05
de juliol
del
2022
Actualitzat
a les
18:43h
Fa vuit mesos va ser nomenat president del Consorci d'Aigües de Tarragona. El deltebrenc Joan Alginet és el cinquè president ebrenc de l'organisme i en esta entrevista aborda quins són els reptes al capdavant del CAT i es posiciona sobre els projectes d'abastiment a la Conca de Barberà i al Baix Camp o la petició del ministransvasament que El Comú Podem ha presentat al Parlament. Comencem parlant de qüestions econòmiques.
Segons va informar el passat mes d’abril l’Assemblea del CAT, enguany acumulen un dèficit de 600.000 euros provocat per l’increment de costos de l’energia. Com repercutirà sobre la tarifa de l’aigua la necessitat de pal·liar-lo?
L’increment del cost energètic ha sacsejat les finances del CAT i les previsions, bàsicament perquè el consum al CAT és molt important. Només ha pogut apaivagar els efectes d’este increment que realment podia trasbalsar les nostres finances estructurals, la contractació d’un PPA (Purchase Price Agreement), que és un contracte en el qual el 75% de la tarifa queda subjecta a un preu fix de 44 euros kw /hora i 25% restant sí que està subjecte a la lliure concurrència del mercat elèctric. Tot i així, este 25% ,com que està tan elevat, continua disparant-nos les previsions, però sense el PPA segurament hauríem hagut de prendre ja decisions molt més dràstiques. De moment a l’Assemblea General del passat mes d’abril, es va aprovar per unanimitat, repercutir l’increment del cost energètic damunt la tarifa del consorciat.
En quines quantitats augmentarà el preu de l’aigua?
Ara per ara no sabem l’impacte directe sobre tarifa del consorciat perquè cadascú té una tarifa en funció de moltes variables; en funció de la dotació efectiva, de reserva, de l’any de connexió al CAT i cadascú té una tarifa. No és molt significatiu i no posarà en cap problema cap consorciat, perquè queda repartit entre 71 ajuntaments i 25 indústries i l’efecte és menor i no posa en risc l’estructura financera del consorci. De fet ells mateixos, els consorciats, han aprovat per unanimitat la mesura.
El preu de la llum seguix pujant i en esta perspectiva, de cara a final d’any, quin tipus de mesures preveu?
A l’octubre celebrarem l’Assemblea General, la segona anual, i llavors caldrà decidir com es trasllada a la previsió del nou pressupost per al 2023 en base a l’experiència d’enguany, que permetrà fer una projecció molt més precisa.
Mentrestant heu anunciar una sèrie de mesures per ser menys dependent energèticament, com ara la construcció de dos plantes fotovoltaiques. On i quan?
El compromís del CAT amb la sostenibilitat forma part del seu full de ruta, del seu pla estratègic, tenim gairebé el 100% de la flota de vehicles elèctrics, i a part la projecció d’estos dos parcs a l’Ampolla i Constantí, tota l’energia que tenim contractada ve de fonts renovables. Pel que fa als parcs actualment estem acabant de preparar el procés de licitació. Els panells solars s’ubicaran a les cobertes del dipòsit d’aigua tractada de la planta potabilitzadora de l’Ampolla i del dipòsit ubicat a les instal·lacions Centrals del CAT a Constantí. Segons els càlculs estimats, a les instal·lacions de l’ETAP es generarien 4,7 GWh/anuals mentre que a les instal·lacions de Constantí la xifra seria de 1,5 GWh/anuals. Amb aquests parcs es cobrirà un 10% del consum energètic anual.
Afirmen que este és un dels eixos del seu pla estratègic. Quins són els altres?
