L'alcalde de Batea, Joaquim Paladella, porta 32 anys al càrrec, amb set majories absolutes. I va llençat cap a la vuitena, si no ho impedix la candidatura de Junts per Batea, que es presenta com l'alternativa per al canvi. Per al socialista, la seua gestió encaminada a donar serveis al poble ha estat clau per revalidar una vegada i una altra el suport ciutadà. El d'este alcalde i diputat, controvertit de vegades, és un cas singular a les Terres de l'Ebre. Per explicar què és el projecte Viu Batea i com beneficia el veïnat l'han convidat a Santa Bàrbara a fer una xerrada. Parlem amb ell uns minuts abans.
Porta guanyant amb majoria absoluta en totes les eleccions a les quals s’ha presentat excepte a la primera, quan va guanyar per sis vots. Quin és el secret del seu èxit?
No n’hi ha cap. Treballar molt i fer el màxim possible per al poble. La gent sí que diu que el que té Batea no ho té cap altre poble de 2.000 habitants. Per exemple, nosaltres tenim un sistema de governar bastant diferent a altres pobles, i sobretot tenim un programa que es diu Viu Batea on radiquen tots els serveis. D’una banda, per a la gent gran: la residència, un metge de l’ajuntament, un fisio i auxiliar. La gent s'apunta, els visita el metge i si li cal van al fisio, i tot és gratuït. I l’altre és tot l’aspecte esportiu i lúdic, amb piscina climatitzada, gimnàs, pistes de pàdel cobertes i descobertes, un pavelló, un casal jove, etc, i això té un carnet que per 30 euros l’any et permet entrar a tot arreu. Tots estos serveis són públics, finançats per l’Ajuntament, i això dona vida al poble. I si ho compares per exemple amb Gandesa, el poble del costat, allà tots és privat, i per exemple per jugar una hora a les pistes de pàdel són sis euros, si en jugues 4 són 24 euros, i nosaltres amb 30 euros pots entrar a tot, tot l’any. Tot això ho hem fet públic a pur de temps i de treball i ho gestionem així.
I a més tenen superàvit?
Sí, enguany tanquem amb un superàvit de 2,6 milions.
I com ho fa?
Moolts ajuntaments ho tenen tot privatitzat. Nosaltres no vam voler fer-ho així sinó públic. Quan funcionàvem com tothom, amb una taxa, al gimnàs hi anaven 30 persones, a 30 euros al mes, i és el que recaptàvem. El cine el portava una societat cultural i hi anaven 7 o 8 persones en dissabte i diumenge. No els sortia a compte i ens ho van passar a l’Ajuntament. Vam començar i passava el mateix. Les despeses són les mateixes, tingues gent o no. Com pots ingressar més?, fent-ho més barat hi pot anar molta gent, això té un efecte crida i tu ingresses més diners. Per exemple, amb el carnet Viu Batea nosaltres avui tenim 1.550 socis. Els del poble, que són un miler, paguen 30 euros, i els de fora, uns 500 en paguen 69. A partir d’aquí, l’Ajuntament ingressa més i les despeses són pràcticament les mateixes. Per tant les despeses ja les suportàvem en el pressupost de l’ajuntament, així que el que cal és saber-ho gestionar bé per tenir tots estos serveis. Amb la piscina d’estiu ingressem més diners de la gent que no té el carnet Viu Batea que els que ingressàvem abans, quan funcionàvem sense el carnet, perquè ve gent de fora, i porten gent. I hi ha molta vida al poble i d’això es tracta als pobles com els nostres. Hi ha coses a millorar lògicament, però anem creixent poc a poc. Imagina’t si ens va bé econòmicament que l’any passat a la gent que tenia el carnet de 30 euros els vam donar un tiquet de 30 euros per comprar als comerços locals, de manera que l’any passat el que van pagar és zero. Per això ens voten eh? Entre altres coses. Quan vam començar a posar el marxa el programa Viu Batea i vam fer la piscina climatitzada, l’oposició ens deia que això no, que ens arruïnarem, i no ens hem arruïnat. No tenim cap crèdit ni a curt ni a llarg termini. Ara al banc, fa 15 dies ho vaig mirar, hi tenim 2 milions dos-cents mil euros en metàl·lic.
Com era Batea quan vostè va entrar com a alcalde?
