28
de gener
del
2024
Actualitzat
el
30
de gener
a les
10:44h
Maria Cinta Rodríguez, nascuda a la Galera l’any 1895, és una dels aproximadament 202 deportats i deportades ebrenques als camps nazis. Va ser també una de les 61 supervivents ebrenques de l’infern, alliberada la primavera del 1945 del camp de concentració de Neuengamme.
Tenia aleshores 50 anys i una vida que testimonia un dels capítols més negres de la història mundial. Per recronstruïr-la i fer encaixar les peces que permeten visibilitzar el calvari d'esta dona ebrenca ha treballat des del 2019 l’historiador canareu Joan B. Beltran, fundador i delegat a Catalunya de l'Amical de Neuengamme, i este dissabte ha presentat la seua documentada investigació davant un nombrós auditori a l’aula didàctica del Museu de Tortosa.
Ha estat en un dels actes organitzats en motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust per la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa, just quan es complia l’aniversari de l’alliberament dels camps de concentració i d’extermini d’Auschwitz.
Maria Cinta Rodríguez va marxar l'any 1914 a França amb els seus pares i dos dels tres germans –la més gran, Teresa, es va quedar al poble-. Es va casar només un any més tard amb el seu marit, Llorenç Roques, natural de Linyola, –Maria Roques és el adoptat després de contreure matrimoni amb el lleidatà-, i després de viure en diferents poblacions del departament francès d’Ariège, van acabar establint-se a Pamiers. Van tenir tres fills.
La Maria regentaria un cafè restaurant, un punt molt destacat per a la resistència francesa, moviment al qual es va incorporar l’abril de 1943 com a membre de la Réseau Françoise, una xarxa formada per dos centenars de persones que se n’encarregava d’evadir paracaigudistes angloamericans que caient en territori ocupat. Els portaven al cafè de la Maria Cinta, que els amagava tan bé com podia fins que altres membres de la xarxa els duien fins a la frontera espanyola abans que, amb sort, fossen traslladats al Regne Unit.
"Ella feia d’enllaç i també donava allotjament a altres membres de la resistència i republicans espanyols", tal com ha relatat Beltran. Per esta labor a la resistència i de lluita per les llibertats va ser detinguda per agents de la Gestapo al mes d’agost i empresonada a Toulouse. La seua filla petita, Monique, tenia aleshores 9 anys. Ingressada primer en una presó al nord de París, el 31 de gener del 1944 va ser obligada a pujar al convoi que va sortir de l’estació de Compiègne amb 959 dones cap als camps de concentració. Al mateix tren hi viatjaven 12 republicanes espanyoles, entre elles Neus Català.
El 3 de febrer, arribava a Ravensbrück, el camp de concentració només per a dones més gran de l’Alemanya nazi. Hi van ser empresonades 120.000 dones de tota Europa. Se li va assignar el número de matrícula 27.973 amb el nom de Maria Roques. Després la van enviar a Neuegamme on hi havia dos Kommandos, un per a homes i un altre per a dones, creats el 1944. Feien treballar als presoners en la construcció de plantes subterrànies en pous de les mines antigues de “Bartensleben” i “Marie”. I d'allí, destinada al kommando extern de Helmstedt-Beendorf. Quan hi era va morir el seu marit. Allí li van donar la matricula 6186, tal com ha relatat Beltran, a partir dels documents que ha compilat.
L’abril del 45 el comando va ser evacuat i traslladat al subcamp de Wöbbelin, on hi va arribar a haver canibalisme. Les dones, entre elles la galerenca, van continuar camí fins amb destí a Hamburg. L’aviació britànica no aturava els seus bombardejos i la Creu Roja sueca va dur a terme una gran operació de salvament amb els 136 autobusos pintats de blanc que quedarien sempre a la memòria dels que, com Maria Cinta, van aconseguir ser alliberats.
Era l’1 de maig de 1945. Els presoners van ser traslladats a la frontera danesa i des d’allí a Malmö, abans de tornar a Paris. L’any 1951 se li va reconèixer a Maria Cinta Rodríguez la condició de deportada resistent. En aquell moment, des del 48 fins al 55, treballava al servei de neteja a l'hospital de Pamiers. El 21 de juny de 1962 el govern francés li va concedir la medalla de la Legió d'Honor a títol militar. Fins al moment, Beltran no ha pogut documentar la data de la seua mort, però la investigació no està conclosa, ha explicat.
Amb tot, les Terres de l'Ebre fan memòria d'una víctima més del nazisme, la primera dona deportada del territori als camps nazis. Per reconstruir tot el trencaclosques vital de Maria Cinta, Beltran ha consultat la documentació a l’Arxiu Comarcal del Montsià, al Banc de la Memòria Democràtica del Memorial Democràtic de la Generalitat; arxius francesos departamentals i del Servei Històric de la Defensa del Govern francès i els arxius de la Creu Roja Internacional a Ginebra, per resseguir les seues passes des de l'alliberament.
El d’este dissabte a Tortosa ha estat un acte en memòria de les dones deportades, com també ho és l’exposició de l’Amical de Mauthausen ‘Resistents i deportades’, que romandrà oberta al Palau Oliver de Boteller fins al 23 de febrer. Durant l’acte també s’ha fet lectura del Manifest de l’Amical de Mauthausen, amb la participació de Montse Brull, familiar del deportat assassinat a Gusen Josep Brull Solares, i de la jove investigadora Mireia Margalef.
