El castellà torna a la missa de la Cinta vint-i-cinc anys després

L’Arxiconfraria de la Cinta de Tortosa encomana l’estendard de la processó als sectors més conservadors de l’església.

per Josep Baubí , Tortosa, 8 de setembre de 2014 a les 17:51 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 8 de setembre de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
José Luis Mendoza, fundador de la universidad catòlica de Múrica i la seua dona, Maria Dolores Garcia Mascarell, presidenta de Red Madre, porten l'estendard. Foto: Josep Baubí

Per segon any, el bisbe Enrique Benavent va presidir este diumenge la missa solemne de la Mare Déu de la Cinta, amb la Catedral de Tortosa plena de fidels.


Després de molts anys, des de l’època del bisbe Carles, unes quantes lectures de l’eucaristia es van fer en castellà. L’homilia del bisbe també va ser bilingüe, ja que va utilitzar el castellà durant una part del sermó. Una homilia seguint la pastoral conservadora de l’actual responsable de la diòcesi de Tortosa. Cap menció a la situació política que viu Catalunya, normal si tenim en compte que una part del bisbat està al País Valencià.

Després de la missa, es va poder veure uns quants diputats del Partit Popular, invitats per José Curto, fins fa poc dirigent del partit conservador.


A la tarda, a la tradicional processó de la Santa Cinta, l’encarregat de portar l’estendard principal va ser monsenyor Paolo Gualtieri, de la secretaria d’estat del Vaticà i proper a la prelatura de l’Opus Dei.

El primer majordom de la Reial Arxiconfraria de la Cinta, enguany el metge Gerard Ginovart, va designar portador de l’estendard al representant del Vaticà. Normalment es “pacta” amb el portador els borlistes que l’acompanyen. Enguany no ha estat així i Gualtieri es va fer acompanyar per un matrimoni de Múrcia. Un matrimoni amb catorze fills, vinculats també amb l’Opus Dei. José Luis Mendoza, fundador de la universitat catòlica de Múrcia, amb un clar lligam amb els sectors més conservadors de l’església i la seua dona, Maria Dolores Garcia Mascarell, dirigent del PP i presidenta de Red Madre, organisme antiavortista.

Centenars de persones van seguir la processó i després, el moment més emotiu, l’entrada de la relíquia a la Catedral. Un acte on no hi ha distincions ni de classes socials ni polítiques.

La Reial Arxiconfraria de la Cinta fa pocs anys que va optar per invitar la dona a portar l’estendard principal. Les primeres van ser Núria de Gispert, actual presidenta del Parlament, i Esperanza Aguirre, aleshores ministra de Cultura del govern d’Aznar. Fins ara la dona no ha tingut cap protagonisme als càrrecs de major responsabilitat de l’Arxiconfraria de la Cinta. La Cort d’Honor és la part femenina de l’organisme, però fins ara no hi hagut mai una primera majordoma de la Reial Arxiconfraria de la Cinta.

Josep Baubí, periodista .

 

Participació