A part de la sostenibilitat que ara comentàvem, estem en un procés de digitalització que suposarà una part important del pressupost i que afecta als nostres procediments tècnics i industrials per millorar l’eficiència del servei. Hem apostat per un procés d’auscultació de la
canonada principal en continu que comportarà instal·lar fibra òptica des del punt de captació fins cota 118 a Sant Pere i Sant Pau. La fibra circularà per dins de la canonada i permetrà a temps real conèixer l’estat de la infraestructura des de la sala de control, preveient així episodis de col·lapse com els que es van viure a l’Ampolla i a l’Ametlla de Mar, on tenim previst construir una variant per desviar així un tram crític de la infraestructura. Un altre eix que volem potenciar és el de la comunicació i la transparència, este és un compromís que va lligat un amb l’altre i que hem assumit i que personalment hi estic damunt: màxima transparència en la gestió en la part política però també en la part empresarial, som un consorci que presta un bé essencial i s’ha d’explicar tot molt bé i ha de fer molta pedagogia per tal que els hàbits dels consorciats siguen coherents amb el nostre compromís.
Ha citat obres, les de la variant de l’Ametlla precisament per evitar el risc de nou trencament d’aquell tram d’infraestructura estan aturades...
Hem pres ja l’acord d‘iniciar novament els tràmits de licitació per urgència. Vam arribar a un acord de rescissió amb l’empresa adjudicatària anterior degut l’increment dels costos i impossibilitat de compliment de terminis, -van tindre la mala sort que només s’havia presentat una empresa i no van poder recórrer a la següent-, i hem modificat el projecte, actualitzant-ne els preus i respecte fa 6 mesos hi hagut un increment d’un 62%, per tant ara el que cal és poder adjudicar l’obra amb garanties el més aviat possible i tenir-la acabada quan abans millor, és una prioritat.
En quin punt està el procés de reutilització de l’aigua regenerada per part de les indústries consorciades?
Esta és una decisió que va prendre la indústria, que té un paper important en el consum. Mentre que l’any 2014 el consum d’aigua reutilitzada per part de la indústria era de 2,5 Hm3, l’any 2021 aquest consum ja era de prop dels 6 Hm3 anuals. El que volem que quede clar que el nostre no és un afany de lucre ni de repartir dividends, perquè no som una empresa privada, el que pretenem és oferir un servei d’abastiment en alta i en el moment que la indústria fa un procés de reutilització no ens va en contra, al contrari, això vol dir garantir el recurs i si es pot vol dir que a part que se’n necessitarà menys, n’haurem de potabilitzar menys d’aigua, per tant és una bona notícia per al medi, per al recurs i per a la indústria.
En total quin és el consum actual respecte a la concessió actual de 94,7 Hm3 anuals? Els queda marge per augmentar consorciats?
L’any passat, d’estos 94,7 Hm3 anuals en vam consumir 70, per tant gairebé queda un 25 Hm3 de marge respecte al màxim de la concessió, que recordem és per abastir zones urbanes, industrials i no per a regs ni per ús agrícola, i limitat a la demarcació de Tarragona. Crec que ara l’Ebre i el Camp estan en un procés d’industrialització i caldrà fer un seguiment exhaustiu per veure necessitats existents i en base als paràmetres màxims, poder oferir servei. Respecte a la industrialització del polígon Catalunya Sud hi ha marge, i no tindria sentit que no fos prioritari ajudar les empreses al costat que l’Ebre i per tant al punt originari de captació l’aigua en esta reindustrialització. Que ningú dubte que l’aigua no serà un problema per a la industrialització de les Terres de l’Ebre, al contrari.
També hi ha peticions d’aigua per fer arribar l’aigua del CAT a la Conca de Barberà i a municipis del Baix Camp, ampliar és incompatible amb la preservació del Delta?
Primer, enviar aigua a la Conca de Barberà o al Baix Camp estaria dins les previsions de la Llei del Consorci, perquè formen part de la demarcació, seria aigua per a ús urbà... entren dins dels paràmetres. El que fa el CAT és estudiar si és possible tècnicament que els arribe, i si és que sí, ha de quedar clar que el procés de connexió va a càrrec de cada peticionari, nosaltres fem l’estudi de necessitat tècnica i de concessió, i si és que sí, cal que busquen finançament, si és que no, el projecte cau en via morta.
Però alguns grups, com En Comú Podem, han demanat al Parlament la reversió del ministransvasament, quin posicionament té?
