Falten només uns dies perquè faci dos mesos dels incendis al Baix Ebre i la Segarra. Dos focs que han provocat la mort de tres persones -un bomber i dos pagesos- i que han deixat milers d'hectàrees calcinades. Aquest dimarts, el govern espanyol va declarar zona catastròfica els municipis afectats pels incendis. Malgrat la bona notícia, els alcaldes d'aquests municipis reclamen que les ajudes haurien d'arribar amb la "màxima celeritat possible" perquè els agricultors i ramaders puguin mantenir la seva activitat dels pròxims mesos. A més, recorden que encara no s'ha detallat de quina manera ni en quina quantitat arribaran els ajuts.
L'incendi a l'Ebre va començar el 7 de juliol al barranc de l'Infern, a Paüls. Tot i que l'alcalde Enric Adell valora positivament que s'hagi fet la declaració de zona catastròfica, la por ara és veure "com s'acaben materialitzant totes estes bones paraules en fets". Davant els precedents d'altres situacions d'emergència viscudes els últims mesos a l'Estat, Adell lamenta que les ajudes puguin tardar anys a arribar. A més, assegura que aquest és "un moment clau" per lluitar contra el despoblament rural, ja que creu que si el Govern no és "àgil" donant una resposta, "hi haurà gent [agricultors, ramaders] que potser canvia de feina". "Això voldria dir que estes terres ja no es recuperaran i s'abandonaran, i el bosc tornarà a estar igual o pitjor que ara", apunta.
Com a reflexió posterior a les conseqüències devastadores de l'incendi, Adell assegura que el problema principal ha sigut la "no-gestió" per part de les administracions durant les últimes dècades pel que fa als bancals del territori que no donen rendiment. L'alcalde demana "reflexió" i "polítiques valentes" per intentar revertir la situació i evitar que pugui tornar a passar.
Tot i que la primera flama va esclatar a Paüls, el municipi amb més territori afectat ha sigut Xerta. Roger Avinyó, l'alcalde del consistori, es posiciona en la línia del poble veí, Paüls, i recorda que "caldrà veure com s'articula tot això", així com conèixer de quina manera es "desgranen" totes les mesures. El que té clar, però, és que "les ajudes haurien de ser immediates".
A Xerta ja tenen un inventari inicial dels danys produïts en finques particulars, edificacions, maquinària i infraestructures públiques. Després de traslladar-ho a la subdelegació del govern espanyol, demana "la màxima celeritat" i sobretot "que la gent afectada se'n pugue beneficiar". En aquest sentit, Avinyó ha apuntat que "el que tampoc volem és crear falses expectatives a la gent. Han de ser conscients que aquests tràmits són llargs".
Preparar la campanya del cereal
A Torrefeta i Florejacs, l'incendi va arrasar prop de 6.000 hectàrees i va obligar a confinar unes 20.000 persones d’onze municipis. L'alcalde del municipi, Josep Maria Castella, lamenta que més enllà de veure anunciat als mitjans que es declarava la zona catastròfica al seu territori, "com a Ajuntament no hem rebut cap notícia". Afegeix que desconeix com s'haurà de tramitar i gestionar tot plegat i, en la línia dels alcaldes de l'Ebre, demana que els ajuts arribin de la manera més ràpida possible.
A la Segarra, el foc va afectar sobretot camps de conreu que els pagesos ja han començat a preparar de cara a la pròxima campanya de cereal, que començarà a l'octubre. Hi ha molts camps que s'han de sembrar que tenen terra dins i munts de quan es va apagar el foc i tot això s'ha de preparar perquè d'aquí a un mes i mig s'ha de tornar a sembrar", ha explicat Castella. També ha afegit que des del consistori necessiten arreglar tres camins que van quedar greument afectats per l'incendi i posteriors aiguats.
En la mateixa línia, l'alcalde de Cabanabona Lluís Clotet, explica que el territori ha quedat greument afectat a causa del foc i l'aigua. En relació amb els desperfectes, Clotet espera que les ajudes arribin "perquè construir tot això val cales". "Que es compleixin, donin més o menys, però que es compleixin", ha conclòs.
