ENTREVISTA

Noemí Llauradó: «No tota la població pot estar concentrada a les grans ciutats»

La presidenta de la Diputació de Tarragona assegura que el projecte que es faci a l'antic preventori de la Savinosa "haurà de tenir una projecció a nivell de demarcació"

per Josep Maria Llauradó, Tarragona | 26 d'abril de 2022 a les 00:53 |
Noemí Llauradó, a l'entrevista amb NacióTarragona | Adrià Costa
El 2019, hi va haver un canvi de govern a la Diputació de Tarragona i per primer cop ERC presidia l'ens provincial, de la mà de la reusenca Noemí Llauradó. Un dels reptes principals que afronta la institució en aquests moments és revertir els estudis que apunten a un despoblament constant de les comarques d'interior. En aquest marc, la Diputació preveu invertir 13 milions d'euros per desplegar la fibra òptica, una demanda que han fet arribar desenes de municipis petits.

Més enllà de la dinamització econòmica i l'oferta de serveis, Llauradó es preocupa del futur de l'antic preventori de la Savinosa, una reivindicació de Tarragona que, per ara, es troba aturada. També alerta que per a ella ha estat un "honor" exercir de presidenta de la Diputació i que té com a principal ambició liderar la ciutat de Reus després de les eleccions municipals de 2023.


- Quines polítiques està impulsant la Diputació per evitar el despoblament de comarques com la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Priorat o la Conca de Barberà?

- Tenim una xarxa de carreteres de la Diputació i és important que estiguin en bones condicions. Als pobles petits cal tenir-hi un accés molt fàcil i una bona connexió. Després, la fibra òptica és una de les polítiques amb què ens hem compromès en el nostre Pla d'Acció Municipal (PAM). La mateixa Diputació ja és una eina contra el despoblament: repartim uns diners als ajuntaments i aquests poden fer polítiques destinades als seus veïns i veïnes, des d'inversions als seus carrers o equipaments, també finançar la seva despesa corrent...


- Què ha fallat en aquests últims anys perquè aquestes comarques estiguin en una situació de pèrdua de població?

- De vegades també és per mentalitat. Jo vinc de Maspujols: els meus avis no volien que els seus fills i nets es quedessin al poble a viure de pagès. Ara sembla que tornem a les arrels: arran de la pandèmia, la gent prefereix anar a viure a un poble més tranquil que tingui les necessitats cobertes.

- Què s'està fent en aquest nou escenari des de la Diputació?

- El PAM l'hem augmentat 5 milions. La setmana passada vam presentar 16 línies de subvencions més per als ajuntaments amb pràcticament 30 milions d'euros: polítiques d'ocupació, emprenedoria, turisme, mediambientals, salut pública... Hem creat una línia inicial de 100.000 euros per espais multi-serveis per pobles de menys de 1.000 habitants on hi pugui haver una perruqueria, una ferreteria... Serveis bàsics en un espai que pot ser municipal.
 

Noemí Llauradó es presentarà a les eleccions municipals a Reus. Foto: Adrià Costa


- Què passa amb els pobles on no hi ha prou habitants per cobrir la demanda d'aquests serveis?

- Per això són bones les connexions, també, perquè aquell servei no sigui exclusiu per a un municipi sinó que sigui més ampli, de dos o tres que el comparteixin. Una altra línia important que hem creat, de 3 milions d'euros, és la que permet contractar als ajuntaments. Si tens feina en un poble és més fàcil que t'hi arrelis. Però no n'hi ha prou amb això tampoc: l'habitatge. Vam començar fa tres anys, però l'any passat la línia era de 450.000 euros i aquest de 1.150.000, per habitatge social o per atraure població i que la gent que hi ha s'hi quedi. El que tenim clar és que hi ha d'haver equilibri, no tota la població pot estar concentrada en les grans ciutats perquè no podran donar tots els serveis si tots els habitants van allà.

- En totes les polítiques per evitar el despoblament, hi ha complicitat i ajuda mútua amb la resta d'administracions. També amb la Generalitat?

- Amb la Generalitat, pel que fa a la fibra òptica, tenim un conveni per la compartició d'infraestructures. Vam signar-lo al 2020 i ens comprometíem que a les carreteres de la nostra xarxa viària hi hagués les canalitzacions perquè s'hi instal·lés la fibra òptica pública.

- Ha trigat una mica massa l'arribada de la fibra òptica?

- La pandèmia ha tingut la major part de coses dolentes, però sí que ens ha permès accelerar molts dels processos que teníem previstos a mig i llarg termini. Tot es podria fer més ràpid i abans, però entenc que el que és bo és que es faci. Aquest 2022 hi hem invertit 7,3 milions d'euros, per donar cobertura a 41 municipis, que vol dir 44.000 persones que estan connectades a la fibra òptica. L'extensió són 175 quilòmetres. I no s'acabarà aquí perquè després hi haurà una segona fase que hi invertirem més de 3 milions d'euros, amb 120 quilòmetres més d'extensió. Tot això forma part del nostre pla de mandat d'aquests tres anys.

- En total quant es preveu gastar des de la Diputació per la fibra òptica?

- 13 milions d'euros.
 

Noemí Llauradó. Foto: Adrià Costa


- S'haurien pogut evitar si Telefónica hagués fet la seva feina i hagués donat servei a tots els municipis?

- Nosaltres tenim molt clar quins són els nostres destinataris: els municipis. No mirem responsabilitats d'altres institucions o administracions, sinó la nostra. Per mi la fibra òptica pública és un dret fonamental.

