fotoconte

​Antibacterians

«Tots els guionistes s’erren quan parlen d’apocalipsis Zombies, de grans terratrèmols o de meteorits. Igual que la vida devia començar amb alguna bactèria que veia doble, així acabarà»

per Marc Duch , La Ràpita, 21 d'octubre de 2020 a les 13:08 |

Foto: Felip Escrihuela
 

...amb la bactèria més insignificant. Que vols dir? Ni zombis, ni bombes nuclears?-s’ho mirava l’Ainoa. Així segons la teua teoria el món se’n va en orris amb una bactèria minúscula, a la qual ningú està fent cas ara mateix i s’està fent forta a tots els antibacterians.


Sí, podríem dir que sí- diu el Dani- però no és la bactèria en si la que ens aniquila sinó que la bactèria no permet que la carn cure, que els talls es tanquen, que les dents surten com és adient. Aconsegueix, per així dir-ho, destruir el nostre sistema regenerador.

Qualsevol diria que és important, el sistema regenerador- tot fent una carassa- trobo que te l’acabes d’inventar.


Que no, que no mira: imaginat que descobrim que no curem tant bé com ens pensàvem. Poc a poc la gent es va tornant menys valenta. Les xiquetes  ja no és poden pelar els genolls perquè és una ferida de per vida. Si de petit no t’han cuidat de gran vas ple de pegats. La carn no cura, no tanca i cada obertura del nostre cos amb l’exterior es fa permanent.

Malaguanyada vida aquesta: ens convertiríem en éssers atemorits, no ens atreviríem ni a canviar les cordes d’un violí. S’acabaria la vida tal i com la coneixem.

Per això et dic que tots els guionistes s’erren quan parlen d’apocalipsis Zombies, de grans terratrèmols o de meteorits. Igual que la vida devia començar amb alguna bactèria que veia doble, així acabarà: amb alguna bactèria que no podrem superar.

 

Marc Duch
Professor de Filosofia aficionat a la creació de contes curts per a la ràdio i revistes. Soc amant del Montsià, la Badia dels Alfacs i el Delta, a la vegada que m'agrada la cuina, l'esport i la música. 
11/11/2020

​Sacrifici o renúncia

21/10/2020

​Antibacterians

08/10/2020

​Vent de dalt

Participació