Els Bombers de la Generalitat han donat finalment per controlat l'incendi forestal de Paüls, al Baix Ebre, poc abans de les 23:00 hores d'aquest dijous. Més de tres dies després de l'inici de les flames i amb la mala notícia de la mort d'un membre del cos d'emergències pel despreniment d'una pedra de grans dimensions que l'ha arrossegat fins a un precipici de més de 20 metres, el foc entra en la fase final i es preveu extingir passades les 72 hores d'observació.
L'incendi ha afectat 3.321 hectàrees de superfície agrícola i forestal, més d'un miler de les quals al parc natural dels Ports. Així, ara estarà tres dies més sota observació i, si no es produeixen revifades, es donarà per extingit dilluns vinent.
L'incendi es va donar per estabilitzat dimecres cap a les 13:00 hores i s'ha mantingut estable durant la nit d'aquest dijous, quan 13 dotacions han seguit remullant la superfície cremada i afermant el perímetre. La pluja que ha descarregat a la zona ha ajudat molt els Bombers, que han estat consolidant el perímetre i revisant fumeroles i punts calents amb drons equipats amb càmeres tèrmiques, i han descartat represes.
Un incendi extrem
Els Bombers, per tant, afronten els últims embats d’un incendi que tenia camí per davant per agafar un potencial a cremar que l’hagués convertit “en un dels pitjors de la història”, tal com ha reconegut l’inspector en cap dels GRAF, Marc Castellnou. Es va declarar a l’epicentre d’un triangle geogràfic configurat per les serres de Cardó-Boix, Pàndols i Cavalls i el Massís del Port, un polígon de dimensions gegantines i en les condicions més òptimes per atiar les flames.
Perquè és un terreny que surt d’uns anys de sequera extrema seguits d’una primavera plujosa que ha fet créixer un herbassar ara rostit per les altes temperatures d’un juny amb 30 dies per damunt dels 30º. Un escenari propici al drama. A més, orogràficament escarpat i sense accessos per als vehicles pesants a les zones altes.
L’incendi -sense poder-se considerar de sisena generació perquè ha estat el vent de mestral el que el va conduir en el moment més crític, la nit de dilluns a dimarts i no va aconseguir autonomia pròpia de moviment-, sí que ha estat “extrem”, excepcional de mida per la seua posició, i “dels que més demanda física” ha exigit als Bombers.
Només la previsió de tots els escenaris possibles, inclosa la possibilitat que saltés el riu -com va fer després que el foc avancés muntanya avall a una velocitat que va arribar als 7 kms/hora, i la priorització d’evitar que s’escampés per Cardó, Pàndols i Cavalls o els Ports en funció del vent dominant, ha permès tancar l’episodi fins i tot amb una afectació inferior del que es podia considerar probable.
Va apropant-se el moment de les conclusions i els aprenentatges, però n’hi ha un que ja és clar per als especialistes: alguna cosa caldrà fer en una època de transició climàtica amb incendis de sisena generació, tenint un país cada vegada més farcit de camps abandonats i en què a més s’han anat implantant progressivament habitatges disseminats.