Era un poble antic sense serveis i amb un Ajuntament del tot endeutat. Vam haver de demanar una pròrroga per pagar la seguretat social dels funcionaris de l’Ajuntament. Aquella setmana vaig haver de demanar un pòlissa al 12% d’interès perquè no teníem ni un euro al banc, vam demanar un crèdit a la Diputació, vam reconvertir a llarg termini un deute que teniem a curt, i això ens va donar oxigen i any rere any vam anar pagant i ara fa molts anys que no devem res. Hem canviat el sistema i hem passat d’un poble que no tenia cap servei de cap tipus a tenir tots els serveis. Tenim llar d’infants, per a l’agricultura, que és bàsic perquè hi ha molta gent gran, tenim una tècnica que els ajuda en temes informàtics, a tramitar papers, etc. Ens hem dedicat a donar serveis a la gent i anar fent poc a poc infraestructures en la mesura de les nostres possibilitats.
Quan va entrar pensava que seria tan llarga l’alcaldia?
No, fins i tot sempre deia que potser era bo que anéssem canviant. Me’n recordo que fins i tot en una campanya electoral quan vaig entrar de Diputat la primera vegada, que al míting amb Maragall explicava un conte que deia que hi havia un poble que sempre havien guanyat els mateixos, i s’havia presentat una llista nova per primera vegada, i els antics deien: "és que si guanyen estos no sortirà el sol". I van arribar les eleccions i van guanyar els altres, i la gent estava molt preocupada, i van pujar tots a la muntanya més alta a veure si sortia el sol, i va tornar a sortir, i els comerciants van fer caixa i va fer un dia esplèndid.
Ara li podrien explicar el conte a vostè...
Haha, jo no he dit que no sortirà el sol eh? Jo dic que si guanyen els altres per mantenir tot això hauran de gestionar bé. Un poble de 2.000 habitants amb els ingressos que hi ha, si no gestiones bé no ho podràs aguantar. Si ho gestiones bé no tindràs cap problema.
Com va ser que va entrar en política i com ara ha volgut tornar a presentar-se?
El meu pare ja venia del PSUC i sempre havia viscut la política a casa i sempre de molt jovenet ja volia canviar el món, i no l’he pogut canviar, només he pogut canviar el poble, però bé, alguna cosa hem fet al respecte. I perquè seguir? El que és evident és que ara no era el moment de marxar, perquè sóc diputat, i és molt important per al poble i per a tota la zona. Ser diputat en estes comarques nostres és una oportunitat que no es pot desaprofitar. Per exempl,e el tema del Fons Nuclear és molt important.
Durant la xerrada a Santa Bàrbara, convidat per explicar el projecte Viu Batea. Foto: S.B.
Ja que cita el paper de diputat, de quina tasca n’està més satisfet? D’esta que acaba de citar com a impulsor de la modificació de la llei del Fons Nuclear?
Esta val una legislatura, perquè són molts diners per a la zona. Però jo intento fer la meua feina en el tema de transició energètica, que és allà on estic, i com a vicepresident de la comissió d’Agricultura. I ara estic intentant fer un altre Fons que si surt serà tan important com este, a veure si me’n surto.
Sobre què?
Una pista és que del fons nuclear hem utilitzat el 50%, encara falta l’altre 50%, no?
O siga una altra modificació?
Mmm, si, però no modificació del fons, dels diners del fons... A veure, és impossible que des de Barcelona admeten que la nostra zona es quede el 90%, perquè les ciutats manen molt. Hem d’intentar un altre fons que també ens servisca. Ho estic treballant.
Vostè està a la comissió d’Acció Climàtica. Seguix desplegant-se la producció d’energia eòlica a la Terra Alta, amb projectes que també afecten al seu poble, no seria moment ja d’aturar-ho?
Una cosa és quan n’hi ha massa. I nosaltres sempre hem dit que n’hi ha prou. El que és evident, sempre ho he dit, és que això no s’aturarà. Mane qui mane. El que crec és que cal posar-hi coneixement. Per exemple, nosaltres tenim 13 molins, i ara en posen uns altres que venen del tripartit, i estem obligats a donar la llicència, i després n’hi ha dos més que són d’Endesa, i llavors no sé quants parcs més, que ni ens ho han dit, que són de fotovoltaica, i el que em preocupa més és que passen dos MATS, i tot això no hi cap, per tant haurien de posar-hi coneixement i fer les coses com Déu mana. Està clar que de molins n’hi haurà d’haver, i Catalunya ens hem de fer nosaltres l’energia, el que passa és que hi ha l’altra història, que no es pot entendre de cap manera. Mira, amb este exemple ho veuràs clar: quan Damià Calvet encara estava al Port de Barcelona, va vindre a la comissió i ens va dir que del port de Barcelona en faria el més modern d’Europa, tot electrificat amb energies renovables, i clar, allò tindria una repercussió econòmica molt important per a Barcelona. I jo li vaig preguntar: "i l’energia renovable on la faràs?" I em va dir: "la compraré". Clar, el que no pot ser és que vulguen fer una energia a la Terra Alta i el benefici se’n vaja allà, per tant una part del benefici ha de repercutir en la nostra zona. El que està clar és que si per exemple a Gandesa o a Batea o a Vilalba o a Corbera vulgués vindre la Coca-cola, no podria perquè no hi ha prou potència elèctrica. No pot ser que produïm i el benefici se l’emporten altres zones. Cal canviar el xip i crec que este debat ja ha començat. Per tant, coneixement on posem les coses, més repartit aniria millor, i ha d’arribar benefici al territori, perquè tenim dret a viure aquí.
