El CAT posa en marxa una planta de llum ultraviolada per millorar la potabilització de l'aigua

El Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) utilitza la llum ultraviolada per millorar, en una última fase, la qualitat de la potabilització de l'aigua que envia amb el minitransvasament al Camp de Tarragona. Este divendres s'ha inaugurat oficialment la nova planta construïda amb esta tecnologia a l'estació de tractament d'aigua potable de l'Ampolla. Ha costat 3,8 milions d'euros -la meitat dels quals aportats per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA)- i permet tractar fins al cabal màxim d'aigua de la concessió del minitransvasament, de fins a quatre metres cúbics per segon. Segons l'ens, l'ús d'esta tecnologia de desinfecció, prèvia a la cloració, permet millorar considerablement la qualitat de l'aigua i reduir el risc bacteriològic.

Tant el president del CAT, Joan Alginet, com el director de l'ACA, Samuel Reyes, han destacat el caràcter pioner a Catalunya de les instal·lacions de l'Ampolla pel que fa a les seues dimensions i la seua capacitat. La planta permet desinfectar l'aigua just abans que siga clorada i distribuïda a partir de l'ús de làmpades de llum ultraviolada de grans dimensions que eliminen qualsevol tipus de microorganisme, inclosos alguns resistents al clor.

La nova tecnologia se suma als sistemes que anteriorment el CAT va posar en marxa per millorar la potabilització de l'aigua que capta dels canals de reg de l'Ebre amb la qual abastix 71 ajuntaments i 25 indústries de la demarcació de Tarragona. L'any 2007, l'ens gestor del minitransvasament va posar en marxa els filtres de carbó actiu granular i l'any 2018 la desinfecció de l’aigua mitjançant ozó.
 

"Els filtres i procediments interns que tenim i que ja asseguraven totes les garanties sanitàries de l'aigua, afegint l'ultraviolat ens permet que aquelles micropartícules i microorganismes que s'haguessin pogut escapar el carbó actiu o l'ozó, ho acaba eliminant. Ens dona garanties de seguretat i de qualitat cap als consorciats", ha destacat Alginet.

Segons el mateix, el seu ús té com a grans avantatges el fet de no alterar la composició físico-química de l'aigua. Tampoc genera subproductes ni incidix en les característiques organolèptiques de l'aigua, a més de minimitzar els riscos derivats de la manipulació i dosificació de productes químics així com convertir-se en una solució "sostenible i respectuosa amb el medi ambient".

L'obra ha estat executada per la UTE entre Aquambiente i ACSA Sorigué. Els 3,8 milions que ha costat han estat finançats al 50% per l'ACA en el marc de l’atorgament d’una subvenció directa l’any 2020 per dur a terme diverses obres de millora de la capacitat de garantia i subministrament del CAT, així com per incrementar la qualitat de l’aigua.

El director de l'ACA ha lloat l'eficiència este nou sistema de desinfecció, que a Catalunya també s'usa en la desinfecció de l'aigua regenerada a la planta del Prat de Llobregat i ha precisat que l'elecció d'esta tecnologia s'ha ajustat a les necessitats que tenia plantejades el CAT per les característiques de l'abastament.
 

Rebuig a la interconnexió de xarxes

Reyes s'ha referit també a la situació "crítica" de reserves que viuen els embassaments de les conques internes de Catalunya i ha descartat de ple la possibilitat d'una interconnexió de les xarxes del CAT i el Ter Llobregat, com es va plantejar arran d'un episodi similar fa quinze anys.

"No tenim sobre la taula cap actuació d'este tipus. El CAT té la seua concessió per fer la gestió dins dels seus àmbits. Cada cop són més eficients i amb la reutilització estan reduint consums, però sí que ajudem que es connectin més municipis de l'àmbit de Tarragona, una desena els pròxims anys", ha argumentat.

En el cas de les conques internes, ha apostat per potenciar la reutilització, acabar la dessaladora pendent, emprar energia verda, millorar eficiència de tots els sistemes i "intentar garantir tots els usos, però en cap cas una connexió". Amb tot, ha reconegut que si continua sense ploure hi haurà restriccions.