07
de setembre
del
2023
Actualitzat
a les
9:08h
Després de l’èxit del seu primer llibre ‘Gina’, l'ampostina Maria Climent torna amb la seva nova novel·la ‘A casa teníem un himne’ (L’Altra Editorial), una història familiar sobre tres dones distanciades i diferents que explora temes com els secrets, les oportunitats perdudes, els lligams entre persones o les tries vitals. Es tracta d’un llibre de ficció que s’estructura a partir de les tres veus de les protagonistes – mare i filles – que es troben a Itàlia, a la Toscana, per abordar un conflicte que s’ha de resoldre. Climent subratlla que un altre dels detalls és que part de l’acció passa a Arnes, un poble de la Terra Alta on es parla una varietat del dialecte ebrenc.
La nova història de Climent gira al voltant de la vida de les seves tres protagonistes: L’Erne, la Remei i la Marga, tres dones de la mateixa família amb aspiracions i experiències dispars que hauran d’aprendre a comunicar-se entre elles, unides per un fet que les porta a retrobar-se després de quinze anys a la casa italiana de la mare, una persona “rara” que va estar anys sense parlar i que amaga un gran secret.
Pel que fa a les dues germanes, mentre que una d’elles està absorbida per la vida domèstica i professional; l’altre és tot el contrari, soltera i sense cap projecte personal ni professional que la lligui. “Tothom coneix gent així, gent que viu la vida de diferents formes”, assenyala Climent, “ i que acompanya unes dinàmiques que porten a les germanes a tenir una relació que, a vegades, conté ràbia o enveja per allò que té l’altra”.
Una altra de les particularitats que les diferencia, a les tres, és la parla, influenciada per la seva vida al poblet d’Arnes, on es parla un dialecte diferent al tortosí. “L’Erne parla sempre en dialecte, la Marga incorpora algunes partícules i la Remei narra en estàndard”, assenyala. De fet, segons l’autora, el poble en si “és quasi un personatge més” que les condiciona. “Qui ha crescut en un poble sap que hi ha la cosa aquesta de voler fugir, però voler tornar”, afegeix.
La narrativa de la novel·la avança a través de les tres veus de les protagonistes, que s’intercalen per acabar explicant una mateixa història. “Trobo que és part de la gràcia del llibre, que et pots sentir identificada amb les tres dones”, apunta Climent, jo tinc coses de les tres, però no soc cap”.
Un dels aspectes que aborda de forma transversal, però, és el de la maternitat, des del punt de vista de la mare, “de voler portar una altra vida”, i des del punt de vista de les filles, que queden “desemparades” al no tenir aquesta figura. La mateixa autora, entre que va començar i acabar la novel·la va tenir una criatura, un fet que també li ha aportar ensenyances que “ha aprofitat”.
També hi ha aportacions del pare i la germana de l’escriptora, que cita als agraïments per aportar informació que dota a la novel·la de rigorositat “mèdica i psiquiàtrica”. “Si ells no m’haguessin assessorat, no l’hauria escrit”, diu.
La nova història de Climent gira al voltant de la vida de les seves tres protagonistes: L’Erne, la Remei i la Marga, tres dones de la mateixa família amb aspiracions i experiències dispars que hauran d’aprendre a comunicar-se entre elles, unides per un fet que les porta a retrobar-se després de quinze anys a la casa italiana de la mare, una persona “rara” que va estar anys sense parlar i que amaga un gran secret.
Pel que fa a les dues germanes, mentre que una d’elles està absorbida per la vida domèstica i professional; l’altre és tot el contrari, soltera i sense cap projecte personal ni professional que la lligui. “Tothom coneix gent així, gent que viu la vida de diferents formes”, assenyala Climent, “ i que acompanya unes dinàmiques que porten a les germanes a tenir una relació que, a vegades, conté ràbia o enveja per allò que té l’altra”.
Una altra de les particularitats que les diferencia, a les tres, és la parla, influenciada per la seva vida al poblet d’Arnes, on es parla un dialecte diferent al tortosí. “L’Erne parla sempre en dialecte, la Marga incorpora algunes partícules i la Remei narra en estàndard”, assenyala. De fet, segons l’autora, el poble en si “és quasi un personatge més” que les condiciona. “Qui ha crescut en un poble sap que hi ha la cosa aquesta de voler fugir, però voler tornar”, afegeix.
Un llibre escrit des de tres punts de vista
La narrativa de la novel·la avança a través de les tres veus de les protagonistes, que s’intercalen per acabar explicant una mateixa història. “Trobo que és part de la gràcia del llibre, que et pots sentir identificada amb les tres dones”, apunta Climent, jo tinc coses de les tres, però no soc cap”.
Un dels aspectes que aborda de forma transversal, però, és el de la maternitat, des del punt de vista de la mare, “de voler portar una altra vida”, i des del punt de vista de les filles, que queden “desemparades” al no tenir aquesta figura. La mateixa autora, entre que va començar i acabar la novel·la va tenir una criatura, un fet que també li ha aportar ensenyances que “ha aprofitat”.
També hi ha aportacions del pare i la germana de l’escriptora, que cita als agraïments per aportar informació que dota a la novel·la de rigorositat “mèdica i psiquiàtrica”. “Si ells no m’haguessin assessorat, no l’hauria escrit”, diu.
Pel que fa al títol, apareix explicat ja en el primer episodi i, segons l’autora, “tot i ser una mica macabre, fa gràcia”. “Una tonteria que acaba sent important”, afegeix. De fet, llibre està farcit de moments pròxims a l’humor que, segons Climent, no estan buscats, sinó que provenen directament de coses en les quals “es fixa” i acaba “plasmant” a la novel·la.