L’executiu espanyol ha declarat aquest dimarts zona catastròfica territoris de setze comunitats per les gravíssimes afectacions dels incendis d’aquest estiu. A Catalunya, ha estat declarada zona catastròfica l’espai afectat pel foc de Paüls, al Baix Ebre. Els alcaldes dels principals municipis afectats (Paüls, Tivenys, Xerta, Alfara de Carles i Aldover) ja van demanar al govern espanyol -a través de la Generalitat- aquesta declaració. Cal recordar que en aquest incendi, produït el juliol passat, va morir un dels bombers en caure per un barranc. Es tracta d'Antonio Serrano, de 46 anys, del parc de Granollers.
La resta de comunitats amb declaració de zona catastròfica són Castella i Lleó, Galícia, Extremadura, Astúries, Andalusia, el País Valencià, Castella-la Manxa, Múrcia, La Rioja, les Illes Canàries, Aragó i Navarra. Només Euskadi i les ciutats autònomes de Melilla i Ceuta resten al marge de la declaració, el que ja indica l’abast i l’extrema gravetat dels focs d’aquest estiu. El total de terreny afectat pels incendis arriba a les 400.000 hectàrees.
Què implica la declaració de zona catastròfica?
Sota el nom formal de zona afectada greument per emergències de protecció civil, la zona catastròfica és una figura que permet donar una resposta àgil a una catàstrofe facilitant les ajudes directes de les administracions a tots els afectats, així com obrir la porta a exempcions fiscals i altres possibles mesures extraordinàries.
A més, la declaració de zona catastròfica, com van subratllar els alcaldes del territori el juliol passat, és imprescindible per procedir a la reconstrucció del territori afectat, ja que permet tramitar amb rapidesa contractes d’emergència que, d’una altra manera, quedarien embarrancats en els tràmits burocràtics habituals.
En el cas de Paüls, tal com reclamaven els municipis afectats, això implicarà l’obertura de camins veïnals, la gestió de l’arbrat víctima de les flames i la reconstrucció de totes les infraestructures afectades, de manera que es pugui circular amb normalitat pel territori, així com recuperar la normalitat de les comunicacions.
La legislació actual permet una ajuda directa de fins a 18.000 euros per mort o incapacitat permanent, així com tot un seguit de compensacions per afectació en estris de treball o habitatges. Aquestes ajudes poden anar dels 2.500 als 15.000 euros.