Reconeix que és una persona molt ordenada, una afirmació òbvia si ens fixem amb el despatx impolut i pulcre on ens rep per fer l'entrevista. Seiem i parlem dels vuit anys del govern que ha encapçalat i de com a última hora ha optat per intentar seguir un nou mandat, per tal que no queden descarrilats, diu, alguns dels projectes que ha defensat. Són tres esta vegada només els partits que concórren a Deltebre i estes són les perspectives del seu actual alcalde, Lluís Soler.
Tanca dos mandats al front del govern, l’últim en majoria absoluta, creu que es pot revalidar?
Això ho dirà la ciutadania. Nosaltres tanquem este cicle de dos mandats amb bon sabor tot i que l’últim ha estat molt complicat. Hem afrontat moltes complexitats: la covid, els temporals, la crisi de preus, el procés... moltes coses que han fet que el mandat haja estat molt convuls. I tot i això el tanquem amb un bon sabor de boca per haver complert gran part dels objectius que ens havíem traçat i als quals ens havíem compromès.
Havia dit de partida que vuit anys serien suficients i de fet ha esperat a última hora a anunciar que tornava a presentar-se a l’alcaldia.
Sempre havia tingut la convicció que dos mandats eren suficients (segons la llei electoral, que marca cicles de 4 anys, tot i que per a mi allò ideal serien dos mandats de 5 anys). Quan entens la política com a servei públic, has de tenir la valentia suficient en entrar de saber que has de sortir. Però és evident que ha estat un mandat tant complex que internament se m’havia provocat una decisió complicada que fins a últim moment no vaig prendre i possiblement això no ho he fet del tot bé. No ha estat cap estratègia, ha estat un tema de dualitat, de reflexió. Per una banda acatar la convicció dels 8 anys i fer un pas al costat mantenint altres rols en l’àmbit municipal per seguir ajudant, o de l’altra, valorar que dins del mandat hi ha moltes coses molt importants, estructurals, que estan encarrilades però poden desencarrilar perfectament i quedar en res després d’un esforç titànic. Sortir amb tantes coses a mitges podia donar la sensació d’irresponsabilitat. Finalment, com soc molt autoexigent, vaig decidir a última hora continuar al capdavant de la candidatura.
En un moment de crisi climàtica i amb un decret de sequera damunt la taula, ens trobem que Deltebre té unes pèrdues en la xarxa d’aigua potable del 70%
Quins projectes estructurals estan encarrilats i podien quedar en res?
Hem estat set anys treballant el POUM que s’ha aprovat pràcticament amb consens, acceptant més del 80% de les al·legacions ciutadanes i avui tenim un instrument que mai havíem tingut en l’àmbit de la planificació urbanística però també de progrés econòmic i algú l’ha de tirar endavant. Ara hem engegat l’oficina tècnica per tirar endavant les unitats d’actuació que ens han de portar a un enfocament turístic clar, a una creació de llocs de treball i tot això si aquell que ho ha conduït, pensat i creat ho dixa com una norma freda pot acabar com normes de l’any 95, que no s’han arribat a desenvolupar mai. També hem estat set anys per aprovar el pla especial del port de Deltebre, i cal tirar-lo endavant; la licitació del nou servei d’aigua potable i clavegueram, complicadíssima, que vam engegar també fa 7 anys i ara cal fer un contracte de concessió i unes obres d’urgència que no pots dixar a mitges. Avui seria molt irresponsable que aquell alcalde que està al front d’un ajuntament que és cor i capitalitat del delta, amb totes les amenaces que tenim, pel tema de la regressió també, fes un pas al costat. En moments complicats és on s’han de veure les bones accions públiques. I malgrat les reflexions de les últimes setmanes ara tinc molta il·lusió perquè quan em poso en alguna cosa m’hi poso molt.
Això els ha obligat a rescindir el contracte amb l’operadora actual...