- Amb els caixers també ha passat, que les administracions han acabat pagant diners públics perquè les entitats bancàries ofereixin servei als municipis més petits.

- La Diputació va ser pionera, amb 17 municipis a través de Base, que té una xarxa d'oficines arreu del territori. Ho finançaven l'administració i l'entitat bancària i sí que és cert que l'entitat es va retirar i ara s'està treballant de com podem continuar oferint aquest suport de la Diputació perquè sabem que per molts això és vital.

- La fibra òptica, quan estarà disponible a tots els racons de la demarcació?

- Ja hi ha municipis que ens ho han demanat que van quedar pendents de la fase anterior i després hi ha hagut noves peticions. De termini, per tenir una solució, abans d'acabar aquest mandat.

- Una via de foment de l'economia que té encetada la Diputació és el turisme i la promoció de la marca Costa Daurada. Quines perspectives es tenen ara que ja sembla que hem sortit de les mesures restrictives de la pandèmia?

- El conveni que tenim amb els patronats de turisme dels municipis els permet assistir a fires com Fitur en representació de la Costa Daurada i de Terres de l'Ebre. S'hi han tancat acords amb touroperadors, línies aèries... Ara s'ha accelerat més el fet de potenciar aquestes destinacions més sostenibles, el contacte amb la natura, un bon producte de qualitat, espais verds... Hi ha una evolució cap a aquest turisme. Per sort, aquesta Setmana Santa a les Terres de l'Ebre o a la Costa Daurada els restaurants eren plens, els hotels eren plens, els càmpings eren plens... Hem sabut adequar-nos a la situació i la sort és que hi ha moltes ganes de viatjar. Hi ha hagut certes bosses d'estalvi en un determinat sector de la població, que això s'ha vist reflectit. Observem canvis de costums a l'hora de fer vacances, a l'últim moment, reserves de manera telemàtica...
 

Noemí Llauradó i l'autor de l'entrevista, Josep M. Llauradó. Foto: Adrià Costa


- La contractació de personal als ajuntaments petits amb finançament de la Diputació podria anar per aquí, per la promoció turística?

- Sí, tenim línies de subvenció que fomenten fires com la del vi o la de la cirera que de vegades són un atractiu que permeten conèixer a través d'un producte tota una realitat.

- Quin és el futur de l'antic preventori de la Savinosa, a Tarragona?

- Van anul·lar el planejament i això va fer canviar tot el panorama. Vam haver d'esperar a què s'aprovessin les normes provisionals i això va passar a finals de l'any passat. El que hem fet és analitzar aquestes normes i el que tenim clar és que allò que s'hi faci ha de beneficiar en primer lloc a la Diputació, que és la titular de la finca, en segon lloc als tarragonins i tarragonines, i després haurà de tenir una projecció a nivell de demarcació. Per tant, estem treballant-hi, però hi haurem de treballar tots.

- L'Ajuntament de Tarragona va aprovar una moció que demanava retirar la tanca perimetral uns metres.

- No és tan fàcil, no es tracta d'obrir la porta, quan obrim el pas ho haurem de fer amb la major seguretat possible per la ciutadania i fer-ho bé i amb prevenció de les savines, que és un entorn que s'ha de protegir. Hi ha altres institucions que hauran de dir-hi la seva, la Direcció de Costes per exemple. Estem rumiant i donant voltes de què s'hi pot fer. És molt important mantenir el consens de la Diputació i per això s'ha de treballar amb la discreció amb la que estem treballant. Quan tinguem una proposta consensuada amb l'Ajuntament i amb la Generalitat la podrem anunciar, perquè no es generin expectatives com fins ara i després es generin frustracions.

- Sense terminis, doncs?

- Nosaltres direm què volem fer-hi quan l'Ajuntament i la Generalitat ho vegin bé. Hem de veure a qui els hem d'enviar els informes en base a aquestes normes provisionals urbanístiques. Quan es digui, serà perquè hi ha un projecte sòlid al darrere.
 

Noemí Llauradó al seu despatx de la Diputació. Foto: Adrià Costa


- Com valora fins ara el govern de la Diputació? Repetiria?

- Tothom que ha estat al capdavant d'una institució ha anat d'emergència en emergència: hi va haver desastres climatològics, IQOXE, la pandèmia... Entre tots hem estat capaços de superar-ho, però tot i així hem pogut mantenir el nostre pla de mandat. Em sento satisfeta i acompanyada pel personal de la Diputació, hi ha hagut molta pinya, som l'única diputació catalana que hem aprovat totes les propostes plantejades. Evidentment, la presidència de la Diputació és un honor poder-la exercir, qualsevol que ho fa se'n sent orgullós, perquè a més té l'oportunitat de conèixer múltiples realitats del territori i donar eines perquè els municipis tirin endavant. Al nostre pla de mandat diem que la Diputació vagi a la cerca del bé comú i fer de la nostra zona un lloc encara millor on viure. El que pugui passar en un futur ja es veurà, però hi ha altres premisses que s'han de donar per poder optar a ser diputada o presidenta.

- Ha estat escollida cap de llista d'ERC a Reus. Com veu el panorama municipal un cop Carles Pellicer ha decidit abandonar la carrera política?

- Les perspectives són que ERC faci els millors resultats possibles en aquestes eleccions i aspirem a liderar la ciutat des de l'alcaldia. Sumar amb qui tingui un plantejament similar al nostre, millorar la qualitat de vida dels reusencs i les reusenques i aspirar a què la capital del Baix Camp tingui el millor. Nosaltres creiem que liderant-ho nosaltres hi ha més opcions que això sigui possible.

 

Participació