S’ha de quedar al marge d’estes dinàmiques polítiques que fa anys que s’arrosseguen. La nostra funció principal és garantir l’aigua de qualitat als consorciats. És una realitat que les aigües que van a municipis de l’Ebre i del Camp és recuperada en base a unes concessions dels regants, que a principis dels 70 era aigua que es perdia per l’antiguitat de la infraestructura, per tant és recuperada, es perdien 12 m3/seg. quan la concessió son 4 m3/seg. Això equival a un volum del 0,7% del cabal de l’Ebre, per tant, estem parlant d’una xifra que a nivell d’impacte al riu no s’aprecia. Si el debat es porta en termes ambientals crec que hi ha una diferència clara sobre el que es parla del Ter, que representa un 30% de l’aigua del riu, a un 0,7% que representa la captació per a l’Ebre. Si el debat és ambiental està per tant acreditat que no hi ha pràcticament efecte a la conca cedent i l’ús està alineat amb els objectius ambientals. Si el problema és posar en dubte un model compensatori, que crec que este és el debat, perquè en termes ambientals em costa entendre quin és el problema, segurament quan es va dissenyar el model als anys 80 s’hagués pogut fer millor, avui s’hagués fet d’una altra manera, però el model ha funcionat i ha servit per a que el delta haja pogut fer unes inversions, sobretot el sector arrosser, que és clau i estratègic, a cost zero per als pagesos. Com s’haurien revestit 107 kms de canals o 628 de sèquies per regar prop de 30.000 ha d’arròs?. Se n’han beneficiat 9.000 regants, això són, damunt de la tarifa, 50.000 milions de les antigues pessetes. Quan es diu que hem donat aigua a Tarragona a canvi de res és fals, hi ha hagut unes compensacions amb unes obres que van acabar al 2013 i que han comportat 145 milions d’euros d’inversió, així que este és un fals debat.
L’autèntic greuge és que des del 2014 fins al 2021 els municipis o en este cas el CAT, hem estat pagant un cànon de derivació que es va idear per a les obres del Pla PODE que van acabar al 2013, i que des del 2014 fins avui hem continuat pagant. Per tant, hem pagat 75,5 milions d’euros d’un cànon per unes obres que ja estan acabades. Este és el tema clau pel qual demano un esforç a totes les forces polítiques per a que la CHE i el Ministeri entenguen que s’ha de reconvertir en cànon ambiental que ha de tindre un efecte directe i que els recursos que estem pagant per fer les obres de riu amunt, de Saragossa i Logroño o de Miranda de Ebro, va en detriment d’uns recursos que paguem.
Estan en un procés judicial per això...
El CAT està en un procés judicial. De fet el 2019 es va iniciar un litigi al Tribunal administratiu de l’Aragó i el CAT el que fa des d’aquell moment és: del que hauríem de pagar, en paguem 1 de 3 parts, i les altres ho pignorem en comptes propis avalats pel notari. Estos diners no els paguem, és a dir, una part sí i les altres dos estan en comptes a l’espera d’una resolució judicial. No és que ens neguem a pagar, el que volem és no pagar per un concepte que ha acabat i en clara discriminació respecte altres conques que no paguen canons de derivació. El CAT va ser l’única infraestructura que es va pagar damunt de la tarifa i en un procés de revisió de costos. En altres llocs, l’Estat ha finançat part de les inversions, i aquí ni un duro, i damunt tots els ciutadans paguem un cànon que no té raó de ser perquè les obres ja van acabar, és a dir, ha de tindre un procés de canvi, de derivació a ambiental, i ho podrien servir perfectament per a fer obres més contundents i importants per al delta, perquè parlem de 8,7 milions d’euros anuals. El Govern està perfectament alineat amb este posicionament, l’ACA també forma part de l’estratègia per treballar conjuntament, gràcies a la consellera d’Acció Climàtica este tema va anar a la comissió bilateral Estat-Generalitat com un primer pas i hem de fer el seguiment, i grups parlamentaris a Madrid també treballen discretament. El que hem de fer és intentar que el que deia la llei fundacional, de retornar als 0,3 €/m3 i que va canviar ordre ministerial a 0,9. Cal tenir en compte que aquest cànon de derivació, també el paguen els municipis de les Terres de l’Ebre que formen part del CAT, per tant paguen una compensació a la CHE per fer obres a la conca, quan són municipis que formen part de la conca cedent, estem parlant de 192.187 euros/any per fer obres a la conca, riu amunt. Són dos euros l’any per cada ciutadà, per fer obres de manteniment riu amunt.