Teníem una operadora des del 84 a la qual se li ha anat renegociant el contracte, al 2000, al 2008... sempre allargant el termini. Ara ens trobàvem fins l’any 2034 amb un contracte de concessió i no quedava ni un euro d’inversió i avui, que estem en un moment de crisi climàtica i amb un decret de sequera damunt la taula, ens trobem que Deltebre té unes pèrdues en la xarxa d’aigua potable del 70%. Tenim un municipi amb 86 kms de xarxa de clavegueram i al voltant de 180 kms de xarxa d’aigua, amb unes 300 avaries/l’any, sense capacitat d’inversió i amb un rendiment del 30%. És una vergonya, i més si ens havíem d’esperar al 34 per fer inversió o bé pujar les tarifes i que ho pague el ciutadà, cosa que sovint es fa de forma molt irresponsable per part de moltes administracions. No ho hem volgut fer i vam anar a la revisió d’ofici dels contractes que es van fer al 2000 i 2008, declarant la nul·litat de ple dret, i per tant ens quedem amb les mans deslligades per tornar a treure una altra licitació i a la vegada amb la liquidació de la concessió actual la concessionària ha d’aportar 1,3 milions a les arques municipals per totes aquelles coses que no estan en òptimes condicions i que havien de mantindre.
Estan en litigi...
Hi ha diferents processos judicials oberts, a cada pas que donem uns o altres acabem amb un procés judicial, i nosaltres estem impulsant tot el procés malgrat que hi ha estes qüestions obertes que caldrà també tutelar de la millor forma possible.
Hem vist molts treballs de pavimentació, és típic quan arriben eleccions...
Estem fent la pavimentació de més del 80% dels carrers de Deltebre, i això és gràcies a la gestió econòmica acurada que hem fet estos anys, en què tot i reduir deute, dignifiquem les vies públiques de Deltebre, com també estem fent estos anys una transformació molt potent de Riumar i tenim moltes coses en cartera.
Dels projectes que ha pogut tirar endavant estos anys de quin està més satisfet?
Haver aconseguit les dos línies de subvenció dels Nexts Generation en temes d’eficiència energètica d’edificis. En el cas de l’Arrossera podrem dignificar l’entrada de Deltebre, i hem aconseguit 1,8 milions que s’hauran d’engegar ja a l’inici del proper mandat, i l’altra, 950.000 euros per rehabilitar l’edifici de l’antic cinema Rialto. Això ens congratula. Van sol·licitar l’ajut en tota Espanya 1020 ens locals i només se n’atorguem 181, i un és Deltebre, l’únic de les Terres de l’Ebre, per tant hi ha moltes coses que estem engegant i que estem fent bé. Coses de les quals em sento molt orgullós, una de les que més, el tema de l’aigua potable per descomptat, i el POUM, però el tema del passeig del Carrilet, la canalització del desaigüe del Préstamo, i convertir un obstacle de salubritat pública, d’inundacions de moltes cases durant anys, en una oportunitat de futur en l’aspecte turístic m’omple d’il·lusió. També la fórmula de revisió fiscal no per a que tothom pague menys, sinó per a que pague menys que qui menys puga pagar. No és el mateix fer una reducció lineal de l’esforç fiscal que fer-la equitativa i amb un criteri de justícia social. I busques i no hi ha cap ajuntament que ho estiga fent. Però nosaltres en estos últims anys hem donat 1.200 ajudes per poder sufragar els tributs municipals a les persones que no poden arribar a la capacitat fiscal que té Deltebre, que és molt alta la per la extensió. S’ha de revisar? sí, però quan? Un cop hem sortit d’un pla d’ajust en el que fa dotze anys que estem immersos. Ens vam trobar hipotecats per uns préstecs per pagar deutes a curt termini que superaven els 3 milions d’euros, ara podíem demanar dos anys de pròrroga i malgrat tota la inversió que estem fent no ho hem fet i hem tornat els últims 900 mil euros que quedaven de forma anticipada. Per tant podrem començar el mandat amb menys deute que fa 8 anys, sense pla d’ajust i sense que ens haja de tutelar el ministeri com ha passat estos anys.
