La gran presa de pèl

per Aguaita.cat, 17 de gener de 2013 a les 09:38 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de gener de 2013 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

L'estació de L'Aldea-Amposta-Tortosa actual (tants noms per al que és) va entrar en servei el 1995 amb la promesa política que hi hauria "trens llançadora" (una denominació evocadora de la més alta tecnologia astronàutica) fins a la de Tortosa. Era una compensació per la retirada de la línia principal que unia la capital del Baix Ebre, per l'interior, amb Ulldecona. On són, els trens llançadora?
El procés d'automatització i retallada del personal de servei a les estacions d'Ascó, Flix i Riba-roja d'Ebre de la línia Reus-Móra la Nova-Casp, dut a terme per ADIF durant el 2008, indigna els representants polítics de la Ribera d'Ebre i els treballadors afectats. Estes estacions estan incloses en els plans d'emergència nuclear i química de Tarragona.


La Comissió de Foment del Senat va aprovar, el novembre del 2008, una iniciativa d'Entesa Catalana de Progrés en què s'instava el Govern central que, com a mínim, un servei d'Euromed en sentit Barcelona-Alacant i Alacant-Barcelona parés diàriament a l'estació Tortosa-L'Aldea-Amposta a partir de gener de 2009. Ja el 2006, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig, va enviar una carta al ministre de Foment, Francisco Álvarez-Cascos, en què, segons va dir en una visita a Tortosa, li demanava que l'Euromed tingués aturada a l'estació de l'Aldea.
El 2010 es posa en servei la nova sèrie de trens regionals per a la línia de Barcelona a Portbou. A l'Ebre, seguixen venint els més vells i, a més, s'incorporen els incòmodes combois de rodalies.
El preu per viatjar a Barcelona en regional és equiparable al d'anar en AVE una distancia similar, però es tarda més del doble de temps.
Etc., etc., etc.

Ha arribat l'hora de reaccionar com a ciutadans i com a usuaris, i de participar activament en la presa de mesures per acabar amb esta gran presa de pèl col•lectiva.

 

Arxivat a:
Editorial