Helena Queral és la candidata de Junts per a l'alcaldia de La Ràpita. També és la presidenta Comarcal del partit. El dia 8 de febrer va ser presentada com a alcaldable de la mà de Jordi Turull i Mònica Sales. Un dia després parlem amb ella per saber quin balanç fa dels darrers quatre anys de govern d'ERC i com enfronta la possibilitat de ser alcaldessa del seu poble.
Estaéslaprimeravegadaqueespresentacomacapdellista, jaquealesanteriorseleccionsanavacomanúmero 4.Quècreuquepotaportaralpartiti a lapolíticamunicipal?
Penso que puc aportar molt, sobretot les ganes de millorar la realitat i les ganes de treballar. I al partit, ja estic aportant la meua implicació en òrgans estructurals perquè sóc la presidenta Comarcal de Junts pel Montsià i també intento ajudar allà on em necessiten. Intento organitzar-me i arribar a tot i sí, hi arribo. És una qüestió d'organització. A la Ràpita puc aportar l'experiència en la gestió, la visió de dona i les ganes de millorar la Ràpita.
L'anterior candidat (Josep Maria Miralles) va renunciar a l'acta després de les anteriors eleccions en considerar que els resultats a les municipals no van ser els esperats. Vosté quins resultats espera? Quines expectatives té?
En un principi quan em van proposar per a candidata, quan vaig dir que sí al pas de presentar-me de cap de llista, la meua principal aspiració era la de millorar els resultats i penso que ho podem aconseguir. També és cert que quan estàs de cap de llista el que vols és governar. I sí, encara que puga semblar a priori complicat este és el nostre objectiu. Sí passa, serà fantàstic! Si no passa, espero millorar els resultats que sé que ho farem i no ens frustrarem i farem que no siga un fracàs. En este cas seria una lliçó per a continuar treballant.
A mesura que s'apropen les municipals es va destapant com s'articulen les relacions entre Junts i el PDeCAT a cada poble. En el cas de la Ràpita, hi haurà una única candidatura, la seua, que aglutine els dos espais exconvergents o hi poden haver dos candidatures?
Hi haurà una única candidatura. Sí que és cert que hem tingut les portes obertes per a incorporar a totes aquelles persones que provenien del PDeCAT que es vulguen sumar al projecte. Tots aquell que se senten còmodes amb el nostre projecte, tenen les portes totalment obertes. Però serà una única candidatura de Junts.
Helena Queral durant l'entrevista amb Aguaita.cat Foto: S.A.
Fins a quin punt pensa que esta vegada l'independentisme pesarà en el sentit del vot? Això a qui pot afavorir o perjudicar?
Bé, hem de considerar que estem en clau municipal, no i en clau de país. Potser el tema de l'independentisme, sense llevar-li importància, queda relegat a un segon pla. Crec que pot pesar, però no serà el que més. Estem parlant en clau de poble i el que com que volem és millorar-lo en altres aspectes. Com a formació política som independentistes i creiem fermament que la independència de Catalunya és possible, però en l'àmbit municipal pot agradar la meua gestió i tindre un sector de vot que no siga independentista. Podria tindre'l. El vot municipal es centra més en el projecte de poble i en les persones. Encara que sone a tòpic, als pobles es vota a les persones. Si passa factura serà de cara a un altre tipus d'eleccions, a la Generalitat per exemple.
Governar amb Esquerra seria molt complicat, ja que el que volem és un canvi en el govern municipal
Si calen pactes per a governar amb quines formacions té més afinitat?
Òbviament, amb Esquerra seria molt complicat, ja que el que volem és un canvi en el govern municipal, llavors seria un contrasentit pactar la gent que acaba de governar, seria continuista. Per la resta tenim les portes obertes a parlar amb tothom. Sempre que tinguéssem un projecte de poble que poguéssem aglutinar i que poguéssem posar en comú i que no hi hagués línies que ja fossen molt contràries al que nosaltres volem portar a terme a la Ràpita. Tenim les portes obertes per parlar amb tothom. Pensem que estem en clau de poble. Són equips de persones que tots coneixem i òbviament sempre hi ha més afinitats personals i de treball amb gent probablement del PSC que en altres formacions, però ja et dic, això és un procés que encara s'ha de parlar. Crec que primer hem de veure el resultat electoral.
Com veu a la Ràpita després d'estos anys de govern d'ERC?
La Ràpita està en un punt que s'ha de millorar en un conjunt. La Ràpita ha decrescut. El que hem de fer és fer-la créixer i recordem que som la tercera població de les Terres de l'Ebre i no ho sembla, per tant, hi ha molta feina. Està molt estancada. Se l'ha de fer ressorgir. Ens hem de tornar a il·lusionar i fer un poble millor.
Volem cuidar molt les empreses que estan a la Ràpita. Intentarem portar-ne de noves, però sí que volem cuidar les que estan al poble, les que paguen els seus impostos al poble, les que fan créixer a la Ràpita.
