El govern ha prorrogat la vida útil de la central nuclear d’Almaraz (Caceres) sense donar explicacions parlamentàries i tractant de passar desapercebut, aprovant-ho el divendres 14 d’agost, mitjançant la publicació al BOE. La pròrroga per a l’explotació dels dos reactors s’ha ampliat fins el 8 de juny de 2030; d’aquesta manera, la decisió permet tenir operatives les dues unitats mes enllà del calendari inicialment previst, novembre del 2027 per la primera unitat i octubre del 2028 per la segona. La pròrroga suposa 31 mesos addicionals per la primera i 19 mesos per la segona. La decisió de prorrogar la central no ha estat coherent amb la política climàtica i energètica acordada en el Pla Integrat d’Energia i Clima ( PNIEC ) i amb el 7ª Pla General de Residus Radioactius per evitar greus conseqüències econòmiques i ambientals. El calendari i l'agenda dels tancaments estan fets, a més de la prorroga d’Almaraz, que s’havia de tancar el 2030, Ascó I està previst per l’octubre del 2030, Ascó II per setembre del 2032, els dos reactors de Cofrents (València) el 30 de novembre de 2030 i Vandellòs i Trillo (Guadalajara), si no hi ha cap imprevist, es farà el febrer i maig del 2035 respectivament. Santa Maria de Garoña va parar la seva activitat l’any 2013 per decisió de la propietària Iberdrola-Endesa, a causa dels nous impostos a la producció nuclear del 2017, denegant la seva obertura i decretant el tancament definitiu el llavors ministre de l’Energia Álvaro Nadal.

El president espanyol incompleix el calendari pactat pel tancament de les centrals nuclears amb els gestors energètics, prorrogant l’allargament d’Almaraz fins el juny del 2030, després que el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) comprovés que és segura i que el govern asseguri que no genera cap cost econòmic extra pels ciutadans; així, tot i que el calendari ja estava pactat entre el govern i les elèctriques, aquestes últimes en els darrers mesos han canviat de postura i han reclamat l’allargament de la vida de les centrals a canvi de reduir impostos que en graven la producció. No només canvien de parer sobre el que han acordat sino que a més reclamen pagar menys impostos del que pagaven fins ara per obrir.

La sol·licitud al CSN la van fer Iberdrola, que té el 53% de la central d’Almaraz, Endesa que en té el 36% i Naturgy que té l’11%. Ara caldrà veure si el calendari es va complint fil per randa o si aquest allargament del termini, com donen per fet algunes veus del sector, té un efecte crida que suposi la modificació de la resta de l’agenda: fins ara el govern promet mantenir intacte l’aposta per les renovables. És un repte creure al govern, que es deixa manipular posant en entredit la seva paraula per beneficiar les elèctriques i cedeix en una qüestió importantíssima com l’energia nuclear.

Cal tenir en compte el que aquesta energia pot arribar a fer; té molts riscos que afecten la seguretat, possibilitat d’errors humans, fallades tècniques amb fatals conseqüències com Txernòbil, Fukushima o, la més important per ser del territori, Vandellòs, tancada després del greu accident del 19 d’octubre de 1989 que gairebé provoca una catàstrofe de dimensions com Txernòbil. Un altre factor que afecta a la seguretat son els terratrèmols o inundacions, segons on es trobin ubicades; la de Vandellòs es va construir a pocs metres de la falla del Camp, er tant no és agosarat pensar que un terratrèmol podria implicar una greu situació de seguretat per as ciutadans en un cercle de més de 50 km. Un altre punt feble de les central és l’envelliment; el pas dels anys augmenta el risc de falles estructurals dels reactors antics, aquestes màquines tenen un temps útil i quan s’ha acabat o les han de canviar o parar la producció per seguretat i no s’està fent.

En contra de la seguretat dels ciutadans es van donant pròrrogues, semblaria que buscant el perill, i més quan les centrals catalanes son les que més incidències tenen any rere any a la xarxa. La generació de residus radioactius tòxics, que triguen milers d’anys a perdre la radioactivitat, genera un problema en la seva gestió i els implicats no donen cap solució d’on posar de manera estable aquests residus. Fins ara tot és provisional i les elèctriques, que son els que provoquen aquests residus, tampoc tenen pressa en fer ninxos segurs pels residus.

Aquesta energia utilitza grans quantitats d’aigua per refredar el nucli que pot alterar els ecosistemes fluvials i marins quan retorna l’aigua a una temperatura més alta que la natural del riu.

Una altra qüestió important és que les centrals nuclears tenen uns costos molt elevats de construcció, manteniment i desmantellament que requereixen unes inversions altes de diners i sovint, encara que siguin empreses privades, totes van a pidolar diners públics, de tots els ciutadans. Ara, quan és l’hora de repartir els guanys no retornen res a la ciutadania; i, per últim, aquesta energia té molt poca flexibilitat per adaptar-se a la demanda i pot frenar l’entrada d’energies com la solar i eòlica.

El govern és el que té la potestat de decidir sobre la política energètica del país seguint amb l’agenda de la descarbonització. La pròrroga que ha donat a Almaraz suposa un cost econòmic addicional pels ciutadans de 3.840 milions d’euros, en contra del que deia el govern, a part de frenar inversions en renovables de més de 26 milions.

El govern no hauria de cedir a les operadores que tenen la gestió de les centrals, que només es volen omplir les butxaques. Ara que el subministrament el tenim garantit per les renovables, aquesta pròrroga augmentarà l’impacte de les emissions amb un cost de més de 4 mil milions d’euros. S’havia de complir el que estava pactat a l’agenda entre el govern i les empreses concessionàries de la gestió, defensar la transició ecològica Europea amb models d’eficiència, suficiència i renovables sense rescatar ni prorrogar cap reactor obsolet perquè representen un pes mort per la sobirania energètica del país. El futur, la seguretat energètica i l’autonomia del país no rauen en els reactors nuclears que tenen més de 40 anys i han sobrepassat la vida útil, són ferralles, sino en el sistema 100% renovable, flexible, eficient que fa camí al futur amb una transició energètica neta i descentralitzada pensada per a tots els ciutadans i no per satisfer els interessos d’unes poques corporacions que es creuen propietàries del sistema energètic i que tenen la capacitat de posar de genolls la planificació i el govern de tot un país. Reflexionem-hi.