“L’acollida ens ha donat un nou sentit com a pares”. Aquest és el testimoni d’en Miquel Vidal, pare d’acollida. Amb la seva parella tenen dos fills biològics i fa nou anys van acollir també dos germans, que aleshores tenien tres anys i un any i mig d’edat. El Miquel relata la seva experiència personal: “Entens que no ets tu qui necessita o té el dret a tenir un fill, sinó que és l’infant el que necessita una família i et desprens del sentiment de pertinença. Acceptes que la teva tasca és acompanyar-lo”.
La Generalitat posa en marxa la campanya ‘Acollir és fer família’ on es podran escoltar més testimonis com el del Miquel.
L’objectiu és apropar a la ciutadania la realitat de l’acolliment familiar, ajudar a dissoldre les pors i dubtes que hi puguin haver i animar més famílies a fer un pas endavant. Actualment, hi ha uns 2.000 infants i adolescents en centres o institucions tutelats per la Generalitat, arran d’una situació familiar vulnerable, que impedeix temporalment a la seva família d’origen fer-se’n càrrec. Són centres on estan ben atesos, però “l’ideal per a una criatura és créixer en el si d’una família”, com admet el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés.
Imatge de la campanya ‘Acollir és fer família’ que engega la Generalitat per ampliar el nombre de famílies d'acollida Foto: Departament de Drets Socials
‘Acollir és fer família’
La Paula Gutiérrez té ara vint anys. Ella va ser acollida quan en tenia set: “Per a mi, els meus pares d’acollida són els meus pares, tot i que tinc contacte amb la meva mare biològica”. “Jo he tingut molta sort i molta ajuda psicològica”, reconeix la Paula, que estudia Educació Social a la universitat perquè vol ajudar infants amb situacions com les que ella ha viscut.
Tant el Miquel com la Paula van oferir el seu testimoni a la presentació de la campanya a Barcelona el passat 5 d’octubre. ‘Acollir és fer família’ s’ha presentat també a Tarragona, Girona, al Vendrell, Lleida, i continuarà el seu recorregut per diverses ciutats de Catalunya fins al 12 de desembre.
Gots i carmanyoles per a l’acolliment
Un entorn d’estima i cura
L’acolliment en família aliena és un gest altruista que proporciona un entorn de seguretat, estima i cura a un infant. És una mesura temporal i una alternativa als centres d’acollida. El petit o adolescent necessita viure separat de la seva família d’origen durant un temps determinat, mentre aquesta resol els problemes que li impedeixen ocupar-se’n.
Les famílies perceben una prestació per cobrir les despeses que genera l’acolliment de l’infant, en funció de la seva edat i les seves necessitats. Hi ha diferent tipus d’acolliment, segons el temps que es calcula que pot durar l'acollida.
2.000 menors en centres que podrien ser acollits
Actualment, a Catalunya hi ha 783 famílies acollidores i 937 infants i adolescents acollits. A més, hi ha 139 famílies col·laboradores que acullen 150 infants. És un balanç positiu, però insuficient. I és que encara hi ha dos mil menors en centres que podrien ser acollits.
En aquest sentit, el titular de Drets Socials destaca que “necessitem més famílies acollidores” i afegeix que “estem molt convençuts que el país necessita fer un salt endavant en aquesta matèria” i que cal implicar en aquesta causa tot el teixit associatiu del país.
Millores per a les famílies d’acollida
Drets Socials també ha aprovat augmentar el complement Respir, que passa de 60 a 90 o 120 euros, depenent de la modalitat d’acolliment.
Aquesta ajuda vol garantir que l’infant o adolescent acollit pugui gaudir d’activitats de lleure i alleugerir també la tasca de cura i atenció que dona la família acollidora. Això se suma a l’augment d’un 32% de la prestació per a famílies acollidores que el Govern ja va aprovar al març.