Amb les escultures de Cristina Jobs, una de les integrants de la llista. Foto: S.B.
Un dels reptes que tenia Deltebre des de fa molts anys era poder revertir els efectes de la caiguda de la construcció de manera que el turisme agafés el relleu com a motor econòmic, ho ha aconseguit?
És evident que el turisme està en una efervescència important a tot el delta però hi havia municipis amb avantatges geogràfics, com Deltebre, que no estaven per l’enfocament turístic. Hem passat d’una aportació municipal de 30 o 40 mil euros a sobrepassar el mig milió, i encara és poc, amb tot el que hem de fer. Però ens n’adonem que fa 8 anys no arribàvem a 300 allotjaments turístics i ara només en UTS turístiques pràcticament arribem a un miler, per tant este enfocament està clar. Planifiquem activitats mensuals que ens porten molta gent de fora i estem reconvertint l’agenda d’actes en una agenda d’atracció turística i això ens dona una bona sensació a l’hora d’enfocar la inversió de l’esforç fiscal de la ciutadania, perquè al final, el turisme t’aporta un sector diversificat que dona progrés i llocs de treball i ha de ser el motor conductor. El POUM es fa amb dos objectius: un és buscar les solucions microurbanístiques per a ciutadans als quals les normes els havien complicat l’aprofitament turístic dels seus solars durant 25 anys i l’altre ha estat enfocar-nos al turisme. Les 100 unitats d’actuació que s’han de desenvolupar en els propers 20 anys, i que en els propers 4 m’agradaria engegar i encarrilar, ens ha de permetre un enfocament turístic clar.
S’emmarca en esta estratègia també el futur museu de la Mar i el Riu?
Així és, hem fet gestions en els últims 4 anys per atendre una demanda històrica dels pescadors de Deltebre que era que no tenia sentit que le seues barques arribessin al port de Riumar, que haguessen de pujar el peix a 10 kilòmetres per fer la venda a la subhasta de peix, una situació que entrava en la lògica de la poca dignificació que tenia el sector pesquer, que durant molts anys no se li havia reconegut l’ampliació del port ara ja aprovada, o el dragatge de la bocana del riu, o la pròpia llotja de peix, que quan es va fer el passeig fluvial se’ls va expropiar una part i havia quedat encorsetada i ara la solució ha passat per fer una llotja a Riumar que ara a principis d’estiu estarà operativa i això permetrà que puguen passar de la llotja antiga a la nova i a l’antiga hem aprovat un conveni que ha de permetre reconvertir-la en un museu del mar i del riu.
No és un tema només de pèrdua de la collita com pot passar en un altre territori, aquí estem parlant de la pèrdua i trencament d’un cicle d’un territori
I ha un altre sector com és l’arrosser que està molt preocupat per haver de començar la campanya amb esta poca garantia d’aigua...
Ens preocupa moltíssim perquè amb la reducció de la concessió al 50% a l’inici de la campanya -i no sabem com continuarà-, Reduir i acabar el cicle de l'arròs sense concessió d’aigua pot ser letal per al cultiu i això és extrapolable a altres territoris, però aquí a més a més si poses en risc el cicle de l’arròs el que estàs posant també en risc és la pròpia ideosincràcia de biodiversitat del delta. El delta té una riquesa de fauna i flora i sector aqüícola a les badies, i tot el cicle del delta es pot trencar. I per tant no és un tema només de pèrdua de la collita com pot passar en un altre territori, aquí estem parlant de la pèrdua i trencament d’un cicle d’un territori, la integritat ambiental que representa la força d’un delta. És evident que de mesures se n’han de prendre perquè estem en un moment de sequera complicat però no pot ser que els territoris eternament solidaris acaben sent els més perjudicats perquè no parlem només de la producció, que ja és greu, sinó també de la pròpia viabilitat i futur del a biodiversitat i del propi delta.
Com s'ha d'actuar?
