Estem a les acaballes del seu primer mandat complet com a alcalde d'Alcanar, moment per repassar amb ell, Joan Roig, la lluita del municipi per tirar endavant malgrat dos aigüats, el Glòria, el cas Turov, la pandèmia, la crisi energètica i la inflació.
Un mandat per tant que ha comportat gestionar un període molt dur per a Alcanar, després del Glòria, la pandèmia, els aiguats del 2018 i del 2021…què s’ha pogut fer este any passat per recuperar l’alè?
En l’últim any hem intentat encomanar-nos als ajuts supramunicipals, perquè amb recursos propis no podem fer front a dos catàstrofes naturals i altres fets sobrevinguts que ens ha tocat encarar. Hem de recordar que encara veníem arrossegant els efectes dels desperfectes dels aiguats del 2018 i del Glòria el 2020 i al 2021 van venir uns altres aiguats torrencials. Si això ho sumem al fet d'haver-nos hagut d'endeutar per a poder constituir garanties derivades del cas Turov, i a l'encariment de la llum i del combustible, resulta molt complicat poder gestionar l'economia d'un poble.
Si ho quantifiquem, de quin import total estaríem parlant per estes despeses sobrevingudes?
És difícil de quantificar per la complexitat de tot plegat. Calculem que els aiguats del 2018 han suposat un impacte vora de 3 milions d'euros, mentre que els del 2021 més de 4 milions d'euros. D'altra banda, en el marc del cas Turov, i a conseqüència de la interlocutòria judicial, l'Ajuntament ha hagut de contractar un préstec per a constituir garanties per valor de 2,5 milions d'euros i poder fer front a les eventuals indemnitzacions als propietaris dels apartaments afectats i a l'enderrocament de l'edifici.
Això ha suposat una càrrega financera addicional que té una afectació directa sobre els pressupostos, igual que l'encariment dels subministraments, la gestió dels residus, o altres serveis, que s'han duplicat i en alguns casos triplicat, fet que dificulta enormement equilibrar els comptes municipals. A més, cal afegir les despeses derivades de la sentència del cas Sorea, una herència del passat que acabarà suposant més d'un milió d'euros a les arques municipals.
Amb quines subvencions han comptat fins ara (i si n’hi ha de pendents), per recuperar-se?
Les subvencions per catàstrofe natural és un tema que vol un debat molt profund, perquè són subvencions enverinades: arriben molt tard, fins i tot dos anys després de la catàstrofe, i, paradoxalment, s'han d'executar molt ràpidament. Aquestes subvenciones aporten el 50% de la despesa total. Una ciutat gran, amb molta capacitat econòmica i financera, podrà cobrir el 50% restant, però en pobles i ciutats amb menys recursos no podem cobrir el 50% restant. El fet d'haver d'aportar la mateixa quantitat de diners per a poder gaudir de la totalitat de la subvenció, implicaria aturar pràcticament tota l'activitat inversora de l'Ajuntament i, això, evidentment, és impossible.
“Les subvencions per catàstrofe natural és un tema que vol un debat molt profund, perquè són subvencions enverinades”
Per tant es perden?
Sí, és possible que s'acaben perdent part d'estos ajuts, perquè és inviable que un municipi com lo nostre puga fer front a aquesta quantitat de despesa sense un ajut suplementari. Vam fer una proposta a la Generalitat i l'Estat espanyol, amb visites al parlament, al congrés i al senat, demanant que l'ajuda s'atorgue amb relació al nombre d'habitants o a la capacitat econòmica del municipi. Tot i que som poc optimistes, atesos els antecedents.
Segons la nostra proposta, un municipi com el nostre de menys de 10.000 habitants podria rebre el 80% de la despesa total. Un municipi de més de 10.000 habitants podria rebre el 70% de la despesa total i així successivament. D'esta forma, els municipis amb menys habitants i, per tant, amb menys recursos, podríem fer front a totes les despeses derivades d'una catàstrofe natural.
Quin és l’estat actual del poble després dels aiguats, pel que fa a arranjaments i també a si la població està moralment del tot recuperada d’aquell embit?
Vivim mirant al cel, la gent d'Alcanar quan dóna mal temps ens preocupem. El poble hauria de ser una zona de confort. Esta sensació no la tenim sempre, perquè quan apunta pluja ens en recordem d'aquells moments tan difícils que vam viure el 2018 i el 2021. Això genera angoixa i es percep en la ciutadania, que hi ha certa preocupació quan venen tempestes o pluja intensa. Penso que això serà una cosa que es mantindrà sostinguda en el temps durant molts anys. No hi podem fer res, l'únic és garantir des de les institucions que actuarem amb la màxima diligència davant qualsevol cosa que puga passar.
