L’estrès hídric és un fenomen que es produeix quan hi ha una demanda d'aigua que supera la quantitat disponible que tenim en un període de temps o quan el seu ús està restringit per la seva baixa qualitat; al nostre país l’estrès hídric és un greu problema. L'organització de les Nacions Unides per l'Alimentació i l'Agricultura (amb les sigles FAO) ha identificat una tendència creixent en les dues últimes dècades; tant és així que en els objectius de desenvolupament sostenible de l'Agenda 2030 es dedica un apartat complert a l’aigua neta o de boca i el seu sanejament, posant l'atenció en l’estrès hídric i l'escassetat d'aigua.

Les causes de l’estrès hídric estan relacionades, la majoria, amb el canvi climàtic, però hi ha altres factors que el provoquen. L'increment de la temperatura global provoca la desaparició dels glaciars juntament amb altres fenòmens naturals i extrems. Cal dir que la sequera o la manca de precipitacions durant períodes llargs fa que la disponibilitat d'aigua es redueixi. El creixement demogràfic, és a dir el gran augment de la població del planeta, provoca una gran demanda d'aigua dolça fent que en zones on la manca d'aquest apreciat recurs és alt provoca una manca hídrica molt important. També l' acció humana que fa canvis artificials a l'entorn natural que acceleren i contribueixen a l'augment de l’estrès, alguns exemples son l’agricultura extensiva, la indústria o les urbanitzacions accelerades. La mala gestió de l'aigua dolça o la seva contaminació contribueixen a fer més gran el problema.

L'escassetat d'aigua té un gran impacte medi ambiental a l’hora de proveir a llocs que pateixen la manca d'aigua de boca, allargant la sobreexplotació de rius, roques i sediments agreujant, així, el problema d’estrès hídric; una de les solucions és anar disminuint el consum d'aigua si és possible fer-ho. La degradació dels ecosistemes i la desertització, juntament amb altres efectes provocats per l'escassetat, provoquen la disminució de la productivitat agrícola i una menor qualitat dels productes obtinguts per aquesta activitat. Hi ha 28 països que agrupen la quarta part dels ciutadans del planeta que s'enfronten a nivells molt alts d’estrès hídric i nosaltres estem en l’últim lloc. El consum de recursos hídrics que tenim a Espanya se situa entre el 40% i el 80% havent-hi zones que superen el 100%; la nostra situació com a país és molt particular per les nostres característiques climàtiques i les demandes socioeconòmiques, combinació de factors humans i naturals que s'han intensificat en els últims anys; i no només pel canvi climàtic si no també per la gran activitat agropecuària, industrial o per l'impacte del principal motor de la nostra activitat econòmica que és el turisme. Per tant, l'educació i la conscienciació dels ciutadans son la clau, així com ho és la innovació tecnològica, que juga un paper molt important en la mitigació de l’estrès hídric per oferir noves solucions i augmentar la disponibilitat de l'aigua de boca o dolça.

Encara que l’estrès hídric és un desafiament social i ambiental, tenim al nostre abast solucions viables per combatre'l buscant ajuda i col·laboració dels ciutadans, comunitats locals, governs i el sector privat; sense aquestes corporacions la D de difícil es posa al davant de qualsevol solució. Assegurar el nostre futur amb aigua dolça per satisfer les necessitats de totes les persones que vivim al planeta s’aconsegueix preservant i cuidant al mateix temps els ecosistemes aquàtics, tant fluvials com marítims; d’aquesta manera és com evitarem l’estrès hídric. Cada gest personal suma, per tant hauríem de canviar els nostres hàbits, adaptar els processos productius industrials i empresarials, fomentar l'economia circular optimitzant els recursos naturals disponibles, reciclar per fer un millor aprofitament dels materials, reduir els residus per fer menys despesa d'aigua o, com ara, petits gests com descongelar aliments a la nevera, regar les plantes a la nit, reciclar l'oli usat poden tenir un gran impacte en la mitigació de l’estrès hídric.

La lamentable gestió de l'aigua a Catalunya que ens aboca de ple a l’estrès hídric amb un 3,06 menor que Espanya, però situat al llindar alt; l'agricultura és d'un 3,13 i el de la indústria és del 2,99. L’índex d'explotació de l’aigua en el conjunt d'Europa és del 7,3 mentre que el de Catalunya és molt alt i es situa en el 43. Es pot deduir amb aquestes dades que Catalunya presenta un grau de sobreexplotació dels recursos hídrics i ens situem en el nivell màxim i, en conseqüènci, en un estrès hídric sever. El diagnòstic és clar i transparent. Catalunya viu en unes condicions d'estrès hídric que la situen en una gravetat severa pel que fa a l'explotació de l'aigua i el nivell de sequera està a prop del nivell màxim; per mitigar-ho el nostre territori necessita mesures estructurals per no tenir problemes d'aigua. Una realitat que els governs de la Generalitat han ignorat de forma sistemàtica i ara una iniciativa presentada pel PSC ha deixat al descobert que l'ACA ha deixat 300 milions d'euros sense executar en cinc anys, essent un fet d'una gravetat notòria per la baixa inversió efectiva; per fer-ho més gros, la Generalitat ha reduït en un 50% el pressupost de l'ACA. És una política dolenta pel país, només es mou per les aparences i com que els responsables de la mateixa estaven convençuts que amb l'aigua no passava res, s’ha ignorat el risc permanent en què viu el país i va decidir les retallades a l'ACA fins a la meitat. Les conseqüències d'aquesta pèssima gestió han sortit a la llum quan ha arribat la sequera i s’estan pagant les conseqüències de tanta irresponsabilitat i mala gestió dels governs de torn. La lentitud en donar la resposta adequada, el perfil molt baix dels polítics que es dediquen a desmuntar el país i que volen privar als seus ciutadans d'aigua de boca; aquests subjectes haurien d'haver estat cessats de manera immediata. Pensem-hi.