​Tot el que sabem sobre la variant britànica del coronavirus

«Han aparegut noves variants que destaquen pel seu augment de transmissibilitat. Més infecciós no vol dir necessàriament més letal»

per Laura Ibáñez Solé, La Ràpita | 18 de gener de 2021 a les 23:54 |
Cada vegada que s’informa que hi ha una nova variant de coronavirus la societat entra en pànic, però s’hauria de començar a normalitzar la idea que de coronavirus diferents n’hi ha milers en circulació, el que passa és que l’OMS, com és normal, només considera rellevants aquelles variants que puguin suposar canvis en la transmissibilitat, presentació clínica, severitat, canvis de diagnòstic i tractaments o vacunes.

Els virus muten contínuament igual que muten les nostres cèl·lules cada vegada que és

repliquen. És important entendre que com més replicació hi ha, més probable és una mutació.

També és important deixar de criminalitzar la paraula mutació, que sempre s’associa amb malignitat, i interpretar-la com un fenomen natural produït a l’atzar que pot ser beneficiós, perjudicial o pot passar desapercebut.


L’estructura dels virus consisteix en una càpsida, una espècie d’embolcall, que al seu interior guarda el material genètic (ADN o ARN). La càpsida està formada per proteïnes, unes molècules que tots els éssers vius tenim i que estan formades per 20 tipus d’aminoàcids diferents. Per entendre-ho bé, ens hem d’imaginar una proteïna com un collaret de perles on cada perla és un dels 20 aminoàcids.

La proteïna més rellevant del coronavirus és la proteïna S, perquè és una proteïna enorme, de més de 1000 aminoàcids, que es troba a la cara exterior de la càpsida, de manera que està en contacte directe amb el nostre organisme i és a la que principalment atacarà el nostre sistema immunitari quan detecti el virus.

Al gener de 2020 va aparèixer una variant de coronavirus que al mes de juny ja havia
aconseguit substituir a la original detectada a la Xina. La mutació més important d’aquesta
variant era la D614G a la proteïna S. Què significa això? Que l’aminoàcid 614 de la proteïna S havia passat de ser un àcid aspàrtic (D) a ser una glicina (G). Aquesta nova variant va resultar ser més propensa a infectar a persones joves, si ho recordeu. El que vull transmetre amb tot això és que és normal que vagin apareixent variants de coronavirus dia rere dia.
Passa també amb el virus de la grip i amb tots els altres virus que us puguin vindre al cap (herpes, VIH, papil·loma...). 

Recentment, han aparegut dos noves variants que destaquen pel seu augment de
transmissibilitat i de les quals es desconeix l’origen: la SARS-CoV-2 VOC 202012/01, detectada al Regne Unit al desembre de 2020, i la SARS-CoV-2 501.V2, detectada a Sud Àfrica també el passat més de desembre. En aquest article vull centrar-me en explicar en què consisteix la detectada al Regne Unit ja que és la primera que ha arribat a casa nostra.

La nova variant presenta 23 mutacions respecte a la variant de coronavirus que hi havia més estesa actualment. D’aquestes 23 mutacions, 17 afecten a proteïnes, la major part a la proteïna S, però d’aquestes 17 només se’n destaquen dues: 

- La mutació N501Y: Consisteix en un canvi d’una Asparagina (N) per una Tirosina (Y) en
l’aminoàcid 501 de la proteïna S. Aquesta mutació és la responsable de que  pidemiològicament s’hagi associat aquesta variant com a més infectiva perquè la proteïna S resultant sembla ser més afina a la proteïna ACE2 de les nostres membranes cel·lulars, que és qui quan detecta a la proteïna S, li obri la porta al coronavirus per a que penetri a les nostres cèl·lules i ens infecti. En experiments de laboratori, la taxa d’infecció ha augmentat el doble i això es correspon amb el que passa al Regne Unit, on la transmissibilitat ha augmentat en un 40%-70%.

- La mutació per deleció 69/70: Això significa que els aminoàcids número 69 i 70 de la proteïna S ja no són presents, s’han eliminat. Aquesta mutació pot afectar en la eficàcia de les PCRs per a diagnosticar COVID-19, però afortunadament s’identifiquen més regions del coronavirus per a detectar positius que no s’han vist afectades per mutacions.

Continuen sent útils les vacunes dissenyades? Haurien de passar molts mesos més per a que aquesta nova variant fos tan diferent al coronavirus per al qual es van dissenyar les vacunes que aquestes ja no servissin per a res. Les mutacions no afecten significativament a l’estructura i composició de la proteïna S que, al ser tan gran, té moltes regions diferents. No obstant, s’estan fent estudis amb el sèrum dels infectats per la variant més comuna de coronavirus per a veure si els seus anticossos combaten a la nova variant i s’està veient que sí, però s’ha d’estudiar més profundament si ho fan amb la mateixa eficàcia. És per això que no es descarta que si les mutacions continuen produint-se amb tanta freqüència s’hagin d’ajustar les vacunes cada temporada com passa amb el virus de la grip.

És més perillosa aquesta nova variant? En termes de transmissibilitat sí, però no hi ha
evidències de que sigui més perillosa en termes de severitat o d’incidència de reinfecció. Més infecciós no vol dir necessàriament més letal.

Una conclusió breu però clara: És més infecciosa la nova variant? Sí. Continuen servint les vacunes dissenyades? Sí, però s’ha d’estudiar si amb la mateixa eficàcia. Pot complicar els símptomes o és més letal la nova variant? Totes les evidències apunten a que no. Vull remarcar que les conclusions per a la variant Sud-africana són exactament les mateixes ara per ara.

 

Participació