L'exdirector de parc natural dels Ports, Antoni Curcó, defensa "la ingent feina" feta al capdavant de l'òrgan gestor en el període 2022-2026. En un comunicat al qual ha tingut accés l'ACN, respon a les crítiques públiques sobre la seva gestió a l'espai natural i insisteix que se l'ha cessat "per qüestions polítiques" i no per incompliment professional.
Curcó denuncia que s'ha generat "un relat fals" segons el qual la direcció del Parc bloqueja l'activitat amb informes tècnics desfavorables. En canvi, concreta que entre 2021 i 2025, només un 5% de 478 informes ho van ser i que "la majoria ni tan sols són vinculants". També rebutja les acusacions de negligència i falta d'implicació en la prevenció d'incendis al massís.
Curcó ha dirigit el parcnatural dels Ports durant quatre anys, fins a final de març, i remarca que el període al càrrec "ha estat molt enriquidor" i ha conegut persones "profundament sensibilitzades" amb la protecció de massís, però també "altres, que són manifestament contràries a la conservació o, fins i tot, contràries a la missió del mateix espai".
El seu relleu ha aixecat molta polseguera, una substitució que el mateix Curcó denuncia que és "un cessament en tota regla", i que "comporta automàticament la finalització de la comissió de serveis". El Govern sempre ha defensat que no se li renova la comissió per buscar "una figura més gerencial" per liderar el Parc.
Dilluns passat, 18 de maig, va acabar el termini per presentar candidatures i rellevar Curcó, i en les bases, consultades per l'ACN, s'especifica que és imprescindible tenir la condició de personal funcionari de carrera i que es valoraran coneixements i experiència en legislació ambiental, gestió d'espais naturals protegits i hàbitats, especialment en entorns de muntanya mediterrània o vinculats al Parc. També es demana experiència en ordenació territorial, ús públic, gestió administrativa i tramitació d'informes, així com capacitat de mediació, resolució de conflictes i interlocució amb administracions, empreses i entitats del territori.
Un precedent perillós
Entitats ecologistes i socials han denunciat que, amb la destitució de Curcó, el Govern cedeix "als interessos d'alcaldes i propietaris" contraris a la seua gestió, i que es produeix "un precedent perillós" per a la gestió dels espais naturals. Més d'una vuitantena de col·lectius i un centenar de persones van signar un manifest de suport a l'exdirector i també es va fer una mobilització per denunciar "el segrest" dels Ports, en la qual es van concentrar un centenar de participants, davant de la delegació del Govern a l'Ebre.
Informes i prevenció d'incendis
Ara, a través d'un extens comunicat, Curcó rebat les acusacions que s'han fet de la seva gestió dels Ports, sobretot en aspectes com les limitacions d'activitats o la prevenció d'incendis. L'exdirector nega que no permetés "fer res" al massís. De fet, assenyala que dels informes tècnics anuals de l'òrgan gestor, dels últims quatre anys, només entre un 1% i un 9% dels - un 5% de mitjana- van ser desfavorables. A més, remarca que són informes preceptius -que s'han de demanar-, però que no són no vinculants.
Estos informes es demanen per "evitar o minimitzar els impactes ambientals" d'actuacions, obres o activitats dins de l'àmbit de l'espai protegit i que es fonamenten en la normativa ambiental i la informació científica. Curcó afegeix també que no tots recauen en "la direcció de Parc" i assenyala que els que ha signat, han estat validats per la resta d'unitats de l'administració ambiental. Dins del període de Curcó a la direcció dels Ports assegura "només un" ha estat recorregut per part de promotor, i que el recurs es va desestimar.
La Caramella
El cas que ha transcendit i s'ha amplificat són els informes a projectes d'actuacions al barranc de la Caramella, a Roquetes, que s'han relacionat amb la pèrdua d'ajuts de gestió forestal sostenible. Segons el comunicat de l'exdirector del Parc, el 2023 es van tramitar dues sol·licituds d'informe a través de l'Oficina de Medi Ambient a les Terres de l'Ebre.
Eren projectes fora de l'àmbit estricte del Parc, però dins la xarxa Natura 2000, una figura de protecció europea que obliga a garantir la conservació d'espais i espècies protegides com, en estos casos, l'àguila cuabarrada. Este rapinyaire té un dels tres territoris dels Ports a la Caramella i es van considerar incompatibles o condicionades algunes parts de les actuacions per la proximitat als nius.
