Amb el segell de Reserva de la Biosfera com aval, a les Terres de l'Ebre hi trobem opcions per a tots els gustos, escalada i barranquisme, història, artesania i oliveres mil·lenàries en territori de cruïlla, rius i tolls o la petjada de la Batalla de l'Ebre i la història més recent al territori. Seleccionem alguns dels pobles més bonics i amb més encant de les Terres de l'Ebre.
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Horta de Sant Joan és un municipi de la Terra Alta lligat a la cultura i l’art, i gaudeix d’un gran patrimoni natural, cultural i arquitectònic. El nucli antic està declarat bé cultural d’interès nacional en la categoria de conjunt històric del que formen part: l'església de Sant Joan Baptista, el conjunt renaixentista de la plaça de l’església i l'Ajuntament del s. XVI, la Casa del Delme i altres cases d’estil renaixentista. També cal destacar l'Ecomuseu dels Ports, centre d'interpretació del territori, font d’inspiració de Pablo Picasso Tot el que sé, ho he après a Horta, que avui compta amb el Centre Picasso, entitat privada ubicada a l’antic hospital renaixentista, que homenatja l’artista i mostra els forts lligams entre ell i el poble. Anomenat històricament Orta fins al s. XVIII, el poble se situa dalt d'un puig a 543 metres d'altura, envoltat per camps de conreu i pel Parc Natural dels Ports, destacant les Roques de Benet, així com pels rius d'Algars i Canaletes.
Un grup de visitants dirigint-se amb bicicleta la via verda, a Horta de Sant Joan, amb les roques de Benet al fons. Turisme Terra Alta.
Miravet (Ribera d'Ebre)
El castell de Miravet, una fortalesa imponent envoltada per una muralla de 25 metres d’alçada que sembla sorgir de les roques i situada sobre un turó, domina el curs de l’Ebre i les terres del voltant. Esta posició estratègica ha fet que s’hi succeïssin els assentaments des de la prehistòria i li ha suposat tenir un paper important en diferents conflictes. Avui encara es poden apreciar part de les estructures d’una fortalesa andalusina sobre la qual es va aixecar el castell templer, immediatament després de la conquesta d’estes terres per part de Ramon Berenguer IV. El castell va ser donat a l’orde del Temple, que el va convertir en la seu de la província templera de Catalunya i Aragó, durant el que seria el període de més poder i esplendor de la història de Miravet. Esta província fou nomenada seu de la Cort del mestre provincial de l’orde del Temple i, per tant, reconeguda com la comanda més influent del territori català.
El castell de Miravet a la vora del riu Ebre. Foto: Josep Maria Montaner.
Benifallet (Baix Ebre)
Benifallet ofereix al visitant un ampli ventall de possibilitats que pot iniciar-se a les Coves Meravelles, 40 minuts inesborrables passejant enmig d’una riquesa de formacions per endinsar-se a les entranyes de la terra. La part visitable està formada per tres sales, cadascuna amb unes característiques concretes que manté especial les coves meravelles. Després de la visita, es pot seguir navegant pel riu Ebre amb el Llagut Benifallet durant una hora, apreciant el seu bosc de ribera, la seua fauna i el seu encant amb essència de riu. Fa un recorregut regular per les aigües que creuen les comarques del Baix Ebre, Terra alta i Ribera d’Ebre.
Interior de les Coves Meravelles, a Benifallet . Foto: Sílvia Berbís
Mas de Barberans (Montsià)
El Racó dels Artesans a la Fira de la Pauma dels Mas de Barberans Foto: Sofia Cabanes
Benissanet (Ribera d'Ebre)
Benissanet, situat a la comarca de la Ribera d’Ebre, va ser una antiga alqueria islàmica. Són de visita obligada la seua plaça de la Renaixença, on es troba l’única olivera mil·lenària, i el Museu d’Instruments Musicals, únic al país, on estan representades totes les famílies d’instruments. Si fem un tomb pel seu nucli urbà ens podem atansar fins a l'església parroquial de Sant Joan Baptista. També destaquen la capella de Sant Roc i la seva Creu del Terme. A ponent de la població hi ha el santuari de la Mare de Déu del Pilar, antigament dedicat a santa Bàrbara. Benissanet compta també amb restes d’una muralla morisca, situada al costat del riu Ebre, i amb les restes d’una torre medieval situada a la vall de la Torre. A la vila de Benissanet la floració dels arbres fruiters és converteix en un veritable espectacle visual, com una mena de Provença Catalana amb grans esplanades d'ametllers, cirerers i presseguers en lloc de camps d'espígol.