Que han guanyat les Terres de l’Ebre amb les presidències del CAT?
El CAT no és un càrrec honorífic per promocionar-se públicament. Hi ha molt marge per fer feina, per intentar que repercutisca a la ciutadania la percepció que es fa una gestió molt correcta de l’aigua i en això estem. És evident que també hi ha hagut presidències no ebrenques que han estat molt positives per al Consorci però crec que com a model, que hi haja algú de les Terres de l’Ebre, concretament del Delta, que sap l’esforç important que s’ha fet, ajuda a entendre i no polemitzar ni situar-lo en un terreny de foscor i de poc valor. Tinc la sensació que a les presidències s’han de trencar molts clixés, al final estem fent un servei amb un marge de millora però també amb un model de gestió molt innovador, i per tant, cal treure de damunt la sensació que el CAT és un depredador del territori. Les dades objectives mostren una altra realitat, i no seria gens negatiu que haguéssem generat esta tendència i que les 3 últimes presidències siguen ebrenques. Crec que és un senyal del compromís equilibrador cap a les Terres de l’Ebre, al costat del Camp tenim menys pes demogràfic i ha d’haver una proporció, i si ha de dur a que les presidències siguin sempre ebrenques ho defenso.
Quins són els seus reptes com a president?
El meu seria resoldre el tema del cànon de derivació en benefici d’un cànon ambiental que ajude al Delta, en inversions, i també que els municipis ebrencs associats al CAT dixen de contribuir amb estos més de 192.000 euros anuals per a obres de millora a la conca. Crec que és un greuge i un despropòsit.
Segons va informar el passat mes d’abril l’Assemblea del CAT, enguany acumulen un dèficit de 600.000 euros provocat per l’increment de costos de l’energia. Com repercutirà sobre la tarifa de l’aigua la necessitat de pal·liar-lo?
L’increment del cost energètic ha sacsejat les finances del CAT i les previsions, bàsicament perquè el consum al CAT és molt important. Només ha pogut apaivagar els efectes d’este increment que realment podia trasbalsar les nostres finances estructurals, la contractació d’un PPA (Purchase Price Agreement), que és un contracte en el qual el 75% de la tarifa queda subjecta a un preu fix de 44 euros kw /hora i 25% restant sí que està subjecte a la lliure concurrència del mercat elèctric. Tot i així, este 25% ,com que està tan elevat, continua disparant-nos les previsions, però sense el PPA segurament hauríem hagut de prendre ja decisions molt més dràstiques. De moment a l’Assemblea General del passat mes d’abril, es va aprovar per unanimitat, repercutir l’increment del cost energètic damunt la tarifa del consorciat.
En quines quantitats augmentarà el preu de l’aigua?
Ara per ara no sabem l’impacte directe sobre tarifa del consorciat perquè cadascú té una tarifa en funció de moltes variables; en funció de la dotació efectiva, de reserva, de l’any de connexió al CAT i cadascú té una tarifa. No és molt significatiu i no posarà en cap problema cap consorciat, perquè queda repartit entre 71 ajuntaments i 25 indústries i l’efecte és menor i no posa en risc l’estructura financera del consorci. De fet ells mateixos, els consorciats, han aprovat per unanimitat la mesura.
El preu de la llum seguix pujant i en esta perspectiva, de cara a final d’any, quin tipus de mesures preveu?
A l’octubre celebrarem l’Assemblea General, la segona anual, i llavors caldrà decidir com es trasllada a la previsió del nou pressupost per al 2023 en base a l’experiència d’enguany, que permetrà fer una projecció molt més precisa.
Alginet, durant l'entrevista. Foto: S.B.
Mentrestant heu anunciar una sèrie de mesures per ser menys dependent energèticament, com ara la construcció de dos plantes fotovoltaiques. On i quan?