Va per aquí l’altre fons del que em parlava?
No exactament.
Tornant al poble, quines són les seues prioritats ara?
Una és mantenir el carnet Viu Batea i anar creixent en l’apartat de sanitat, per exemple acupuntura, o dietètica, alguna cosa d’estes si és possible. Altres coses molt importants. A Batea tenim un problema molt greu i és que no podem construir nous habitatges perquè no hi havia sòl. Ho hem estat treballant 7 anys i ara hem creat un sòl que almenys estarà al mercat. Hem fet una unitat d’actuació i les parcel·les que corresponen a l’Ajuntament les treurem a preu de cost per a que la gent puga fer cases. I per un altre costat vam signar un protocol amb el ministeri i ens faran 20 pisos dotacionals. No serà suficient. A Batea estem al límit dels 2.000 habitants, no tenim atur, econòmicament, Déu n’hi do l’empempta que portem, tenim 4 bancs en plaça, hi ha activitat econòmica... nosaltres creixeríem si tinguéssim sòl, i és necessar-hi fer-ho. Perquè la natalitat ha caigut. A les nostres quintes n’erem 30, ara 5 o 6. Si no creixem l’institut escola que ens va costar tant ens l’acabaran tancant, per tant necessitem que vinga gent, per tant és molt important el tema urbanístic i tenir habitatges. I l’altra cosa molt important és diversificar l’economia. Depenem moltíssim de l’agricultura i ens manca una mica d’indústria. El fons Nuclear és una oportunitat i ho hem de saber aprofitar. Ara hi ha una empresa de leds que està disposada a vindre al poble i ens portarà 20 llocs de treball. També l’empresa Torres vol fer una inversió.
Com veu la comarca?
Necessitem un revulsiu. Hi ha pobles que estan morint i això no ho podem permetre. T’he dit abans que Batea necessita vida però és que hi ha pobles on vas per la nit i no hi ha ningú. Hi ha pobles que tenen el risc de quedar deserts. Nosaltres també tenim el risc que la gent marxe, amb tot el que estem fent ens queda una generació més, però també acabarem així si les polítiques generals no canvien. Nosaltres el que intentem en la mesura de les nostres possibilitats és revertir tot això. Per això estem buscant això de les empreses, donant suport l’agricultura, fent una inversió important per a turisme...
L’any 2017 va fer aquella petició tan controvertida de passar a formar part de l’Aragó com a queixa perquè no rebien l'atenció necessària de les Administracions superiors, també una manera mediàtica de cridar l’atenció, suposem. Ha canviat el tracte que reben?
Vam poder aconseguir fer una residència després de treballar molt, molt important per al poble. Teníem un conveni signat que era per a 60 places públiques, aleshores només en volien complir 30, i no hi havia manera de fer la resta. Per a nosaltres això seguix sent una prioritat. No entenem com a una comarca on hi ha el 30% de gent gran i amb llista d’espera i que necessita este servei... no podia ser, i ells estaven tancats en banda senzillament perquè no erem del seu partit. Per això vam fer el que vam fer i vam dir que si no complien, ens podíem plantejar el que aleshores es plantejava Catalunya, que era fer un referèndum per a que la gent digués si volia marxar. La realitat és que avui tenim 10 places més, 40. I nosaltres vam donar els vots al consell comarcal de la Terra Alta perquè ens van prometre, i així ho vam acordar, que ens donarien les 30 places, cosa que no han complit, per tant ara veurem si parlem o no, si volen parlar primer hauran de complir el que vam acordar.
Li ha costat fer llista?
No, som un grup molt gran. Nosaltres no fem una foto a l’alcalde, ni a la llista, sinó al grup que dona suport a la llista, i és molt gran. No és problema trobar nou persones.