Concretament, eren un arranjament de pistes i un projecte per obrir una línia de defensa forestal contra incendis en nou hectàrees, impulsada per l'Ajuntament de Roquetes, l'ADF i tècnics del COPATE i el Departament d’Acció Climàtica. En el cas de la línia forestal, Curcó recorda que el 45% de l'actuació se situava a menys de 300 metres dels nius del rapinyaire i era incompatible, però la resta es podia executar si es feia fora del període reproductor (entre l'1 de gener i el 30 de juny).
L'exdirector dels Ports defensa que un informe en un altre sentit podria fer-lo entrar en "un supòsit de prevaricació ambiental". L'arranjament de pistes forestals a la Caramella i Covalta es va autoritzar, excepte en 50 metres -de 2,6 quilòmetres- on es van demanar mesures d'integració paisatgística en els trams pavimentats amb formigó, així com respectar també el període de nidificació.
Per contra, l'exdirector recorda que, posteriorment, el 2024 el mateix òrgan gestor va demanar a l'Ajuntament de Roquetes una nova actuació d'un quilòmetre a la pista de la Caramella, que no es va executar perquè es va considerar insuficient la documentació aportada i es demanava un informe addicional del Departament d'Interior i Bombers, un requisit que Curcó qualifica "d'insòlit per a un simple arranjament de camí".
El Pla de Prevenció d'incendis del massís
Arran de l'incendi de Paüls, també va es va assenyalar que el Parc Natural dels Ports no té un pla de prevenció d'incendis aprovat, a més d'altres crítiques pel mal estat de les pistes forestals. Curcó defensa que són "afirmacions injustes i força allunyades de la realitat" i que "la intensitat de l'incendi no es pot atribuir" a la falta del pla.
Curcó argumenta que el sistema de prevenció d'incendis a l'àmbit del parc natural dels Ports es basa en tres nivells de planificació: els plans municipals d'alt risc d'incendi forestal (regulats per la Llei 6/1988 forestal de Catalunya), el pla específic de l'espai natural protegit (Decret 378/1986) i el pla del Perímetre de Protecció Prioritària (PPP), del qual deriva el Projecte d'Infraestructures Estratègiques i Bàsiques (PIE). El PPP és l'instrument més estratègic, amb una cobertura d'unes 50.000 hectàrees al massís dels Ports, i integra grans continuïtats forestals, mentre que el pla del Parc abasta unes 35.050 hectàrees i s'adapta a la realitat d'un espai protegit amb continuïtat forestal amb l'exterior.
L'exdirector del Parc assenyala que el marc legal estableix que tots estos plans "han d'estar coordinats i ser coherents", però actualment cap d'ells -ni el del PPP, ni el del Parc ni els municipals- està completament aprovat. Per a Curcó, l'exemple que evidencia la importància del PPP és que l'incendi de Paüls del passat estiu es va iniciar fora del Parc, va afectar més del 60% de la superfície en zones externes i va superar també els límits del PPP en diversos punts. També remarca que la competència principal en planificació i execució de mesures de prevenció recau en el Departament d'Agricultura i la direcció general de Boscos, no exclusivament en la direcció del Parc.
Així i tot, Curcó recorda que el Pla de prevenció d'incendis del PPP del massís va ser una prioritat al principi del seu mandat i que des del 2025 està encarregada la redacció, que integrarà també el pla del Parc, i que actualment es troba en fase de treball tècnic. L'exdirector també defensa que el Parc dels Ports ha estat actiu durant dècades amb actuacions concretes en aquesta matèria: construcció i manteniment de punts d'aigua, millora de camins, franges de baixa densitat, treballs forestals i la gestió de més de 100 fonts i basses per a la prevenció d'incendis a tot el seu àmbit.
Descontent i veu dels alcaldes
En el comunicat, Antoni Curcó també rebat que la seua gestió hagi generat un descontentament general i fa menció de tots els projectes engegats amb productors, artesans o propietaris forestals. Per acabar, l'exdirector dels Ports defensa que la composició de la Junta rectora del Parc, integrada per representants de la Generalitat, administracions locals, propietaris i entitats agràries i ecologistes, està fixada pel decret de creació i no depèn de la seua gestió.
També destaca la creació el 2025 de nous òrgans de governança, com la Comissió Permanent i la Junta d'Alcaldies, i assegura que s'han mantingut contactes freqüents amb tots els municipis, fins i tot amb els més crítics, on s'han invertit més d'1,5 milions d'euros. A més, reivindica el procés participatiu del nou Pla Estratègic 2026-2029, amb 45 participants i 42 aportacions per definir el futur del Parc.