El compromís del CAT amb la sostenibilitat forma part del seu full de ruta, del seu pla estratègic, tenim gairebé el 100% de la flota de vehicles elèctrics, i a part la projecció d’estos dos parcs a l’Ampolla i Constantí, tota l’energia que tenim contractada ve de fonts renovables. Pel que fa als parcs actualment estem acabant de preparar el procés de licitació. Els panells solars s’ubicaran a les cobertes del dipòsit d’aigua tractada de la planta potabilitzadora de l’Ampolla i del dipòsit ubicat a les instal·lacions Centrals del CAT a Constantí. Segons els càlculs estimats, a les instal·lacions de l’ETAP es generarien 4,7 GWh/anuals mentre que a les instal·lacions de Constantí la xifra seria de 1,5 GWh/anuals. Amb aquests parcs es cobrirà un 10% del consum energètic anual.
«La fibra circularà per dins de la canonada i permetrà a temps real conèixer l’estat de la infraestructura des de la sala de control, preveient així episodis de col·lapse com els que es van viure a l’Ampolla i a l’Ametlla de Mar»
Afirmen que este és un dels eixos del seu pla estratègic. Quins són els altres?
A part de la sostenibilitat que ara comentàvem, estem en un procés de digitalització que suposarà una part important del pressupost i que afecta als nostres procediments tècnics i industrials per millorar l’eficiència del servei. Hem apostat per un procés d’auscultació de la
canonada principal en continu que comportarà instal·lar fibra òptica des del punt de captació fins cota 118 a Sant Pere i Sant Pau. La fibra circularà per dins de la canonada i permetrà a temps real conèixer l’estat de la infraestructura des de la sala de control, preveient així episodis de col·lapse com els que es van viure a l’Ampolla i a l’Ametlla de Mar, on tenim previst construir una variant per desviar així un tram crític de la infraestructura. Un altre eix que volem potenciar és el de la comunicació i la transparència, este és un compromís que va lligat un amb l’altre i que hem assumit i que personalment hi estic damunt: màxima transparència en la gestió en la part política però també en la part empresarial, som un consorci que presta un bé essencial i s’ha d’explicar tot molt bé i ha de fer molta pedagogia per tal que els hàbits dels consorciats siguen coherents amb el nostre compromís.
Ha citat obres, les de la variant de l’Ametlla precisament per evitar el risc de nou trencament d’aquell tram d’infraestructura estan aturades...
Hem pres ja l’acord d‘iniciar novament els tràmits de licitació per urgència. Vam arribar a un acord de rescissió amb l’empresa adjudicatària anterior degut l’increment dels costos i impossibilitat de compliment de terminis, -van tindre la mala sort que només s’havia presentat una empresa i no van poder recórrer a la següent-, i hem modificat el projecte, actualitzant-ne els preus i respecte fa 6 mesos hi hagut un increment d’un 62%, per tant ara el que cal és poder adjudicar l’obra amb garanties el més aviat possible i tenir-la acabada quan abans millor, és una prioritat.
Foto: S.B.
En quin punt està el procés de reutilització de l’aigua regenerada per part de les indústries consorciades?
Esta és una decisió que va prendre la indústria, que té un paper important en el consum. Mentre que l’any 2014 el consum d’aigua reutilitzada per part de la indústria era de 2,5 Hm3, l’any 2021 aquest consum ja era de prop dels 6 Hm3 anuals. El que volem que quede clar que el nostre no és un afany de lucre ni de repartir dividends, perquè no som una empresa privada, el que pretenem és oferir un servei d’abastiment en alta i en el moment que la indústria fa un procés de reutilització no ens va en contra, al contrari, això vol dir garantir el recurs i si es pot vol dir que a part que se’n necessitarà menys, n’haurem de potabilitzar menys d’aigua, per tant és una bona notícia per al medi, per al recurs i per a la indústria.
«L’any passat, d’estos 94, 7 Hm3 anuals en vam consumir 70, per tant gairebé queda un 25 Hm3 de marge respecte al màxim de la concessió, que recordem és per abastir zones urbanes, industrials i no per a regs ni per ús agrícola, i limitat a la demarcació de Tarragona»
En total quin és el consum actual respecte a la concessió actual de 94,7 Hm3 anuals? Els queda marge per augmentar consorciats?
