Mor Ximo ‘Lo carboner’, un activista incondicional a les mobilitzacions per defensar les Terres de l’Ebre

per S.B., La Ràpita | 9 d'agost de 2014 a les 12:57 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'agost de 2014 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ximo 'lo carboner', a la manifestació de fa un any a Amposta contra el pla de conca. Foto: aguaita.cat

La Ràpita ha acomiadat, arran d’una malaltia, un dels grans activistes incondicionals contra les agressions que han anat amenaçant en les últimes dècades les Terres de l’Ebre. La mort de Joaquim Esteller, conegut popularment com a Ximo ‘Lo carboner’, està sent molt sentida per les moltes persones que l’havien conegut pel seu activisme en els moviments socials.


Hi ha qui recorda que ja va anar en la seua coneguda ‘mobylette’ a les manifestacions per exigir el tancament i desmantellament de la nuclear de Vandellòs I, als 90. A principis dels 2000, Ximo’Lo carboner’, amb la seua característica barba blanca, una pipa i habitualment vestit amb una camiseta ratllada a l’estiu o el típic impermeable groc de pescador si feia fresca, era un habitual a les assemblees de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, on solia intervenir per donar el seu punt de vista, i tampoc es va perdre les nombroses manifestacions contra el transvasament, ni contra el magatzem de gas Castor.

De fet, aguaita.cat encara el va entrevistar ara fa just un any, quan tampoc va fallar a la concentració que la PDE va organitzar a Amposta per rebre el vaixell de l’ONG WWF en el primer acte contra l’aprovació del pla de conca. "Jo voldria no estar aquí, però ens hi ha obligat. No pot ser que aquesta gent que són uns ignorants en rius, en deltes i en pesques ens ho vulguen destrossar tot. Durant mils d'anys el fang arrossegat pel riu han format el Delta i una gran plataforma submarina que arriba des de les Columbretes fins a Barcelona. El Delta i el seu entorn és la zona més rica d'espècies del Mediterrani. Que ara estos senyors diguen que l'aigua es perd al riu,... No té nom". Ximo no tenia manies ni pèls a la llengua a l’hora d’expressar públicament allò que pensava.

 

 

Participació