Recaredo del Potro defensa davant del jutge que no hi havia relació entre les injeccions de gas al Castor i els sismes

Sosté que, a suggeriment de l'Observatori de l'Ebre, va reduir les injeccions de gas un cop van començar els terratrèmols

Redacció
23 de novembre del 2015
Actualitzat el 24 de novembre a la 13:22h
Recaredo del Potro a la sortida dels jutjats de Vinaròs.
Recaredo del Potro a la sortida dels jutjats de Vinaròs. | Sílvia Berbís

El representant de l’empresa Escal UGS, concessionària del magatem de gas Castor, i president del consell d’administració, Recaredo del Potro, ha prestat avui declaració al jutjat de Vinaròs que instruix la causa oberta arran de la denúncia de la Fiscalia de Castelló per presumpte delicte mediambiental i ha insistit en negar qualsevol relació entre les injeccions de gas al magatzem i els terratrèmols. Durant la declaració judicial s'ha exposat també que l’Observatori de l’Ebre va sugerir a l’empresa que aturés les injeccions de gas o bé reduir-les només cinc dies després que comencés l’activitat sísmica que es va disparar a la zona, i quinze dies que el ministeri d’Indústria ordenés la paralització de l’activitat, el 26 de setembre del 2013. 

Tot i que no ha volgut exposar el seu posicionament davant la premsa, que l’esperava a la sortida dels jutjats després de declarar durant quatre hores, sí que ha explicat la versió donada per Del Potro davant el jutge un dels advocats de l’acusació, Jorge Casal, de l’entitat ecologista Arca Ibérica. Segons Casal, contradint els informes tècnics, Del Potro ha mantingut que l'aportació de l'activitat d'injecció cap a l'energia desplegada pels terratrèmols equivalia a una mil·lèsima part i que res tenia a veure una cosa i l'altra. També ha defensat que la intensitat dels sismes excloïa qualsevol risc, i l'ha comparat als moviments que pot patir la façana d'una casa quan hi passa un camió pel davant. 

Una altra de les questions plantejades ha fet referència a la comunicació de l’Observatori de l’Ebre, al cap de 5 dies de disparar-se l’activitat sísmica, sobre la conveniencia d’aturar les injeccions de gas o bé reduir-ne la intensitat als volums que estava manegant els dies previs. De fet, el 5 de setembre del 2013, Escal UGS gairebé va triplicar el volum de gas que estava injectant, passant de 2 milions i escacs de metres cúbics diaries de gas a 8. Segons ha explicat el lletrat, “l’informe de l’Institut Geològic i Miner conclou que l’empresa no només no va reduir el volum d’injecció, sinó que el va negar, una qüestió que Recaredo atribuix a un error, perquè afirma que estan confonent cabal i volum, i diu que efectivament l’empresa sí que va atendre el suggeriment de l’Observatori, en contra del nostre parer i d’allò que diuen els informes”. L’empresa havia d’arribar als nivells d’injecció que li demanava el ministeri d’Indústria i mantener-los durant 48 hores per obtindre l’autoritació definitiva, ja que fns aleshores tenia la provisional.

A les portes dels jutjats de Vinaròs una desena de membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia han fet guàrdia per rebre Recaredo del Potro, però ell els ha esquivat a l'entrada, perquè de bon matí, abans que s'obríssin les portes, ja era dins l'edifici: “Ho estat una llàstima no haver-lo vist entrar, volíem fer-li una bona xiulada”, ha manifestat Joan Ferrando, portaveu de la Plataforma. Ferrando ha apel·lat a la justícia per què es depuren responsabilitats: “Sabem que hi va haver mala fe.  Vam donar prou arguments per a que almenys es realitzessen informes com Déu mana, però no els van fer , perquè fins ara els tècnics només diuen que no se’ls havia preguntat sobre el risc de sismicitat, i que les dades les donava l’empresa. Això no és de rebut”, ha lamentat. “Ho van obviar perquè sabien que si s’investigava els dirien que això no s’havia de fer aquí”, ha afegit.

A la sortida, però, Del Potro ha hagut de passar pel davant dels membres de la Plataforma, que l'han escridassat i l'han acompanyat caminant fins al seu vehicle.
 

Membres de la Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia a les portes dels jutjats de Vinaròs. Foto: Sílvia Berbís