L’any passat, d’estos 94,7 Hm3 anuals en vam consumir 70, per tant gairebé queda un 25 Hm3 de marge respecte al màxim de la concessió, que recordem és per abastir zones urbanes, industrials i no per a regs ni per ús agrícola, i limitat a la demarcació de Tarragona. Crec que ara l’Ebre i el Camp estan en un procés d’industrialització i caldrà fer un seguiment exhaustiu per veure necessitats existents i en base als paràmetres màxims, poder oferir servei. Respecte a la industrialització del polígon Catalunya Sud hi ha marge, i no tindria sentit que no fos prioritari ajudar les empreses al costat que l’Ebre i per tant al punt originari de captació l’aigua en esta reindustrialització. Que ningú dubte que l’aigua no serà un problema per a la industrialització de les Terres de l’Ebre, al contrari.
També hi ha peticions d’aigua per fer arribar l’aigua del CAT a la Conca de Barberà i a municipis del Baix Camp, ampliar és incompatible amb la preservació del Delta?
Primer, enviar aigua a la Conca de Barberà o al Baix Camp estaria dins les previsions de la Llei del Consorci, perquè formen part de la demarcació, seria aigua per a ús urbà... entren dins dels paràmetres. El que fa el CAT és estudiar si és possible tècnicament que els arribe, i si és que sí, ha de quedar clar que el procés de connexió va a càrrec de cada peticionari, nosaltres fem l’estudi de necessitat tècnica i de concessió, i si és que sí, cal que busquen finançament, si és que no, el projecte cau en via morta.
Però alguns grups, com En Comú Podem, han demanat al Parlament la reversió del ministransvasament, quin posicionament té?
S’ha de quedar al marge d’estes dinàmiques polítiques que fa anys que s’arrosseguen. La nostra funció principal és garantir l’aigua de qualitat als consorciats. És una realitat que les aigües que van a municipis de l’Ebre i del Camp és recuperada en base a unes concessions dels regants, que a principis dels 70 era aigua que es perdia per l’antiguitat de la infraestructura, per tant és recuperada, es perdien 12 m3/seg. quan la concessió son 4 m3/seg. Això equival a un volum del 0,7% del cabal de l’Ebre, per tant, estem parlant d’una xifra que a nivell d’impacte al riu no s’aprecia. Si el debat es porta en termes ambientals crec que hi ha una diferència clara sobre el que es parla del Ter, que representa un 30% de l’aigua del riu, a un 0,7% que representa la captació per a l’Ebre. Si el debat és ambiental està per tant acreditat que no hi ha pràcticament efecte a la conca cedent i l’ús està alineat amb els objectius ambientals. Si el problema és posar en dubte un model compensatori, que crec que este és el debat, perquè en termes ambientals em costa entendre quin és el problema, segurament quan es va dissenyar el model als anys 80 s’hagués pogut fer millor, avui s’hagués fet d’una altra manera, però el model ha funcionat i ha servit per a que el delta haja pogut fer unes inversions, sobretot el sector arrosser, que és clau i estratègic, a cost zero per als pagesos. Com s’haurien revestit 107 kms de canals o 628 de sèquies per regar prop de 30.000 ha d’arròs?. Se n’han beneficiat 9.000 regants, això són, damunt de la tarifa, 50.000 milions de les antigues pessetes. Quan es diu que hem donat aigua a Tarragona a canvi de res és fals, hi ha hagut unes compensacions amb unes obres que van acabar al 2013 i que han comportat 145 milions d’euros d’inversió, així que este és un fals debat.
«L’autèntic greuge és que des del 2014 fins al 2021 els municipis o en este cas el CAT, hem estat pagant un cànon de derivació que es va idear per a les obres del Pla PODE que van acabar al 2013, i que des del 2014 fins avui hem continuat pagant»
L’autèntic greuge és que des del 2014 fins al 2021 els municipis o en este cas el CAT, hem estat pagant un cànon de derivació que es va idear per a les obres del Pla PODE que van acabar al 2013, i que des del 2014 fins avui hem continuat pagant. Per tant, hem pagat 75,5 milions d’euros d’un cànon per unes obres que ja estan acabades. Este és el tema clau pel qual demano un esforç a totes les forces polítiques per a que la CHE i el Ministeri entenguen que s’ha de reconvertir en cànon ambiental que ha de tindre un efecte directe i que els recursos que estem pagant per fer les obres de riu amunt, de Saragossa i Logroño o de Miranda de Ebro, va en detriment d’uns recursos que paguem.