La candidata a l'alcaldia de La Ràpita durant l'entrevista amb Aguaita.cat Foto: S.A.
Quines serien les seues prioritats si governa?
Millorar la Ràpita, però en molts àmbits, també en l'àmbit econòmic. Per això proposarem una sèrie d'iniciatives que aglutinarien al petit comerç i professional. Petit professional inclou de dinamització econòmica. Volem cuidar molt les empreses que estan a la Ràpita. Intentarem portar-ne de noves, però sí que volem cuidar les que estan al poble, les que paguen els seus impostos al poble, les que fan créixer a la Ràpita. A estes empreses les volen fer créixer més encara. En clau d'igualtat, volem fomentar polítiques d'igualtat. Volem crear un servei d'acompanyament a les dones que han patit violència masclista molt. Sí que és cert que tenen mecanismes a Amposta amb el SIAD o a Tortosa. Els serveis territorials tenen mecanismes per a vindre a ajudar-les, però per a moltes sortir del poble és molt complicat. Llavors volem crear un servei al poble. Perquè tinguem un acompanyament. Ja estan aïllades per la situació i volem que siguen acompanyades per nosaltres fins arribar a un SIAD.També volem crear una finestreta única empresarial, on una persona, un emprenedor vulga obrir un negoci a la Ràpita i vingue a l'Ajuntament, no se li done només un paper amb què necessita, sinó fer-li un acompanyament, ajudar-lo des del primer moment fins que obre la persiana del negoci. Intentar fer els tràmits de manera ràpida i eficaç i que una persona no estiga molts mesos per obtenir una llicència d'activitat. Lligat amb això volem dinamitzar molt l'administració municipal, que arribe a ser l'administració municipal més ràpida i més eficient de la comarca. I si pot ser de les Terres de l'Ebre, ja seria…
Un dels seus lemes a les eleccions municipals diu Gent De debò. Pensa que és una candidata del poble, que viu a peu de carrer amb el seu negoci i els problemes del dia a dia sovint apartats dels despatxos?
Òbviament, com que sempre he treballat de cara al públic, tens un feedback continu amb la gent no estic en un despatx. A més a mi m'agrada fer vida de poble, anar al futbol el diumenge, anar a fer una cervesa el divendres. Llavors, la gent se t'acosta i et dóna molta informació del que els fa falta del que volen millorar. Tens una informació de primera mà perquè xafes el carrer i crec que és un valor afegit. Conéixer les coses de primera mà és un valor que t'ajuda a millorar- les.Com a restauradora.
Creu que es va ajudar prou al sector durant aquests darrers anys de pandèmia des de les institucions municipals? I des de la Generalitat?
A veure aquests anys de pandèmia han sigut terribles. Jo recordo que quan feia vuit dies de confinament, jo estava firmant un primer préstec... A partir d'aquí, els ajuts municipals en la restauració...hi va haver un ajut en el què era l'ocupació de via pública, una exempció de les terrasses que va anar molt bé. Van sortir ajuts, a molta gent ja els va agafar malament i es van quedar molt a peu, però penso que no estàvem ningú preparats per a una pandèmia i ha estat dur. S'ha de tenir empatia amb estos casos amb qui governa, ja que no sabem com ho hauríem pogut gestionar nosaltres un fet tan excepcional i tan dur. Han sigut temps molt durs per a la restauració. Molt durs.
Falta reinterpretació el sector turístic local o ampliar l'oferta o creu que en este sentit el govern municipal ha treballat bé amb els atractius que disposa la població?
No ha treballat bé, no ha treballat bé des del moment en què l'alcalde, el regidor de turisme. Un alcalde que ja té prou faena agafa una regidoria com la de turisme que és de les que més pes ha de tenir a la Ràpita, ja que vivim en gran part del turisme, estàs tallant un cap. La figura del regidor de Turisme ha desaparegut. I, per tant, penso que no s'ha treballat com s'hauria de treballar, i per això el poble també està com està. Crec que el model turístic a la Ràpita s'ha de millorar molt, molt i molt perquè tenim les ferramentes per per tenir un model turístic sostenible que ara està súper de moda. Tenim el lloc, el clima, la badia dels alfacs... Fa falta un canvi radical en tot el que és la dinàmica de turisme. No es tracta d'anar a una Fira a Alemanya o posar una caseta compartida a Fitur, no es tracta d'això. Es poden fer coses més properes, més a peu de carrer, ja que al final nosaltres tenim molt de turisme, de proximitat i és aquí penso on has d'incidir. És este turisme el que tindràs tot l'any perquè el turisme al juliol i agost està assegurat. Hi ha un turisme de proximitat que s'ha d'explotar, és el que et vindrà tot l'any.
Ens hem de tornar a il·lusionar i fer un poble millor
Creu que el turisme és per gaudir durant tot l'any, que a la ciutat està enfocat al turisme estacional. Si és així, com es fidelitza al visitant?
