Convivències del Govern a les Terres de l'Ebre per començar el nou curs polític

Dimarts celebren la reunió del Consell Executiu a Barcelona i divendres viatjaran al sud del país, un format que ja havien fet a Poblet i a la Vall de Núria el curs passat

Publicat el 25 d’agost de 2025 a les 13:42
Actualitzat el 25 d’agost de 2025 a les 13:43

El Govern arrenca esta setmana un nou curs polític després de les vacances d'agost, i ho farà a les Terres de l'Ebre. Després d'una primera reunió del Consell Executiu habitual al Palau de la Generalitat este dimarts, Illa i els membres del Govern viatjaran divendres i dissabte a l'Ebre per preparar el nou curs. Tot i que es desconeix la ubicació concreta, se sap que es reuniran prop del parc natural dels Ports, on el passat mes de juliol un incendi ha cremat més de 3.000 hectàrees i hi va morir un bomber. Un dels principals temes que afrontarà l'executiu són els pressupostos de la Generalitat per al 2026, després de dos anys sense nous comptes.

Es tracta de la tercera trobada que el govern d'Illa farà fora de la capital catalana després de la seva investidura fa poc més d'un any. La primera l'agost passat, al monestir de Poblet, i l'altra a principis d'abril, al santuari de la Vall de Núria. Alguns dels reptes que el Govern ha d'emprendre els pròxims mesos són el finançament singular, l'habitatge, el traspàs de Rodalies i els incendis.

La gran assignatura pendent d'Illa, però, són els pressupostos de la Generalitat, que arrossega des del curs passat. ERC no va voler ni entrar a negociar els del 2025, i en els darrers mesos el Govern ha acordat amb els republicans i Comuns diversos suplements de crèdit per poder incorporar 4.000 milions als comptes prorrogats. S'haurà de veure si en el segon curs polític els socialistes aconsegueixen negociar amb els socis de la investidura per a uns nous pressupostos.

Per la seva banda, ERC ja ha avisat que no seurà a la taula de negociació fins que hi hagi concrecions significatives en el finançament singular. A la Comissió Bilateral del passat 14 de juliol, Govern i Estat van certificar un acord sobre el finançament singular sense concrecions ni calendari per a la gestió dels impostos per part de la Generalitat. Uns dies més tard, el president Illa va assegurar que el 2028 es podrà fer la gestió sencera de l'IRPF a través de l'Agència Tributària Catalana (ATC). Precisament, el Govern preveu aprovar dimarts al Palau de la Generalitat un decret per adaptar l'ATC als nous requeriments per al desplegament de la hisenda catalana.

Sobre les grans xifres del finançament singular, encara no s'ha entrat a negociar-ne els detalls. Faltaria concretar, d'una banda, l'import que la Generalitat hauria de pagar a l'Estat pels serveis prestats i, de l'altra, l'aportació de Catalunya a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes. El Govern diu que està a l'espera que l'Estat digui quants recursos posarà de més al nou sistema de finançament i al setembre està previst que es faci públic l'informe dels experts que ha de definir com es calcula la solidaritat.

Es manté el desacord per l'ampliació del Prat

Pel que fa a l'ampliació de l'aeroport del Prat, es manté el desacord entre el Govern i els socis d'investidura. El 10 de juny, el president de la Generalitat va fer fa pública la seva proposta per allargar la tercera pista 500 metres, que reduiria en 87 metres l'afectació de la Ricarda. A canvi, Illa proposava com a mesura compensatòria renaturalitzar més de 270 hectàrees -10 vegades més que la superfície que quedaria afectada mediambientalment per l’allargament de la pista-. La proposta, però, no té ni el suport d'ERC ni dels Comuns.

A més, també queda pendent acordar la governança de l'aeroport del Prat, ja que l'acord d'investidura entre PSC i ERC estableix que el Govern sigui un "actor determinant en la presa de decisions estratègiques" del Prat.

En relació amb el traspàs de Rodalies, el Consell de Ministres va donar llum verda a la creació de la nova empresa mixta de Rodalies que substituirà Renfe el passat 29 de juliol. Tal com es va anunciar, hauria de començar a funcionar a partir del gener del 2026, de manera que caldria anar fent passos en este sentit durant els pròxims mesos.

Finalment, l'habitatge i els plans per fer front als incendis són algunes de les altres qüestions presents a l'agenda del Govern. Illa ha promès construir 50.000 pisos nous d'habitatge protegit fins al 2030 amb un cost estimat de 4.400 milions d'euros per als quatre anys de legislatura. I, pel que fa a la prevenció forestal dels incendis, l'executiu també té previst abordar esta qüestió després que diversos focs hagin afectat Catalunya i diversos punts de l'estat espanyol este estiu.