Batea, el poble del «Black or White»

L’any 1991 Michael Jackson llençava al món una cançó que dinamitaria rècords de popularitat i de vendes. El vídeo d’aquell Black or White icònic va fer furor. Aquell mateix any, en un poble de la Terra Alta, Batea, feia pocs mesos havia estat escollit alcalde un jove pagès, Joaquim Paladella, qui potser no es va atrevir mai a marcar-se un Moonwalk, o sí, però no seria forassenyat que escollís esta peça com a banda sonora del seu historial polític, perquè al seu entorn no hi ha escala de grisos. O és blanc, o és negre. Durant els 32 anys que han passat des de la cançó, i des del seu nomenament, ni hi ha mitges tintes a Batea, ni ha caigut la popularitat d’este alcalde, fundador de la Unió Per la Terra Alta (UPTA) i actualment també diputat al Parlament de Catalunya pel PSC. Com s’explica, i quin efecte té sobre la moral i la convivència d’un poble, que un alcalde encadene set majories absolutes?

I és que només a les primeres eleccions a les quals es va presentar, les quartes de la democràcia des del franquisme, va treure majoria simple. Des del 1995 fins ara, ja poden sumar escons les oposicions, que no n’han tingut mai prou per desbancar el socialista. I ara va a per la vuitena. Pel llarg camí ha tombat tots els contrincants, desafiant la màxima que el poder desgasta. Tanta majoria absoluta evidencia que té molts partidaris, encara que alguns no ho reconeixen en públic, però l’acaben votant. També té forts detractors. En algunes etapes d’este extens mandat la rivalitat ha arribat a nivells de tensa confrontació veïnal i judicial. Querelles creuades que van crear mala maror durant molt temps. També hi ha hagut episodis mediàticament polèmics, com quan en plena efervescència independentista al país va amenaçar que Batea marxaria a l'Aragó si no es concertaven places a la residència d'avis. En altres moments, entre els contraris ha regnat la resignació. Llavors hi ha calma al poble, almenys de cara a fora. Ara s’ha articulat una candidatura que intentarà per enèsima vegada el sorpasso. L’estratègia d’uns i altres és clara: joc net i elegància en les formes i en les paraules. El passat és passat, diuen. De vegades la processó va per dins, com el vi als trulls. 

Però com s’explica que durant 32 anys la gran majoria dels votants d’un poble vulguen el mateix alcalde? Vet aquí la versió blanca: “A Batea hi ha un carnet que es diu Viu Batea que costa 30 euros l’any (als empadronats) i 69 a la resta de mortals i amb això ho tens tot: piscina d’estiu, piscina climatitzada, pàdel, gimnàs, pavelló, futbol, cinema (sala totalment nova), i més coses que em deixo”, relata un veí. Ell espera que Paladella torne a guanyar, i seguix exposant perquè: “Tenim el luxe de tenir un camp de futbol totalment equipat amb gespa artificial tot i no tenir equip de futbol, s’han pogut permetre posar 5.000 persones al festival Cruïlla, a banda estan tots els carrers arreglats i en perfecte estat, i l’Ajuntament té superàvit”, afegix sense dubtar. 

David Bes tenia amb prou forces tres anys quan Paladella va ser nomenat alcalde. No ha viscut res més. Ara va a la seua llista. “De queixa cap, perquè ha fet moltes coses al poble, sobretot quan està al Parlament, només et cal comparar amb altres pobles de la zona”. David és esportista, i amb el famós carnet multientrada n’està “encantat”. “Tenim unes instal·lacions esportives de primera i pel preu que paguem... ho explico a la feina i la gent no s’ho creu”, assegura.

Els contrincants reconeixen algunes d’estes bondats, però no del tot: “El carnet Viu Batea és una gran idea, sempre que no coste diners al poble, però no hi ha transparència. A més, l’embolcall pot ser bonic, però el cert és que Batea patix despoblació, no hi ha primer equip de futbol, s’han perdut els gegants, s’ha desfet l’associació de joves, i ja no s’engalanen els carrers, ha tancat l’escola de música i s’han perdut moltes d’aquelles petites coses que definixen un poble”, relata Josep Grau, cap de llista de Junts per Batea, el contrincant. Des del seu punt de vista, Paladella “és un home d’èxit, però amb un projecte caduc”, i és aquí on pugna amb el seu equip per “oferir un projecte de futur fet per gent jove que tenim ganes d’implicar-nos i de treballar per sumar, sense anar en contra de ningú”, assegura Grau, xofer de professió i apassionat de la música.
 
Més enllà de l’acció pròpiament de govern, apareixen ombres respecte a l’actitud i la sensació que, amb els anys, l’Ajuntament ja ha passat a ser un feu per als eterns guanyadors: “Fa tants anys que governen els mateixos que ja és casa seua i, com aquell que diu, ja es poden treure les sabates i posar els peus damunt la taula”, afirmen alguns contraris. Un mandat tan llarg, sostenen, també té altres efectes, i aquí hi ha una altra explicació de tanta victòria: “Governar tants anys implica haver fet molts petits favors a molta gent i, clar, els beneficiaris n’estan d’alguna manera en deute i el tornen a votar”, comenten els adversaris.

En algun període, la cosa se n’ha anat de mare, amb denúncies creuades i un ambient més que amarg entre les parts. “Hi ha línies vermelles que no es poden passar, i de vegades a este poble s’han passat”, assegura Josep Grau. Per exemple “situacions de menyspreu com les que es viuen els darrers anys després del recompte electoral amb el beneplàcit de l’equip de govern, fent befa i llençant insults cap als perdedors, una llàstima que en cap cas reflectix la manera de ser de la gent del nostre poble i Batea no s’ho mereix, tots volem el millor per al poble”, afirma.

Per a l'alcalde, Joaquim Paladella, les línies vermelles més aviat les han creuat altres contra ell: "Hi va haver uns anys en què venien a l’Ajuntament, hi havia advocats i buscaven tots els expedients des que vaig entrar-hi, i denunciaven coses. A mi m’han passat la prova del cotó perquè han estat mirant-ho tot durant un temps i portant-ho tot al jutjat, i s'ha acabat arxivant perquè tot eren històries. Això no pot ser. Jo entenc que l’oposició ha de controlar i fer el que faça falta, però no pot ser que anéssem de cop als jutjats, això crea mala història", afirma.

Almenys de cara en fora, uns i altres diuen que estes etapes són coses del passat. “És possible que entre la gent gran quede part del malestar de tots aquells anys, però crec que entre la gent jove ja no passa tant, i la prova és esta candidatura que s’ha presentat enguany, amb gent que són fills o familiars d’aquells que es van enfrontar fa temps, però ja és una altra cosa i tant de bo entréssem tots”, apunta David Bes. El mateix sosté el mateix Paladella: "Suposo que tothom vol guanyar, però ara com ara no em consta que hi haja mal ambient, ni la tensió que hi ha hagut altres vegades, però bé, la percepció de cadascú és pròpia, el que està claríssim és que fa molts anys que no guanyen els altres, i en deuen tenir moltes ganes".