opinió

​Saber dir adeu

«Messi, si encara ens queda una mica de dignitat i de memòria, hauria de trobar-se amb la porta als morros»

per Clara Tena, Barcelona, Catalunya | 9 d'octubre de 2021 a les 20:00 |
És de senyora i de senyor. De trobar el moment oportú i de no ser oportunista. Escoltava aquest dimarts el comiat de Pau Gasol. Deixa el bàsquet i diu adeu per segon cop al club que el va veure créixer. Aquesta vegada, la definitiva. Una llegenda de l'esport a casa nostra i un exemple de saber dir adeu. Us podrà agradar més o menys la posada en escena, però ningú li podrà retreure les paraules ni els fets. Va començar i ha acabat al club de la seva vida i les llàgrimes del dia que anunciava la seva retirada jo me les crec.

També és cert que em vaig creure les de Leo Messi. Recordo aquell diumenge, seguint la roda de premsa en directe. Em vaig emocionar. Marxava un geni del futbol, amb qui he crescut i he compartit els millors anys del Barça. Just quan va acabar l'acte de comiat vaig trucar al meu pare. Li vaig dir que Messi tenia una part de raó i que això del Barça sense ell no seria mai més el mateix. Ell, qui m'ha fet estimar el futbol, em va respondre: "Clara, han passat molts jugadors importants i el club està per sobre d'això".


És com aquella afirmació tan cruyffista de qui no vulgui jugar aquí no ens serveix. I amb el pas dels dies, el fitxatge pel PSG i tot el que s'ha anat sabent la conclusió seria ben bé aquesta. Si no ens vol, nosaltres tampoc a ell. Encara que el necessitem més que mai. Perquè només aquells animalons amb cua que es mouen entre clavegueres abandonen el vaixell quan s'està enfonsant.

El dia del partit contra el Benfica em preguntava com Messi, el de les llàgrimes de cocodril, ha pogut marxar i deixar el club així. Sense futbol, en un dels pitjors moments de la seva història. Quan hi ha treballadors mileuristes que han estat mesos sense cobrar per fidelitat a la seva empresa, Messi marxa per no rebaixar-se uns quants milions.


A casa sempre m'han dit que s'ha de marxar bé dels llocs, que la vida dona moltes voltes. Que els que avui et fan fora, encara que els ofegaries, et poden reclamar el dia de demà. El Barça no sempre ha sabut acomiadar com cal els seus jugadors. La majoria han marxat per la porta del darrere i Messi ho va fer per la del costat. Deixant la porta oberta a un retorn al club un cop s'hagi retirat. Gasol segur que seguirà vinculat al club d'una manera o altra. Messi, si encara ens queda una mica de dignitat i de memòria, hauria de trobar-se amb la porta als morros.

 

Clara Tena
Periodista, presentadora, reportera en tots els formats: ràdio, premsa i televisió. De la Sénia, l'últim poble de Catalunya. O el primer, segons com t'ho miris. Ara, directora i presentadora del magazín @bentrobats a @laxarxa. A Twitter @claratenabaila
09/10/2021

​Saber dir adeu

25/09/2021

Veïns, no esteu sols

04/09/2021

Tot torna a començar, o no

20/08/2021

Deixeu-me parlar com soc

06/08/2021

Ni tan rossa ni tan tonta

11/07/2021

Així em va anar

26/06/2021

Digue'm com ets a Whatsapp i...

12/06/2021

Menjar per la cara

29/05/2021

Nom i cognoms a la mort

15/05/2021

​Si no hi ha sang

Participació