27
d'abril
del
2022
Actualitzat
a les
19:07h
Que l'Organització de Nacions Unides (ONU) haja escollit les Terres de l'Ebre per a estudiar la resiliència al canvi climàtic, el despoblament o la desnuclearització s'ha rebut amb satisfacció continguda entre entitats socials del territori. Celebren que l'organisme es fixe en l'Ebre, però assenyalen que estes qüestions no poden esperar a nous estudis i proves pilots. "Estem en una altra pantalla i esperem que no retardi les accions que s'han de fer al Delta", ha apuntat Xavier Curto, portaveu de la Taula de Consens. Insisteixen que el Delta i altres problemes de les Terres de l'Ebre estan en temps de descompte. "Quan el territori estigui salvat, mirem com millorar i progressar, però ara cal actuar", ha afegit Marc Bertomeu, de MOLDE.
Les Terres de l'Ebre són el primer territori del planeta on l'organisme de Nacions Unides per als assentaments urbans, ONU-Hàbitat, farà una prova pilot per fer una diagnosi de les accions a implementar al territori "aquesta dècada" en relació amb el canvi climàtic, els reptes de l'ecosistema del Delta, el despoblament, l'escenari postnuclear i el turisme sostenible. Però el conveni s'ha signat per quatre anys –la Generalitat pagarà 300.000 euros anuals- per l'anàlisi de les comarques del Montsià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre amb els indicadors que s'han aplicat a grans cuitats com Barcelona.
Tot i que el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, parlava de l'objectiu "d'accelerar accions" en la presentació des de Nova York, el territori rep el projecte amb la por que n'alenteixi d'altres d'urgents. És el cas del delta de l'Ebre, on fa dos anys que s'esperen actuacions d'emergència. El portaveu de la Taula de Consens, Xavier Curto, s'ha mostrat preocupat en aquest sentit. Aplaudeixen que "s'afinin" diagnòstics i accions" si això no retarda les que estan pendents. "Tenim molt clar que s'ha de fer al Delta i s'hauria d'haver començat a fer fa 5 o 10 deu anys. No podem perdre més temps esperant resultats", ha recordat.
Curto ha reconegut que "com a ciutadà del món i de les Terres de l'Ebre" els satisfà i alegra el projecte perquè es passa a estudiar a territoris concrets, com l'ebrenc "que és petit, però significatiu", qüestions importants com la resiliència, la resistència al canvi climàtic, el despoblament o la desnuclearització, i aspectes concrets que afecten el delta de l'Ebre. "És una bona cosa, però al final s'acaba en què és una prova pilot i nosaltres ja no estem en aquesta pantalla", ha recordat el portaveu de la Taula.
"Les actuacions que calen al Delta estan clares i té les competències qui les té. S'han de fer i deixar de perdre el temps", ha afegit Marc Bertomeu, un dels portaveus del Moviment de Lluita pel Delta de l'Ebre (MOLDE). Bertomeu també ha remarcat que l'ONU hagi escollit les Terres de l'Ebre, "i que estiguin en el punt de mira, perquè es conegui què hi passa i es millori", però insisteix que hi ha "mils i mils d'estudis" fets. Per al portaveu de MOLDE, quatre anys més per concretar una diagnosi i unes actuacions suposarà arribar "tard". "No estem per més estudis, calen accions per resoldre els problemes que tenim", ha afegit Curto.
Les Terres de l'Ebre són el primer territori del planeta on l'organisme de Nacions Unides per als assentaments urbans, ONU-Hàbitat, farà una prova pilot per fer una diagnosi de les accions a implementar al territori "aquesta dècada" en relació amb el canvi climàtic, els reptes de l'ecosistema del Delta, el despoblament, l'escenari postnuclear i el turisme sostenible. Però el conveni s'ha signat per quatre anys –la Generalitat pagarà 300.000 euros anuals- per l'anàlisi de les comarques del Montsià, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Baix Ebre amb els indicadors que s'han aplicat a grans cuitats com Barcelona.
Tot i que el vicepresident del Govern, Jordi Puigneró, parlava de l'objectiu "d'accelerar accions" en la presentació des de Nova York, el territori rep el projecte amb la por que n'alenteixi d'altres d'urgents. És el cas del delta de l'Ebre, on fa dos anys que s'esperen actuacions d'emergència. El portaveu de la Taula de Consens, Xavier Curto, s'ha mostrat preocupat en aquest sentit. Aplaudeixen que "s'afinin" diagnòstics i accions" si això no retarda les que estan pendents. "Tenim molt clar que s'ha de fer al Delta i s'hauria d'haver començat a fer fa 5 o 10 deu anys. No podem perdre més temps esperant resultats", ha recordat.
Curto ha reconegut que "com a ciutadà del món i de les Terres de l'Ebre" els satisfà i alegra el projecte perquè es passa a estudiar a territoris concrets, com l'ebrenc "que és petit, però significatiu", qüestions importants com la resiliència, la resistència al canvi climàtic, el despoblament o la desnuclearització, i aspectes concrets que afecten el delta de l'Ebre. "És una bona cosa, però al final s'acaba en què és una prova pilot i nosaltres ja no estem en aquesta pantalla", ha recordat el portaveu de la Taula.
"Les actuacions que calen al Delta estan clares i té les competències qui les té. S'han de fer i deixar de perdre el temps", ha afegit Marc Bertomeu, un dels portaveus del Moviment de Lluita pel Delta de l'Ebre (MOLDE). Bertomeu també ha remarcat que l'ONU hagi escollit les Terres de l'Ebre, "i que estiguin en el punt de mira, perquè es conegui què hi passa i es millori", però insisteix que hi ha "mils i mils d'estudis" fets. Per al portaveu de MOLDE, quatre anys més per concretar una diagnosi i unes actuacions suposarà arribar "tard". "No estem per més estudis, calen accions per resoldre els problemes que tenim", ha afegit Curto.