I, d'altra banda, pel que fa als temes materials, vam poder arreglar les coses més urgents els primers mesos després dels aiguats, però el que no es veu és el complicat. Les afectacions a l'entorn van ser molt impactants (marges caiguts, circuits d'aigua alterats, camins destrossats, etc.) i això fa que siguen menys resistents, per tant, davant d'episodis de pluja normals la capacitat de resistència és inferior. D'aquí la importància de fer les actuacions de mitigació i millora que reivindiquem a les administracions públiques des del 2018.
En estes afectacions greus destinem la majoria de les subvencions, i això és el que genera molta despesa i moltes molèsties per a la pagesia, que no pot accedir a les seues finques. Tot plegat és un problema greu per al municipi. Estem parlant que en este pressupost municipal hi ha una despesa de 800.000 euros en camins, és un exemple de la quantitat de diners que acabes invertint davant una catàstrofe natural.
Joan Roig, alcalde d'Alcanar. Foto: S.B.
Tot i que en este cas el destí ha de ser un altre, disposaran d’ajuts dels Fonts next Generation?
Sí, per acabar l'auditori municipal, per exemple, podrem completar-lo amb esta línia d'ajuts europeus. I per a l'any 2024, quan han de sortir els ajuts per als pobles del litoral, tenim un projecte molt engrescador que preparem juntament amb la Fundació Alícia sobre envelliment actiu a les Cases, a partir de rutes de turisme actiu, esports, nàutics... estem il·lusionats per poder-ho fer realitat. També hem demanat subvencions per a diversos projectes relacionats amb l'eficiència energètica de l'Ajuntament i altres equipaments municipals que també ens serviran per a reduir la despesa.
Parlem també del pressupost per a l’any que ve, algunes formacions polítiques han recordat que seguixen amb un pressupost prorrogat del 2021, està llest el nou pressupost?
Estem enllestint-lo, hem treballat intensament sobretot a finals d'any, quan ja teníem estat de liquidació de les partides i podíem veure quan s'havia fet de despesa a cada àmbit, i això és important perquè no es pot articular un pressupost fins que no se sap quan s'ha gastat al pressupost anterior i més encara en un context com el del 2022. Ho hem fet durant el Nadal i ho presentarem en plenari l'última setmana de gener si no hi ha cap imprevist.
Alcanar congelarà els impostos, les taxes i els preus públics municipals tot i la inflació i la factura elèctrica, en què afecta esta decisió als equilibris financers municipals?
Nosaltres hem treballat sempre amb un objectiu clar: tot el que ha passat a Alcanar, que han passat moltes coses, no afecte a les famílies ni a les empreses i això vol dir que les polítiques socials ocupen el carril central de la política canareva. I això també vol dir, per exemple, no apujar impostos. No incrementar la pressió fiscal a la ciutadania i a les empreses és una mesura social per poder pal·liar tota la pressió d'esta crisi econòmica i energètica. Malgrat que és complicat, ho hem aconseguit fent una gestió responsable dels recursos; treballant molt per estirar subvencions supramunicipals i utilitzant l'endeutament. Són les tres vies amb les que gestionem una situació financera que és de les més complicades de les últimes dècades a Alcanar, si no la més complexa.
En declaracions públiques la CUP d'Alcanar ha criticat que durant el seu mandat el romanent de tresoreria ha baixat molt, passant de 7 milions d’euros a 1. Què n'ha de dir?
Esta apreciació no és del tot correcta. En la darrera liquidació aprovada, la de l'exercici 2021, el romanent de tresoreria total era d'aproximadament 5,9 MEUR i el saldo del romanent de tresoreria per a despeses generals ajustat, és a dir, els diners que hi ha al calaix i dels que es pot disposar per incorporar al pressupost, de poc més de 2,3 MEUR. Al llarg del 2022, hem hagut de fer ús de bona part d'estos recursos dels quals disposàvem fruit de la gestió dels darrers anys, per fer front a moltes de les despeses derivades dels aiguats del setembre del 21 i d'altres que arrossegàvem de l'exercici passat. Gràcies a això, hem pogut mantenir certa normalitat i atendre tots estos pagaments.
Estes xifres a les quals fas referència tenen el seu origen en un escrit de la CUP d'Alcanar, ple d'errades i imprecisions, en el qual pretén posar en dubte la gestió econòmica de l'equip de govern. I en el que, entre altres coses, compara el romanent de tresoreria total de l'any 2017, que era de 7,1 MEUR, amb el romanent de tresoreria per a despeses generals que ells han estimat el dia d'avui, sense tenir en compte que estes magnituds no es poden comparar perquè no reflectixen el mateix, i obviant tots els ajustos que s'han realitzat, al llarg dels anys, per corregir els saldos de cobrament dubtós o els excessos de finançament afectat, entre d'altres. Ve a ser com comparar taronges i préssecs... Per tant, un autèntic despropòsit emmarcat en la campanya de desgast al preu que siga que fa molt que practica la CUP d'Alcanar.