La floració a la Ribera d'Ebre. Foto: Agustí Descarrega
Corbera d'Ebre (Terra Alta)
Corbera d’Ebre se situa a la comarca de la Terra Alta. La vila històrica ha estat destruïda en diferents ocasions, la pitjor de les quals va ser el desastre de la Batalla de l’Ebre el 1938. El "Poble Vell", declarat bé d'interès cultural com a lloc històric per la Generalitat de Catalunya (1992), suposa un retrobament amb la nostra història a través d'un lloc devastat per la guerra. Actualment, aspira a convertir-se en un bell paisatge per a la pau. També destaca el Centre d’Interpretació 115 dies, punt central de la xarxa de museus i centres d’interpretació sobre la Guerra Civil.
El poble vell de Corbera d'Ebre Foto: Josep Maria Montaner
Roquetes (Baix Ebre)
Roquetes està situada al sud-oest del Baix Ebre. Per als amants de la natura, el terme gaudeix d'indrets incomparables com el Massís dels Ports, que ofereix una varietat de possibilitats, ja sigui per al simple esbarjo o per la pràctica del muntanyisme. El municipi disposa d'un important patrimoni cultural encapçalat per l'Observatori de l'Ebre, institut de recerca fundat el 1904 per la Companyia de Jesús per tal d'estudiar les relacions Sol-Terra. I altres edificis d'interès a la ciutat són I'Ajuntament Vell, l'Antic Escorxador, la Casa de Sant Josep, també coneguda com residència dels pares Jesuïtes, i les Cases Pairals de Roquetes, antigues cases d'estiueig de la burgesia tortosina del s. XIX. Roquetes s’emmarca entre el canal de la dreta de l'Ebre i el Massís dels Ports, on es troba el punt més elevat de les comarques de Tarragona, el Mont Caro (1442 m), i que contrasta amb el nucli de població que es troba a 14 m sobre el nivell del mar.
Exemplar de cabra hispànica al Port. Foto: Sílvia Berbís
Les Cases d'Alcanar (Montsià)
Les Cases d’Alcanar és una de les viles marineres amb més encant de la Costa de l’Ebre, la seva fisonomia d’autèntic poble mariner marcada per una façana marítima que conserva encara les antigues cases de pescadors, juntament amb el port seu port esportiu i pesquer, li confereixen un encant especial únic a les Terres de l’Ebre. Antigament, el nucli girava al voltant d’una antiga torre de defensa que, amb tres canons, controlava la costa. Aquesta edificació fou destruïda durant la guerra contra Napoleó. A diferència de la resta de ports pesquers catalans, el de les Cases d’Alcanar, es construí amb l’esforç dels mariners, els quals van haver de fer front a les despeses de construcció, ja que no s’autoritzà la construcció d’un nou port donada la proximitat d’altres ports pesquers importants.
Les barques de tresmall del port de Les Cases, a mitja tarda. Foto: S.B.
La Sénia (Montsià)
Ens trobem en un entorn magnífic i carregat de possibilitats, del qual destaquem tres grans atractius naturals. El Parc Natural dels Ports, un espai natural insòlit que alberga una gran varietat d’itineraris pensats per a fer en família o per practicar diferents modalitats esportives, un indret captivador que us resultarà atractiu en tots els sentits. El riu Sénia, un dels elements més representatius de la demarcació que constitueix el nexe d’unió entre Catalunya i el País Valencià. D’oliveres mil·lenàries podem observar-ne alguns exemplars als vilars de la plana senienca. Són arbres majestuosos, alguns d’ells declarats monumentals, que compleixen els requisits d’un mínim de 3,5 metres de perímetre de tronc a una altura d’1,3 metres del terra.
Olivera Mil·lenària a la zona del riu Sénia foto: Santi Martorell
Arnes (Terra Alta)
Arnes és un municipi de la comarca de la Terra Alta. Un dels punts d'interès del poble és l'edifici de l'ajuntament, considerada una de les construccions civils més importants del renaixement català, datada del 1584, i l’antiga església gòtica, construïda al segle XVIII. El Govern de la Generalitat declarà bé d’interès cultural al conjunt històric d’Arnes l’any 1992. Situat a l'extrem sud de la comarca, el poble d’Arnes es troba sobre un petit turó, a 508 m d’altitud, que domina el riu Algars. A només 7 quilòmetres hi trobem El Toll del Vidre un gorg que rep el nom per les seues aigües cristal·lines.
Toll del Vidre, a Arnes Foto: Turisme Terra Alta