El 69,4% dels ebrencs no vol mantenir ni el bou embolat ni el bou capllaçat. Esta és una de les conclusions de l'estudi d’opinió sobre la percepció dels correbous a les Terres de l’Ebre, encarregat per Prou Correbous i elaborat per l'Institut Opinòmetre. La plataforma ha presentat este dilluns els resultats que consideren la demostració d'un canvi de paradigma a les comarques ebrenques.

L’enquesta analitza el posicionament de la ciutadania davant els espectacles taurins tradicionals i aborda qüestions com l’assistència a estos actes, el finançament públic municipal i les diferents modalitats taurines. Segons detallen des de Prou Correbous, hi ha un "ampli consens ètic" sobre el rebuig d'estes dues modalitats que suposen un "maltractament especial".

Josep Franch, membre de la plataforma, ha celebrat que hi hagi una gran quantitat de persones de les Terres de l'Ebre que està en contra d'estes dues modalitats. A més, ha qüestionat que es considerin tradició i cultura els actes taurins: "Jo vaig néixer a les Terres de l'Ebre i la meua cultura no són les festes amb bous".

Del gairebé 70% que s'oposa a la celebració del bou embolat i capllaçat, un 47,2% vol que es deixi de fer qualsevol modalitat de correbou, mentre que el 22,2% restant només prohibiria ambdues modalitats mencionades. L'altre 27,5% dels enquestats es mostra partidari de mantenir totes les modalitats existents.

El 71,5% de les persones enquestades ha assistit alguna vegada a una festa amb correbous, encara que este contacte és majoritàriament passiu i puntual. Pel que fa a la participació real i activa en els actes taurins -córrer el bou o embolar-lo-, el percentatge cau a un 23,8% de la població.

La veterinària Tania Capafons Adam ha valorat les dades subratllant el canvi de sensibilitat ciutadana: "Les xifres reflecteixen allò que des de la comunitat veterinària portem anys advertint. El patiment físic, l'esgotament i l'estrès extrem que pateixen els animals, de forma molt acusada en el bou embolat i el capllaçat, són evidents i no tenen cap justificació lúdica". Capafons ha manifestat que "és una notícia esperançadora comprovar que gairebé el 70% de la societat ebrenca ja ha fet aquest pas ètic per rebutjar obertament aquest maltractament".

Amb les xifres presentades, des de la plataforma Prou Correbous conclouen que la societat ebrenca està avançant cap a una nova sensibilitat. A la vegada, insten els representants polítics a prendre mesures legislatives urgents que s'adeqüin a la voluntat real d'una ciutadania que ja no avala el maltractament a les seves festes.

"Ja fa anys que parlem amb els representants polítics de les Terres de l'Ebre i ens diuen que ens escolten, però es desmunta tot quan arriben al Parlament", ha argumentat Franch. A més, els ha demanat que tinguin "dignitat" per "quan aquí diuen una cosa, allí defensar-la". "Les Terres de l'Ebre no són taurines, ho tenim constatat", ha tancat el membre de Prou Correbous.

L’estudi s’ha elaborat a partir de 600 enquestes telefòniques, distribuïdes proporcionalment entre les quatre comarques ebrenques, i compta amb un nivell de confiança del 95% i un marge d’error del 4%. Del total dels enquestats, un 51,7% corresponen a dones i l'altre 48,3% a homes. L'edat mitjana de les persones enquestades és de 51 anys, el 31,7% té de 30 a 44 anys; el 28,2% més de 65; el 26,7% de 45 a 64 anys; i el 13,5% de 18 a 29 anys.

Pel que fa a les comarques, el 41,7% de les persones que han participat en l'estudi viuen al Baix Ebre; el 37,5% al Montsià, el 12,5% a la Ribera d'Ebre i el 8,3% restant a la Terra Alta. A més, més de tres quartes parts de la població enquestada (77,8%) han viscut sempre al territori, mentre el 20,7% porten més de 10 anys.

El 53,3% s'oposa a que rebin finançament públic

L'estudi indica que el 53,5% de la població rebutja que els bous siguin finançats amb diners públics provinents dels ajuntaments, enfront d'un 42,0% que hi està a favor. Entre els grups que rebutgen el finançament públic en estos esdeveniments destaquen les dones, els joves de 18 a 29 anys i les persones no nascudes a la zona. Franch ha criticat que alguns ajuntaments destinen molts de recursos als correbous, tot i les mancances que hi ha avui en dia.

Per la seua banda, el veterinari Joaquim Morales Arasa ha afegit que "l'estudi és fonamental perquè desmunta, amb dades a la mà, el fals mite que tothom a les Terres de l'Ebre recolza incondicionalment aquests espectacles". A més, Morales ha celebrat, com a veterinari, que la majoria de la població ja s'oposi a destinar els seus impostos a finançar unes activitats que vulneren de ple el "benestar animal més bàsic".