REPORTATGE

L'escola de l'art sense pressa

L'Escola d'Art de la Diputació a Tortosa, un enclavament d'aprenentatge i creació al nucli antic que et rescata de la voràgine | Aprofitem la iniciativa ‘Alumne per un dia’ per conèixer l'oferta formativa del centre i ens hi deixem portar

per Sílvia Berbís , Tortosa, 17 de setembre de 2016 a les 12:10 |
Carme Clemente, al taller de Conservació i Restauració | Sílvia Berbís
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de setembre de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El ruixat, que enrogix els tovots del claustre i enfosquix la llum de cada estança, es fa estrambòtic esta tarda de setembre. El contrast amb la plaça enfresquida incrementa el caliu que desprèn l’escola tan bon punt travesses la porta de l’antic convent de Sant Joan i abandones el paraigua al primer racó. En este enclavament sense pressa al nucli antic de Tortosa, l’art i la creació et rescaten de la voràgine. “De vegades entra un alumne i li dic: “Atura’t, atura’t, tranquil, relaxa’t”, comenta el professor Leonardo Escoda. “Podeu anar atrafegats tot el dia però quan entreu aquí sabeu que este és el vostre moment”, afirma la directora del centre, Pilar Lanau. I sí, entrar a l’Escola d’Art de la Diputació a Tortosa és girar-te cap a dins de la pell i endinsar-te en alguna part de les entranyes, captar-hi sensacions i sentiments i traure’ls a l’exterior. Expandir-te, alliberar-te. Este espai màgic t’ensenya la tècnica, el coneixement, et posa eines a la mà i t’aixopluga l’ànima. I es produïx el miracle de la creació, que els professionals de l’escola guien a través d’ensenyaments artístics, culturals i patrimonials. Aprofitem la iniciativa Alumne per un dia per conèixer l’Escola d’Art i ens hi deixem portar.
 

Pilar Lanau, directora de l'Escola d'Art. Foto: S. B.

“Este és un entorn en el que pots desenvolupar les teues inquietuds artístiques i especialitzar-te. Anem a començar el curs i volem ensenyar a la gent que no coneix prou l’escola allò que anem a fer estos tres primers mesos”, avança Lanau. I ens conduïx a una de les aules, on la responsable dels tallers de Conservació i Restauració, Carme Clemente, parla als visitants dels d’objectes etnològics que l'envolten i dels productes a l’abast per recuperar l’esplendor perdut. A l’entança de dalt, un grup de dones atén les indicacions de Lluïsa Gené en la primera part del procés de restauració d’un moble. Rasquen les potes d’unes cadires amb un bisturí. Delicadament. “Ho trobo molt interessant perquè qui més qui menys té estris a casa antics que li agradaria restaurar, jo tinc claus, balances, una màquina de cosir… i m’agradaria recuperar la imatge que tenien, però no sé si apuntar-me al curs de restauració de mobiliari o al d’objectes etnològics”, dubta Tere Balagué, de Tortosa, que amb la seua amiga Paquita Montañés no ha volgut perdre l’oportunitat de ser alumna per un dia. Només un tast de l’alumne que serà. “Quan un entra a l’Escola d’Art és una sorpresa, però si és alumne ja mai ho deixa de ser”, afirma Lanau.

 

Algunes futures alumnes del curs de restauració de mobiliari, en el taller de prova. Foto: S.B.







“Ara farem un bol i hem d’aconseguir que quede bé, busco el centre per posar els dits i començar el forat, però com sé on està el centre?”. El professor de ceràmica, Xavi Pino, fa voltar el fang al torn davant la mirada encuriosida d’una de les assistents, Yureni Gas. “Crec que hi havia un petit bultet dalt de tot del fang que ho indicava”, intenta encertar Yureni.


Enguany, les aules de pintura, gravat i dibuix estaran interconnectades. Hi sona una tènue música de jazz. “M’agrada perquè les tècniques i els alumnes poden fluir i comunicar-se millor així”, pensa en veu alta Escoda. “El que intentem aquí és donar informació i formació perquè cadascú es forme el seu propi criteri artístic”, apunta. No és pintar, no, és cultura.
 

Les mans expertes del professor Xavi Pino, al torn del taller de ceràmica. Foto: S.B.

En una aula fosca i suggerent, els visitants s’endinsen en les arts visuals. Estes i les arts digitals són fruit de l’adaptació de l’Escola al devenir d’una societat en la que hi està del tot interconnectada: animació 3D, música digital, l’internet de les coses… la contemporaneïtat trastoca l’art en cada etapa històrica. “Hem introduït un llenguatge més actual per atendre les inquietuds artístiques d’un perfil de gent jove i professional que reclama també estes formes d’expressió i llenguatge”, explica Lanau. “Torneu quan vulgueu”, afegix abans de creuar el bastiment que ens retorna a la ciutat banyada.

Més informació aquí.
Podeu consultar la programació aquí

 

Participació