Ara tenim les manifestacions institucionals i haurem de fer la pedagogia necessària per tal que aquells que des d’un despatx de Barcelona, de Saragossa o de Madrid acabem marcant unes directrius entenguen que el delta, més enllà de per fer un bon arròs el cap de setmana, és un cicle de biodiversitat que també té una realitat que cal preservar i no es pot comparar amb les mateixes accions que en altres territoris perquè aquí, més enllà de la gravetat de la producció, hi ha la de la biodiversitat.
Obrint l'ordenador del seu despatx d'alcaldia. Foto: S.B.
Tornem a parlar d'eleccions, a Deltebre es presenten tres candidatures. En cas que no tingués una majoria absoluta veieu més afinitat o pactaria amb algun partit?
Tenim una línia molt traçada. A Deltebre en època de partits moderna no havia estat mai un mateix alcalde vuit anys, i no vol dir que no estem disposats a pactar amb ningú, ans al contrari, nosaltres som de tarannà dialogant i obert, i ens agrada col·laborar amb tots i hem actuat amb tot el respecte malgrat tenir majoria absoluta. Quan tenim alguna queixa al respecte per part de l’oposició sempre penso que quan vaig estar a l’oposició, les situacions d’indignitat que vaig viure van ser molt fortes i tenia molt clar en aquell moment que si mai fos alcalde mai faria el que em van fer a mi, i així ho he practicat. Ara, l’oposició ha de tenir clar que no són govern i que si t’ha de condicionar tot acabaries no governant i series un simple gestor. Tenim una línia traçada, esperem revalidar la confiança majoritària i mantindre una transformació qualitativa de Deltebre passa per tenir una majoria forta i és la que desitgem. La tinguem majoritària o minoritària, les portes de la col·laboració sempre estan obertes, no tenim res contra ningú, però si t'avalen una línia de govern no es pot descafeïnar. Si pots mantindre la línia de govern amb els objectius traçats i validats per la ciutadania tothom pot ser benvingut sense complicacions.
Si es donés el cas, preferiria governar amb un soci o en minoria?
De la forma que siga més fàcil aconseguir els objectius a què ens comprometem amb la ciutadania el 28 de maig. Ens presentarem amb un programa de govern que si tenim el suport de la gent i algú té ganes de col·laborar des de dins benvingut siga. Però si s'han de canviar les prioritats no serà el cas per a aquells que defensem la integritat com a base de l’acció pública del dia a dia.
Esquerra és el seu rival més directe, veu forta esta formació?
Cadascú marca la seua línia. Jo a entenc que Esquerra, per la pròpia idiosincràsia i el perfil de les persones que ho gestionen, necessita un ressò mediàtic molt potent, i crec que este ressò que busquen no és el ressò amb la capil·laritat ciutadana que es correspon, però això no ho he d’avaluar jo, sinó la ciutadania el 28 de maig. És evident que totes les opcions són legítimes però a nosaltres ens agrada mediatitzar poc i treballar molt, i no en els últims sis mesos abans de les eleccions sinó 4 anys, perquè han estat 8 anys de no parar de forma incombustible. Per tant, hi ha hagut una transformació constant i no en els últims sis mesos. Crec que buscar el fet mediàtic amb visions catastrofistes de Deltebre no ajuda gens a la projecció del poble, i és el que hem intentat trencar estos vuit anys. Però la ciutadania decidirà si la visió catastrofista és l’adequada o ho és mantenir la línia de transformació que portem.
Vostè encapçala Enlairem Deltebre però dins l’espai postconvergent era militant del Pdecat i ara els vots que aconseguirà el seu partit sumarà per a Junts. Com es fan estos equilibris?
