ENTREVISTA

«Cal donar-li valor afegit a l'oli català potenciant la venda del producte envasat»

El director general d’empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia, Joan Gòdia, destaca que el sector necessita trobar un relat i treballar per prestigiar el producte per augmentar-ne el consum intern

per Àlvar Llobet, enviat especial a Creta | 15 de maig de 2022 a les 14:23 |
Joan Gòdia, director general d’empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia | Àlvar Llobet
L’aclamada pel·lícula "Alcarràs", de Carla Simón, planteja una dramàtica realitat de l’agricultura catalana; el final dels cultius familiars perquè el negoci no dona beneficis i no hi ha relleus generacionals. Els joves no volen treballar la terra. Aquest mateix problema podria passar també al sector de l’oli, alerta Joan Gòdia, director general d’empreses agroalimentàries, qualitat i gastronomia i nascut justament a Alcarràs.

Gòdia assegura que un dels principals reptes del sector agrari català és el de “fixar els joves al camp i evitar-ne l’èxode”, fet que equival a mantenir les empreses i, en conseqüència, la producció de les matèries primeres i els seus derivats. L’argumentari és clar i, per reblar-lo, el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat ha organitzat un viatge per l’illa grega de Creta amb la intenció de veure mètodes de producció i comercialització i comparar-los amb els que es fan a Catalunya.



Durant dos dies, una trentena d’empresaris i productors de diverses parts del país han visitat empreses, camps i cooperatives per trobar noves idees. Ho han fet, sobretot en les companyies privades: “Aquestes empreses han demostrat ser pioneres en qüestions de maquinària i també de tractament dels arbres amb fertilitzants”, explica Gòdia, que considera que en el sector de les cooperatives a Grècia estan per sota del nivell de les catalanes.

 

Detall d’una visita a una cooperativa de Creta Foto: Àlvar Llobet


L’anàlisi del director general és compartit amb altres productors i membres de cooperatives, que han vist en aquestes terres gregues un model antiquat i poc professionalitzat. “El sistema de treball sembla poc professional i no hi ha una traçabilitat clara de l’oli”, considera Ramon Barrull, president de la cooperativa de la Granadella.

El fet d’haver vist mancances en el sector de l’oli cooperatiu de Creta anima, d’alguna manera, els empresaris catalans de l’oli, que lamenten l’acomplexament amb el qual sovint s’expressa el sector davant d’altres productors. “Aquest viatge ens ha servit per veure que a casa nostra també fem moltes coses bé i hem de reivindicar-les”, opina Gòdia, que apunta també que la venda a granel és un dels grans talons d’Aquil·les del món de l’oli català. “La meta hauria de ser vendre tot el producte envasat, perquè d’aquesta manera se li dona un valor afegit que no té si es fa la venda a l’engròs. Cal donar-li valor afegit a l’oli català potenciant la venda del producte envasat”, diu. Catalunya comercialitza al voltant de 210.000 tones d’oli, però només en produeix 30.000 tones. D’aquestes, un 60% es destina a la venda a granel. 

En aquest sentit, el director general d'empreses agroalimentàries explica que el concurs de l’administració en aquest objectiu de reforçar la innovació i reduir el comerç a l'engròs ha de ser el de l’"acompanyament i ajuda financera", però remarca que la punta de llança de les novetats en el sector han de venir de la banda dels empresaris. “Ells han de ser els que siguin pioners en l’evolució del sector. Molts d’ells ja ho estan fent”, indica.

Amb relació a la comercialització, Gòdia coincideix en l’anàlisi que fan molts dels membres del grup de visitants catalans, que es centra fonamentalment en la necessitat de trobar un relat que realci la imatge de l’oli català i li doni el prestigi que té, per exemple, el de Grècia o el d’Itàlia: “Els italians fan una comercialització molt bona de l’oli, i això també ho hem d’aconseguir fer nosaltres”, explica Elies Bosch, tècnic de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la Granadella. 

La potenciació de l'oleïturisme s’intueix com una de les estratègies principals que puguin fer augmentar el nivell de consum intern d’oli. Cada català consumeix al voltant de set litres d’oli cada any, una xifra magra si es compara amb els 28 litres que prenen els grecs anualment. Creure en l’oli vol dir defensar-lo, de paraula i també en fets. A la taula, a la botiga. Arreu. 
 

Un productor d’oli català fent una foto a la muntanya nevada d’Idi, a Creta Foto: Àlvar Llobet

 

Participació