Com valora a la llista opositora?
Me n’alegro, estava preocupat si no hi havia una altra llista, no crec que Batea es meresca no tenir més llistes, per tant em sembla que bé. Jo vaig parlar amb el cap de l’oposició -suposo- i li vaig dir si volia fer un debat, i em va dir que no, però cap problema de cap tipus. Nosaltres com hem fet sempre, si guanyem nosaltres, si volen governar conjuntament cap problema, podem arribar a acords, i si guanyen ells, tindran la iniciativa, i si no cadascú farà l’oposició o el govern com siga.
O siga que tenint majoria absoluta oferiria entrar al govern?
Com ho hem fet sempre, el que passa és que gairebé sempre ens han dit que no, excepte la primera vegada, que vam governar amb el PP, el PSC d’aleshores i Convergència també va entrar, el que passa és que va estar un dia a la junta de govern i va sortir perquè no volia responsabilitats.
Fins a quin punt hi ha rivalitat amb l’altra candidatura?
Com vols dir rivalitat? Suposo que tothom vol guanyar, però avui per avui no hem consta que hi haja mal ambient, ni la tensió que hi ha hagut altres vegades, però bé, això és que clar la percepció de cadascú és pròpia. El que està claríssim és que fa molts anys que no guanyen els altres, i clar en deuen tenir moltes ganes. En política tu pots estar d’acord o no, però no pot ser que comencen a denunciar coses sense base. Si estan a l’oposició i pensen que jo puc robar o coses d’estes, ja em sembla bé que denuncien i busquen fins al final, però sense saber res ni tenir indicis el que no pot ser és que vagen al jutge i diguen "com fa tants anys que és alcalde alguna cosa haurà fet malament i ja la trobarem". I no pot ser és que el jutge ho permeta, però en el seu dia ho va permetre. I venien a l’ajuntament, hi havia advocats i de tot i buscaven tots els expedients des que vaig entrar a l’ajuntament, i denunciaven coses com dixar el pati de les escoles a l’AMPA, o posar bancs a la plaça, que podien veure el que costa, i així amb tots els expedients. A mi m’han passat la prova del cotó perquè han estat mirant-ho tot durant un temps i portant-ho tot al jutjat, i ho ha acabat arxivant perquè tot eren històries. Això no pot ser. Jo entenc que l’oposició ha de controlar i fer el que faça falta però no pot ser que anessem de cop als jutjats. Això crea mala història, i és evident que tot allò es va muntar a través de que una fundació estava donant un servei i tenia un contracte de la Generalitat i no tenia llicència d’activitat. I a partir d’aquí, quan nosaltres fem el que toca i comprovem que no tenia llicència d’activitat i que no la podia tenir, lògicament vam dir que allà no es podia fer l’activitat esta. Van presentar contenciosos però anar al jutjat amb una querella? Van perdre, ens van dir que nosaltres teníem tota la raó, van arxivar-ho tot, i tota la gent ho té clar.
Ha pensat alguna vegada en retirar-se?
Sí, cada vegada.
Perquè no ho fa?
Jo no sé si és just o no, potser per a la família de vegades no, però sempre primen els interessos globals que no els meus. Sempre hi ha hagut algun perquè, per exemple quan van passar estos temes judicials no em podia retirar. Ara sóc diputat i és una oportunitat per a Batea i per al territori, no seria just que no em presentés. I a part, en política el que m’agrada és ser alcalde, si no, no ho faria. Però en tots els conceptes això té el seu desgast, i quan hem patit coses com estes d’abans, repercutix a la família, i jo he vist vindre als meus fills a casa desesperats perquè estaven dient coses meues... Hi havia una cosa molt clara, la gent allà ens coneixia i veien que tot el que estaven dient no era cert.
Si de vostè depèn fins quan li agradaria continuar?
Fins a les properes. Jo ara penso que ja hauré complit no? Però tampoc sé com estarà llavors, tampoc ho puc assegurar, però ara ho penso així, i també penso que hi ha gent prou capacitada al nostre grup per tirar-ho endavant. Tampoc m’agradaria que al plegar nosaltres s’acabés tot.
Com veu Batea d’aquí a 4 anys?
Millor de la que tenim ara. Tindrem pisos dotacionals de lloguer, més crios a la llar d’infants, més gent de fora vivint, esta empresa o alguna més podrà donar més llocs de treball, passarem dels 2.000 habitants. Fins ara tot el que hem promès ho hem complit.