Exterior de les instal·lacions de la planta de l'Ampolla. Foto: S.B.
Estan en un procés judicial per això...
El CAT està en un procés judicial. De fet el 2019 es va iniciar un litigi al Tribunal administratiu de l’Aragó i el CAT el que fa des d’aquell moment és: del que hauríem de pagar, en paguem 1 de 3 parts, i les altres ho pignorem en comptes propis avalats pel notari. Estos diners no els paguem, és a dir, una part sí i les altres dos estan en comptes a l’espera d’una resolució judicial. No és que ens neguem a pagar, el que volem és no pagar per un concepte que ha acabat i en clara discriminació respecte altres conques que no paguen canons de derivació. El CAT va ser l’única infraestructura que es va pagar damunt de la tarifa i en un procés de revisió de costos. En altres llocs, l’Estat ha finançat part de les inversions, i aquí ni un duro, i damunt tots els ciutadans paguem un cànon que no té raó de ser perquè les obres ja van acabar, és a dir, ha de tindre un procés de canvi, de derivació a ambiental, i ho podrien servir perfectament per a fer obres més contundents i importants per al delta, perquè parlem de 8,7 milions d’euros anuals. El Govern està perfectament alineat amb este posicionament, l’ACA també forma part de l’estratègia per treballar conjuntament, gràcies a la consellera d’Acció Climàtica este tema va anar a la comissió bilateral Estat-Generalitat com un primer pas i hem de fer el seguiment, i grups parlamentaris a Madrid també treballen discretament. El que hem de fer és intentar que el que deia la llei fundacional, de retornar als 0,3 €/m3 i que va canviar ordre ministerial a 0,9. Cal tenir en compte que aquest cànon de derivació, també el paguen els municipis de les Terres de l’Ebre que formen part del CAT, per tant paguen una compensació a la CHE per fer obres a la conca, quan són municipis que formen part de la conca cedent, estem parlant de 192.187 euros/any per fer obres a la conca, riu amunt. Són dos euros l’any per cada ciutadà, per fer obres de manteniment riu amunt.
«Estem fent un servei amb un marge de millora però també amb un model de gestió molt innovador, i per tant, cal treure de damunt la sensació que el CAT és un depredador del territori»
Que han guanyat les Terres de l’Ebre amb les presidències del CAT?
El CAT no és un càrrec honorífic per promocionar-se públicament. Hi ha molt marge per fer feina, per intentar que repercutisca a la ciutadania la percepció que es fa una gestió molt correcta de l’aigua i en això estem. És evident que també hi ha hagut presidències no ebrenques que han estat molt positives per al Consorci però crec que com a model, que hi haja algú de les Terres de l’Ebre, concretament del Delta, que sap l’esforç important que s’ha fet, ajuda a entendre i no polemitzar ni situar-lo en un terreny de foscor i de poc valor. Tinc la sensació que a les presidències s’han de trencar molts clixés, al final estem fent un servei amb un marge de millora però també amb un model de gestió molt innovador, i per tant, cal treure de damunt la sensació que el CAT és un depredador del territori. Les dades objectives mostren una altra realitat, i no seria gens negatiu que haguéssem generat esta tendència i que les 3 últimes presidències siguen ebrenques. Crec que és un senyal del compromís equilibrador cap a les Terres de l’Ebre, al costat del Camp tenim menys pes demogràfic i ha d’haver una proporció, i si ha de dur a que les presidències siguin sempre ebrenques ho defenso.
Quins són els seus reptes com a president?
El meu seria resoldre el tema del cànon de derivació en benefici d’un cànon ambiental que ajude al Delta, en inversions, i també que els municipis ebrencs associats al CAT dixen de contribuir amb estos més de 192.000 euros anuals per a obres de millora a la conca. Crec que és un greuge i un despropòsit.