opinió

Querella a la democràcia

«No vaig fer altra cosa que complir amb la meva obligació de preservar l'autonomia del Parlament»

per Eusebi Campdepadrós, 5 d'abril de 2021 a les 20:00 |
El passat divendres 12 de març es va constituir el Parlament de Catalunya amb l'elecció de la Mesa, presidida per la MHP Laura Borràs, i amb renovació de la totalitat dels seus membres. Però aquest Parlament i aquesta nova Mesa ja comença amb una anomalia democràtica, amb una amenaça en forma de querella criminal en contra de l'anterior Mesa.

La instrumentalització política és òbvia. L'octubre de 2019, en vigília de les darreres eleccions espanyoles, Pedro Sánchez va ordenar la presentació d'un incident d'execució de la sentència del TC que anul·lava la Resolució 1/XI de 2015, en contra de l'admissió a tràmit d'una Proposta de Resolució de Junts per Catalunya, ERC i la CUP contra la sentència del Procés, i instava que la Mesa fos requerida i se suspengués la tramitació. Pedro Sánchez remata ara la jugada, quan li convé políticament, ordenant a la seva fiscalia la presentació de la querella després de les eleccions catalanes.


Aquests requeriments del TC no estan ajustats a dret, almenys al dret propi d'un estat democràtic. Les Propostes de Resolució són declaracions polítiques sense transcendència jurídica. L'admissió a tràmit de la Mesa s'ha de circumscriure a verificar els requisits formals d'adequació al reglament i no inclou fer judicis polítics sobre el seu contingut. Aquesta delimitació és conseqüència directa de la garantia del "ius in officium" parlamentari vinculat al dret de participació política.

S'impugna la simple amissió a tràmit de resolucions polítiques, i en ús d'un privilegi processal en què no s'entra al fons de l'assumpte, s'acorda la suspensió automàtica i requeriment del TC amb advertiments penals a la Mesa. Té únicament per finalitat impedir el debat parlamentari. Sota l'aparença de dret formal d'un requeriment del TC, es violen materialment drets fonamentals. És una vulneració del principi democràtic, de la separació poders i de l'autonomia del Parlament


És també una vulneració de la inviolabilitat dels diputats, de les seves llibertats d'expressió i de reunió, així com del dret de participació política dels diputats i dels electors, reconeguts als arts 20, 21 i 23 de la Constitució, els arts 10 i 11 Conveni Europeu per la Protecció de Drets Humans i Llibertats Fonamentals, l'art 3 del seu Protocol 1r, i arts 19, 21 i 25 Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics. Normes directament invocables a l'empara del previst als articles 10 i 96 de la Constitució.

Això constitueix un abús de dret i un frau de llei. Es vol aplicar censura al Parlament mitjançant amenaça a la Mesa, cosa que en una democràcia plena de debò podria fins i tot constituir un delicte per part de qui ho perpetra. En aquest sentit recomano la lectura dels articles 497, 498 i 499 del Codi Penal espanyol, i que cadascú tregui les seves conclusions.

No hi ha per part dels membres de la Mesa cap desobediència, sinó que es ponderen els béns jurídics en joc. Per una banda l'aparença de dret formal d'un requeriment del TC, enfront que, amb el seu compliment, es violen materialment drets fonamentals dels diputats i dels electors, i normes bàsiques de funcionament d'un estat de dret democràtic. Optant com a òrgan de govern d'una cambra parlamentària a preservar aquests drets i l'observança del seu propi reglament.

La censura d'aquests debats és contrària a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans. La sentència de 13/03/2018, conta Espanya, va determinar que «la independència de Catalunya, la forma monàrquica de l'Estat i la crítica al rei» són qüestions d'interès públic el debat sobre les quals es troba emparat pel dret a la llibertat d'expressió, que, constitueix «un dels fonaments essencials d'una societat democràtica».

Aquesta querella és una intromissió jurisdiccional expansiva basada en una concepció formalista de l'estat de dret que ignora el fonament democràtic de la separació de poders i la dimensió del dret de participació política. Com a membre de la Mesa no vaig fer altra cosa que complir amb la meva obligació de preservar l'autonomia del Parlament, els drets dels diputats i els drets dels electors. Ho tornaria a fer.

 

Eusebi Campdepadrós
Diputat de Junts al Parlament de Catalunya per la demarcació de Tarragona. Secretari de la mesa a la XII legislatura (2018-2021). A Twitter és @ECampdepadros.
05/04/2021

Querella a la democràcia

Participació