Tenia aleshores 50 anys i una vida que testimonia un dels capítols més negres de la història mundial. Per recronstruïr-la i fer encaixar les peces que permeten visibilitzar el calvari d'esta dona ebrenca ha treballat des del 2019 l’historiador canareu Joan B. Beltran, fundador i delegat a Catalunya de l'Amical de Neuengamme, i este dissabte ha presentat la seua documentada investigació davant un nombrós auditori a l’aula didàctica del Museu de Tortosa.
Ha estat en un dels actes organitzats en motiu del Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust per la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre i l’Ajuntament de Tortosa, just quan es complia l’aniversari de l’alliberament dels camps de concentració i d’extermini d’Auschwitz.
Acte al Museu de Tortosa, amb l'aula didàctica plena de gom a gom. Foto: Sílvia Berbís
Maria Cinta Rodríguez va marxar l'any 1914 a França amb els seus pares i dos dels tres germans –la més gran, Teresa, es va quedar al poble-. Es va casar només un any més tard amb el seu marit, Llorenç Roques, natural de Linyola, –Maria Roques és el adoptat després de contreure matrimoni amb el lleidatà-, i després de viure en diferents poblacions del departament francès d’Ariège, van acabar establint-se a Pamiers. Van tenir tres fills.
La Maria regentaria un cafè restaurant, un punt molt destacat per a la resistència francesa, moviment al qual es va incorporar l’abril de 1943 com a membre de la Réseau Françoise, una xarxa formada per dos centenars de persones que se n’encarregava d’evadir paracaigudistes angloamericans que caient en territori ocupat. Els portaven al cafè de la Maria Cinta, que els amagava tan bé com podia fins que altres membres de la xarxa els duien fins a la frontera espanyola abans que, amb sort, fossen traslladats al Regne Unit.
"Ella feia d’enllaç i també donava allotjament a altres membres de la resistència i republicans espanyols", tal com ha relatat Beltran. Per esta labor a la resistència i de lluita per les llibertats va ser detinguda per agents de la Gestapo al mes d’agost i empresonada a Toulouse. La seua filla petita, Monique, tenia aleshores 9 anys. Ingressada primer en una presó al nord de París, el 31 de gener del 1944 va ser obligada a pujar al convoi que va sortir de l’estació de Compiègne amb 959 dones cap als camps de concentració. Al mateix tren hi viatjaven 12 republicanes espanyoles, entre elles Neus Català.
El 3 de febrer, arribava a Ravensbrück, el camp de concentració només per a dones més gran de l’Alemanya nazi. Hi van ser empresonades 120.000 dones de tota Europa. Se li va assignar el número de matrícula 27.973 amb el nom de Maria Roques. Després la van enviar a Neuegamme on hi havia dos Kommandos, un per a homes i un altre per a dones, creats el 1944. Feien treballar als presoners en la construcció de plantes subterrànies en pous de les mines antigues de “Bartensleben” i “Marie”. I d'allí, destinada al kommando extern de Helmstedt-Beendorf. Quan hi era va morir el seu marit. Allí li van donar la matricula 6186, tal com ha relatat Beltran, a partir dels documents que ha compilat.
L’abril del 45 el comando va ser evacuat i traslladat al subcamp de Wöbbelin, on hi va arribar a haver canibalisme. Les dones, entre elles la galerenca, van continuar camí fins amb destí a Hamburg. L’aviació britànica no aturava els seus bombardejos i la Creu Roja sueca va dur a terme una gran operació de salvament amb els 136 autobusos pintats de blanc que quedarien sempre a la memòria dels que, com Maria Cinta, van aconseguir ser alliberats.
Era l’1 de maig de 1945. Els presoners van ser traslladats a la frontera danesa i des d’allí a Malmö, abans de tornar a Paris. L’any 1951 se li va reconèixer a Maria Cinta Rodríguez la condició de deportada resistent. En aquell moment, des del 48 fins al 55, treballava al servei de neteja a l'hospital de Pamiers. El 21 de juny de 1962 el govern francés li va concedir la medalla de la Legió d'Honor a títol militar. Fins al moment, Beltran no ha pogut documentar la data de la seua mort, però la investigació no està conclosa, ha explicat.
Amb tot, les Terres de l'Ebre fan memòria d'una víctima més del nazisme, la primera dona deportada del territori als camps nazis. Per reconstruir tot el trencaclosques vital de Maria Cinta, Beltran ha consultat la documentació a l’Arxiu Comarcal del Montsià, al Banc de la Memòria Democràtica del Memorial Democràtic de la Generalitat; arxius francesos departamentals i del Servei Històric de la Defensa del Govern francès i els arxius de la Creu Roja Internacional a Ginebra, per resseguir les seues passes des de l'alliberament.
El d’este dissabte a Tortosa ha estat un acte en memòria de les dones deportades, com també ho és l’exposició de l’Amical de Mauthausen ‘Resistents i deportades’, que romandrà oberta al Palau Oliver de Boteller fins al 23 de febrer. Durant l’acte també s’ha fet lectura del Manifest de l’Amical de Mauthausen, amb la participació de Montse Brull, familiar del deportat assassinat a Gusen Josep Brull Solares, i de la jove investigadora Mireia Margalef.