En qualsevol cas, com deia anteriorment, la situació econòmica de l'Ajuntament és complicada per tot el que hem hagut d'afrontar els darrers anys i s'ha agreujat encara més arran de la sentència del cas Turov.
“Un autèntic despropòsit emmarcat en la campanya de desgast al preu que siga que fa molt que practica la CUP d'Alcanar”
S’han començat a pagar les indemnitzacions?
No encara, falta que la comissió jurídica assessora acabe de dictaminar què s'ha de pagar i com. I pel que fa a l'enderroc, el projecte està pendent de licitació perquè l'empresa a la qual es va adjudicar l'any 2017 va renunciar a fer l'obra a finals del 2022. Posteriorment, caldrà esperar el desallotjament per part del jutge corresponent.
Amb tot, quines inversions podran afrontar amb el pressupost que esteu a punt de presentar?
Jo destacaria que mantenim les subvencions a persones i entitats i apuntalem la inversió en polítiques socials. Les inversions més destacades del pla de govern, com ara l'auditori i l'oficina delegada de les Cases, estan pràcticament enllestides. El 2023 ens centrarem a materialitzar el conservatori, i impulsar la primera fase del projecte de pluvials a la zona inundable del municipi i entorn de la zona escolar. D'altra banda, seguirem amb els tràmits administratius per a urbanitzar la zona dels Codonyers.
Com es poden emprendre estos projectes en la situació econòmica que esteu?
És l'evidència que al capdavant de les regidories tenim gent molt preparada per a gestionar les situacions complexes, molt formada. Posem sempre l'exemple de l'economia domèstica, si t'entra una nòmina de 1.500 euros i tens moltes despeses, no arribes a finals de mes. Com ho fas? Doncs amb una gestió molt eficient, tenint nocions bàsiques d'estalvi i una certa educació financera.
Esta capacitat de gestió i uns mínims de nocions en l'àmbit de l'economia i les finances són imprescindibles en les persones que gestionen els recursos de tots. Per tant, és un bon moment per a que totes les persones que ens presentem a les eleccions municipals ens preguntem "què hi venim a fer aquí? Una alcaldia i una regidoria s'ha de prendre molt seriosament. Pensar que tot això només va d'assistir als actes i inaugurar equipaments és una insensatesa. Aquí gestionem els recursos de tothom i prenem decisions importants cada dia. Al nostre poble, molt sovint, en un context de màxima complexitat.
Roig, a l'ajuntament canareu. Foto: S.B.
Parlem també d’esta obra pública, concretament de l’auditori, un dels projectes del mandat. Ara al desembre l’ajuntament va licitar la segona part del projecte, que incloïa l’execució dels treballs d’electroacústica, d’audiovisuals i d’escenotècnia… quan es podrà inaugurar?
Estem ara en la fase final de les obres i voldríem dedicar una setmana de visites guiades per mostrar a la gent l'auditori, i la previsió és que cap al març puguem fer un acte d'inauguració amb totes les entitats del municipi. Estem convençuts que marcarà un abans i un després en la vida del nostre poble. De moment hi ha una quantitat rellevant de teixit associatiu i entitats culturals que, juntament amb l'Ajuntament, estem generant molt contingut cultural. Segurament som un dels pobles de les Terres de l'Ebre amb una agenda cultural més destacable pel que fa a qualitat i quantitat. I això sense tenir un equipament de referència.
Imagina't ara que el tindrem i podrem canalitzar tota l'activitat cultural a través de l'auditori, i sumem-hi el conservatori, amb una aula de música moderna. Tot plegat forma part d'una estratègia on també hi juga un paper important el cicle mitjà de DJ so i imatge. Volem que Alcanar siga un lloc on faça eclosió l'art i el talent de les persones que es volen dedicar al món de la música i les arts escèniques. Un poble de referència en l'àmbit cultural.
En l’apartat cultural cal parlar també de les obres de construcció de la sala polivalent de la Biblioteca Trinitari Fabregat, unes obres que ja encaren la recta final…
Està molt avançada. Abans fèiem referència a la necessitat d'absorbir subvencions per desplegar el pla de govern. En el context actual seria impossible afrontar esta obra sense ajuda i també s'ha d'agrair la feina de les persones que hi treballen. És una obra que se subvenciona al 100% per part del departament de Cultura, molt rellevant per a nosaltres perquè la biblioteca és un motor cultural. Amb aquesta nova sala tanquem l'última fase del projecte de construcció. Ara hi podrem fer cinema, xerrades, exposicions i moltes activitats en esta sala diàfana, sense necessitat d'interferir en el dia a dia de l'equipament.