Sobre això se m’ha preguntat poc i s’ha especulat molt, perquè jo vaig ser militant de CDC, vaig ser militant del Partit Demòcrata, i va emprendre una línia que no era la que anava amb mi. Jo sóc un declarat sobiranista, independentista, i penso que el Partit Demòcrata va fer una acció potent però a partir del moment que hi ha este trencament de l’espai entre el Pdecat i Junts, no té raó de continuar una opció respecte a una altra. Jo en aquell moment estava a l’executiva del Pdecat, faig una retirada, em dono de baixa al cap d’uns mesos, no em vaig donar d’alta a Junts, no vaig sortir del Pdecat fent cap soroll, per tant molta gent interpreta que estic a un lloc, molta gent que estic a l’altre, però la realitat és que sóc alcalde independent des de fa dos anys, i milito a un partit, que és Enlairem Deltebre, que és un partit legalment constituït, no som una marca blanca de ningú, estem registrats al Ministeri, al registre de marques i patents i ens presentem a Deltebre no des d’una òptica ideològica ni d’espectre nacional sinó des d’una òptica de transformació del propi municipi i de defensa dels interessos del Delta. Què vol dir això? Que mantenint la independència política, perquè no milito a cap partit d’àmbit nacional, abans que Junts pogués acabar fent una candidatura a Deltebre i perquè la relació personal és molt correcta, hem arribat a un acord segons el qual Junts no presenta candidatura, es presenta Enlairem Deltebre amb tota la independència i llibertat i a nivell supramunicipal els vots acaben sumant a Junts.
Hem arribat a un acord segons el qual Junts no presenta candidatura, es presenta Enlairem Deltebre amb tota la independència i llibertat i a nivell supramunicipal els vots acaben sumant a Junts
Que destacaria de la seua candidatura?
Primer dono les gràcies que m’ha acompanyat estos vuit anys, i també als anys d’oposició, on les qüestions d’indignitat eren flagrants i per tant a tota aquella gent que m’acompanyaven, als quals tinc una relació i estima molt especial. Gràcies a n’este treball avui mirar cap a una altra etapa de projecció per Deltebre amb una candidatura molt nova. De les 27 persones que formen la llista, 15 no havien anat mai a una candidatura, i la resta són persones que renoven, alguns han estat governant, altres no, han estat col·laborant des de posicions més testimonials. Per tant molt renovada, rejovenida, amb persones que poden explorar i fer explotar moltes capacitats de lideratge importants. A més a més, apostem per la paritat al màxim, amb llista cremallera i persones amb molta projecció. Persones que als àmbits on estan o professionals tenen una projecció brutal. Si centrifugues la candidatura en una rentadora i el número 22 passa a ser 3, perfectament seria possible, i com que no tothom cap al davant, per la situació professional i personal de cadascú s’ha acabat lligant així. Persones destacades com Cristina Jobs, directora d’efectes especials nominada als Oscars i als Goya o el cap d’enginyeria del Dakar de l’equip de Carlos Sainz o el director de la companyia d’espectacles Feel Dance, o persones amb molt mèrit professional al seu àmbit, als cossos policials o tanta gent amb molt bagatge i una formació adequada per a cada regidoria o grups de suport, molt preparades per afrontar els reptes i el lideratge del Deltebre del futur.
Com veu Deltebre l’any 2027?
Espero que siga un municipi on a transformació urbana que estem duent a terme ara acabe anant acompanyada d’una transformació urbanística amb el desenvolupament de sectors que permeten estes noves oportunitats de progrés i benestar. Espero que siga un municipi on ja estiguen aplicant-se mesures contra la regressió i que dixem de banda les bones intencions que ens acompanyen sempre però que no acaben traduint-se en fets contundents. Hem guanyat un estadi: abans del Delta no en parlava ningú i ara en parla tothom, però més enllà cal que les institucions actuen. Per tant l’any 2027 hauríem d’haver aconseguit que es parle del Delta per les accions innovadores que s’estan duent a terme per combatre i mitigar els efectes del canvi climàtic i la regressió. I també un municipi que continue en la línia de referència de projecció d’actes de cohesió social, Carnavals, Deltafira, Mescla, triatló, zona turística d’excel·lència com Riumar i tantes coses que fan que ara ja es comença a parlar amb singularitat i efervescència d’un municipi que ha d’acabar exercint de cor i capitalitat del Delta.