Alcaldes de la Ribera d'Ebre denuncien que la proposició del PSC sobre el Fons Nuclear «enterra la comarca en vida»

Estan a favor d'incrementar el percentatge que retorne al territori de l'impost de transició nuclear – del 20% al 50% com proposa el PSC-, però rebutgen que també "multiplique per cinc" el radi d'afectació

A Ascó operen dos centrals nuclears.
A Ascó operen dos centrals nuclears. | S.B.
Aguaita.cat
17 de novembre del 2022
Actualitzat a les 17:25h
Picabaralla per la modificació del FonsNuclear que ha presentat el PSC al Parlament. Els alcaldes de la Riberad'Ebre s'han reunit "d'urgència" este dijous per avaluar l'impacte que pot tenir la proposició de llei dels socialistes, que augmenta del 20% al 50% l'impostnuclear que ha d'arribar al territori i que es repartirà als municipis del Penta1 (un radi dels 10 km de les nuclears) i del Penta2 (fins a 30 km). Per a la presidenta del ConsellComarcal, GemmaCarim, competir pels recursos amb ciutats com Reus, Vila-seca o Tortosa "enterra en vida la comarca". El diputatsocialistaJoaquimPaladella defensa que no es bloqueja l'impost, que no es perjudica cap municipi i que s'aconsegueixen més recursos (60 MEUR anuals) per a més pobles.

"Consternació" entre els alcaldes nuclears davant la possibilitat que en les pròximes setmanes es puga aprovar la proposició de llei del PSC al Parlament, que modifica la llei d'acompanyament als pressupostos pel que fa al Fons Nuclear i al repartiment de l'impost de transició nuclear. Davant la possibilitat que la proposta tire endavant amb el suport de Junts i dels Comuns, entre d'altres, els alcaldes de la Ribera d'Ebre s'han reunit d'urgència este dijous al matí a la seu del Consell Comarcal, a Móra d'Ebre.

La presidenta Gemma Carim ha lamentat que el grup parlamentari del PSC no haja "dialogat i demanat opinió" al territori abans de fer esta proposició i ha defensat que "si alguna cosa necessitava la Ribera nord, era oferir incentius per captar nova implantació industrial". La presidenta s'ha mostrat a favor d'incrementar el percentatge que retorne al territori de l'impost de transició nuclear – del 20% al 50% com proposa el PSC-, però rebutja que també "multiplique per cinc" el radi d'afectació i cresca el nombre de municipis als quals arribarà, en el cas de les Terres de l'Ebre, de 13 a 37 pobles.

Esta ampliació fa que el Fons Nuclear revertisca en ciutats com Reus, Salou, Vila-seca o Tortosa. Carim ha recordat que els pobles nuclears de la Ribera d'Ebre no poden competir amb ciutats "a peu de l'AP-7" sense "esta oferta golosa i atractiva" que havia generat que hi hagués "empreses interessades en la Ribera d'Ebre".

De fet, a Flix s'acaba de posar sobre la taula d'Ercros els recursos del Fons Nuclear per mirar de retenir l'empresa química i que no tanque amb pany i clau el complex flixanco. Tant Carim com l'alcalde Francesc Barbero han recordat que Ercros ha "desindustrialitzat Flix" en favor de les plantes que tenen, per exemple, a Vila-seca (Tarragonès). "Estem intentant parar el cop de la planta d'Ercros i el PSC ens haurà d'explicar molt bé pe rquè hem de competir pels fons de reindustrialització amb municipi com Vila-seca, on ha anat a parar l'activitat que teníem a Flix fa uns anys", ha demanat Barbero. "És un despropòsit", ha afegit Carim.

Per a la presidenta del Consell Comarcal, aquesta modificació "envia en orris les il·lusions de futur" de la comarca i ha lamentat que després de nou mesos "treballant un reglament on tothom s'hi sentís còmode", ara caldrà començar "de zero". De la proposició del PSC tampoc ha agradat que la governabilitat d'aquest Fons Nuclear es posi en mans dels alcaldes d'Ascó i Vandellòs-l'Hospitalet de l'Infant –juntament amb representants dels Consells Comarcals i els agents socials i econòmics-. "La resta d'alcaldes som expulsats i ens treuen incidència", ha assenyalat l'alcalde de Flix.

Barbero ha demanat al PSC que retiri la proposta i que "la consensuï" amb els alcaldes nuclears abans de tornar-la a presentar. En canvi, el diputat socialista Joaquim Paladella ha instat a ERC a rectificar i donar-li suport. De la proposició, se'n farà lectura única en el pròxim plenari i es votarà en la següent sessió , a meitat desembre. "No és cap bloqueig perquè pot entrar en vigor al 2023 i evita un repartiment arbitrari", ha assenyalat Paladella. "És una proposta dinàmica", ha insistit. "Passar a 60 MEUR anuals és molt important i pot suposar un abans i un després era un territori fins ara oblidat", ha defensat.