Una de les propostes que tenim al programa i que penso que tots volem és desestacionalitzar. El turisme està molt estacionalitat, penso que tenim totes les eines per fer-ho. Tenim un clima fantàstic, pràcticament tot l'any, tenim una badia on es poden fer mil coses on es poden promoure competicions nàutiques on podem portar competicions d'altres esports al poble i el que dia abans, apostar pel turisme de proximitat, la gent del territori que baixa un diumenge a passar el dia a la Ràpita que baixa un dissabte a passar el dia, donar-li opcions. No només opcions gastronòmiques que estes les tenim molt bones sinó muntar coses perquè on la gent digué: mira la Ràpita este dissabte fan això. Fer una agenda atractiva per a finalitzar este de turisme de proximitat, que al final és el que dóna vida durant la resta de l'any.
Helena Queral, candidata a l'alcaldia de la Ràpita per Junts Foto: Cedida
Quin projecte de ciutat té per a la Ràpita. Com és la Ràpita que Helena Queral somnia?
És una Ràpita néta, inclusiva, amb serveis eficients. Una Ràpita on quan una persona vingué ni que siga passa un dia o una setmana de vacances se'n vagen dient: "Quina meravella de poble. Tot el que necessito, ho he tingut a l'abast. M'he sentit súper ben tractat totes les instal·lacions que tenen, són superagradables. Tornaré!".Això és al que aspiro i que la gent del poble també ho pense, òbviament no només enfocat per a fora. Vull que la gent del poble principalment digué tenim una Ràpita neta, tenim una Ràpita inclusiva, vaig amb carret, vaig amb una cadira de rodes, puc anar amb on vulgue del poble que ara hi ha llocs on no puc accedir. Al poble ja ens l'estimem tots, això ja ho tenim guanyat però cal que la gent diga que orgullosa em sento del meu poble, de La Ràpita. També cal que ens ho diguen: quina meravella de poble teniu!
Se sent estimada per la gent de la Ràpita?
Em sento molt estimada i és un valor molt important. En l'acte de presentació com a candidata em vaig sentir molt recolzada i estimada. Sóc una persona que en en les distàncies llargues pot semblar molt seriosa , però, realment sóc tímida. Passa que quan conec a les persones tinc molta empatia, intente entendre tothom, no m'agrada el conflicte, m'agrada el debat, però no el conflicte, llavors en tindre este tarannà, sé que hi ha molta gent que m'aprecia i m'estima i la veritat que sentir-te estimat és una de les millors coses que té pot passar perquè és un motor per a continuar endavant.
Helena Queral afirma sentir-se molt estimada a la Ràpita Foto: Cedida
Quina frase o sentiment, negatiu o positiu li desperta:
Josep Caparrós
El que jo percebo inicialment, després quan la tractes no, però inicialment és una persona distant, poc propera.
La Plaça del Coc
La plaça del cóc, ho associo amb identitat. És identitària total. Hi anava de menuda a la plaça de coca a comprar les llaminadures. És identitat és el cor del poble.
La Llotja del Peix
La llotja del peix és olor de mar, olor de sal això és el que em desperta des de quan era menuda. Anava a veure la subhasta que llavors era cantada. Em portava mon un pare. Representa la força del treball i sacrifici. L'olor de la mar, de la sal és este sentiment el que em desperta.
El barri del Chicago
El barri de Chicago és on s'ha criat la meua mare. Han viscut els meus amb la meus mare, perquè mon pare és ampollero. Em desperta afecte, infantesa i molts de records bonics.És el barri mariner, l'expressió de també la identitat, la identitat del poble. Si la plaça del cóc és el cor del poble, el barri del Chicago serien els pulmons del poble.
Comerç local
Em desperta un sentiment de fer-lo millorar. Tenim un bon comerç local, però penso que la gent això no ho sap. I ek volem potenciar i volem que d'una vegada per totes que el comerç local se senti bé. És una peça clau de la Ràpita. Cal potenciar més el comerç local i que siga visible.
Restauració
La Restauració em desperta a plaer. Menjar a la Ràpita és un plaer i com jo xalo tant menjant quan veig en la gastronomia rapitenca sento orgull i se'm fa la boca aigua.
Badia dels Alfacs
És l'aire que respirem, el nostre oxigen és el tot. Mirar el Port de la Ràpita i la Badia és un dels plaers i les joies que tenim. I se li pot treure molt més profit.
Junts per la Ràpita
Junts per la Ràpita per mi és un equip de treball compromés. Té molta gent jove i també gent més gran. I aquí és on ens compenetrem. La gent més jove, aporta la innovació, les idees idealistes, l'empenta i la gent més gran, l'expertesa i la calma. Conjugar tot això, genera un debat molt ric i de veritat estem creixent molt com a grup i cada dia estic més orgullosa de la gent que som Junts per la Ràpita.