23
de setembre
del
2016
Actualitzat
el
25
de setembre
a les
12:53h
Avui s'ha celebrat un aniversari molt especial a la Ràpita. L’ampostina Josefa Fornós Barberà ha complit cent anys. Una efemèride que no se celebra cada dia, i encara és més difícil poder-ho festejar amb una germana, Cinta, que ja ha arribat als 102 anys.
L'ampostina ha rebut com a obsequis un ram de flors, un pastís i la medalla que li ha lliurat l'alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, en nom de la Generalitat i en reconeixement dels "valors, l'experiència, els aprenentatges i els coneixements que heu acumulat i transmès durant la vida al llarg de cent anys", li ha dit Caparrós, que ha acudit avui a felicitar la centenària, que l'ha rebut a la residència de la tercera edat de Vima Alfacs en un estat de forma exemplar.
"Les persones grans sou les dipositàries d’un important bagatge que cal tindre en compte per encarar el futur amb optimisme i responsabilitat", ha afirmat l'alcalde davant una Josefa que se l’escoltava contenta a la sala acompanyada de la resta d’ancians de la residència, que li han cantat la cançó d’aniversari.
Modista i mestressa de casa
Ella els escoltava somrient acompanyada del seu únic fill, la nora i també d’una germana que encara és més gran que Josefa. És Cinta, i als seus 102 anys tampoc s’ha perdut detall. Ens han explicat "a la residència que Josefa encara fa tota la feina que pot, i que no hi ha llit millor fet que el que ella es fa". De jove, era modista i mestressa de casa i a Amposta, d’on és, la coneixien com la templada.
Josefa s'ha mostrat satisfeta per les felicitacions i els regals que ha rebut, i ha explicat que en alegries i penes ha pogut arribar a viure un centenari. S'ha emocionat quan ha parlat de sa germana, "no ens hem amollat mai", ha comentat amb una llàgrima a cada ull.
Ha recordat que sent modista i cuidant de la seua família ha estat molt feliç, que d'estos darrers anys es queda amb els moments que la seua família la va a visitar, i ha afirmat que arribar a esta edat et fa ser conscient que ja no et queda molt camí per recórrer, "ja no puc arribar als 200", ha dit rient.
El 23 de setembre de 1916, dia en què Josefa va nàixer, els diaris d'aquella època informaven de l'estat de "La guerra europea", la I Guerra Mundial que estava tenint lloc durant aquells anys, i en la qual, segons les cròniques de l'època, hi havien catorze nacions en guerra.
Els diaris també recullen cròniques de societat: la marquesa viuda de Monsolís es trasllada dels terrenys d'Hostalrich a la finca de Montgat; els senyors de Ventosa deixen Puigcerdà i marxen a Barcelona, o la marquesa de Moragas canvia la capital catalana per Valladolid.
L'ampostina ha rebut com a obsequis un ram de flors, un pastís i la medalla que li ha lliurat l'alcalde de la Ràpita, Josep Caparrós, en nom de la Generalitat i en reconeixement dels "valors, l'experiència, els aprenentatges i els coneixements que heu acumulat i transmès durant la vida al llarg de cent anys", li ha dit Caparrós, que ha acudit avui a felicitar la centenària, que l'ha rebut a la residència de la tercera edat de Vima Alfacs en un estat de forma exemplar.
"Les persones grans sou les dipositàries d’un important bagatge que cal tindre en compte per encarar el futur amb optimisme i responsabilitat", ha afirmat l'alcalde davant una Josefa que se l’escoltava contenta a la sala acompanyada de la resta d’ancians de la residència, que li han cantat la cançó d’aniversari.
Modista i mestressa de casa
Ella els escoltava somrient acompanyada del seu únic fill, la nora i també d’una germana que encara és més gran que Josefa. És Cinta, i als seus 102 anys tampoc s’ha perdut detall. Ens han explicat "a la residència que Josefa encara fa tota la feina que pot, i que no hi ha llit millor fet que el que ella es fa". De jove, era modista i mestressa de casa i a Amposta, d’on és, la coneixien com la templada.
Josefa s'ha mostrat satisfeta per les felicitacions i els regals que ha rebut, i ha explicat que en alegries i penes ha pogut arribar a viure un centenari. S'ha emocionat quan ha parlat de sa germana, "no ens hem amollat mai", ha comentat amb una llàgrima a cada ull.
Ha recordat que sent modista i cuidant de la seua família ha estat molt feliç, que d'estos darrers anys es queda amb els moments que la seua família la va a visitar, i ha afirmat que arribar a esta edat et fa ser conscient que ja no et queda molt camí per recórrer, "ja no puc arribar als 200", ha dit rient.
El 23 de setembre de 1916, dia en què Josefa va nàixer, els diaris d'aquella època informaven de l'estat de "La guerra europea", la I Guerra Mundial que estava tenint lloc durant aquells anys, i en la qual, segons les cròniques de l'època, hi havien catorze nacions en guerra.
Els diaris també recullen cròniques de societat: la marquesa viuda de Monsolís es trasllada dels terrenys d'Hostalrich a la finca de Montgat; els senyors de Ventosa deixen Puigcerdà i marxen a Barcelona, o la marquesa de Moragas canvia la capital catalana per Valladolid.