A primers de setembre l’Ajuntament d’Alcanar ha començat la segona fase de les obres d’arranjament de l’Oficina Delegada de les Cases, amb l’objectiu de millorar aquest important equipament públic i donar-li nous usos. Quins?
L'objectiu principal és fer una seu de l'Ajuntament d'Alcanar a les Cases. Hi haurà presència de personal tècnic i d'una persona de l'equip de govern, així com tots els mitjans necessaris per a que els veïns i veïnes de les Cases puguen fer totes les gestions sense haver de desplaçar-se. L'oficina delegada es convertirà en un equipament amb totes les prestacions per escoltar, gestionar requeriments, inquietuds o qualsevol necessitat de la ciutadania. Serà una seu de l'ajuntament a les Cases dotat d'un delegat o delegada. De fet, la creació de la figura de la Regidoria de les Cases i Alcanar Platja va molt vinculada amb la creació d'este equipament. Quan acaben les obres ho farem, i serà dins d'enguany.
Quina valoració en fa del programa de competitivitat empresarial i què s’ha aconseguit?
Este Programa el vam engegar l'any 2015 per a enfortir el teixit productiu del municipi i no ha parat d'adaptar-se al moment present. En el context de crisi laboral, millorar la competitivitat de les nostres empreses i professionals, així com l'ocupabilitat de les persones aturades, és molt important. També ho és posar a disposició de la ciutadania una oferta formativa de qualitat i molt ajustada a les necessitats reals del municipi per a fer el pas a la digitalització. Un exemple d'això és que han passat 2.000 persones, hem fet més de 300 formacions de diferents temàtiques durant este mandat dirigides a empreses i autònoms. També hem fet cursos específics que han permès a 200 persones obtenir el carnet de manipulació de productes fitosanitaris bàsic o qualificat, imprescindibles per a treballar al sector. Per tant, estan molt orientades a l'economia del municipi. Estes dades són significativament superiors als projectes similars que es desenvolupen arreu del país.
blockquote]“Hem fet més de 300 formacions de diferents temàtiques durant este mandat dirigides a empreses i autònoms”
També ara fa un any i mig van posar en marxa ‘alcabàs!’ una aplicació informàtica per impulsar les compres al comerç local i també per impulsar la transformació digital per a les empreses del municipi, com està funcionant?
El que hem intentat és que el comerç del poble fase este pas cap a la digitalització, fet que va molt lligat també al Programa de Competitivitat, perquè sabem que això és el futur, i això fa que les empreses siguen més permeables a l'hora d'absorbir estos projectes innovadors de digitalització que segur que en els pròxims anys s'implementaran a tots els comerços d'arreu del món. De fet, quan va arribar la pandèmia de covid-19, el teixit comercial del municipi estava més sensibilitzat a l'hora de fer el pas este canvi de model per tota esta feina de formació que s'havia fet prèviament. Per tant, es tracta d'ajudar al comerç a adaptar-se als nous models de mercat. Este és l'objectiu principal. Ja estem veient que hi ha un canvi de paradigma. Moltes de les interaccions entre empresa i client es produïxen a la xarxa. Cada cop hi ha més restaurants, més comerços i més empreses que tenen un segon aparador a la xarxa. Ho estem vivint.
Des del punt de vista econòmic ara quina seria la principal preocupació de l’ajuntament, cap on han d’anar els esforços per pal·liar la situació general?
Cal posar les condicions i donar el suport necessari perquè les empreses i autònoms puguen apuntalar el sector agroalimentari, no dixar-ho de banda. Per tant, cal fer tot allò que siga possible per a que continue funcionant. D'altra banda, es parla de diversificar l'economia, d'acord, però això no es pot fer únicament des de les administracions públiques. Les administracions poden donar suport i desenvolupar polítiques, però hem de treballar de mà dels agents privats i altres administracions per a impulsar-ho, a més, cal que el context econòmic siga favorable. De fet, ja estem diversificant, per una banda, amb el sector turístic: som un referent a Catalunya. Som un destí turístic i gastronòmic de referència al país.
D'altra banda, cal mirar de desplegar el sector industrial. Tenim indústria al municipi. Tenim la fàbrica de ciment amb 350 treballadors i una facturació anual que és de les més altes de les Terres de l'Ebre. Tenim un port industrial des del qual s'exporta material a tot el món. A banda, tenim empreses importants, per exemple en el sector de la metal·lúrgia. Ara cal ordenar i generar més sòl industrial per convertir Alcanar en un pol d'atracció d'este sector.
Caldria explotar més este port industrial?
Si, caldria.
Com?
El Port de la Martinenca té un potencial elevat, però hem de ser capaços, de la mà de les altres administracions públiques i agents privats, de transformar-lo perquè siga operatiu, tenint en compte el model de desenvolupament del municipi i del territori.