Joan Roig: «El nostre mandat ha quedat totalment condicionat pels aiguats de l'1 de setembre»

L'Alcalde d'Alcanar exposa en esta entrevista quin és l'estat del poble 4 mesos després del fatídic temporal i analitza com evolucionarà el programa de Govern fins acabar la legislatura

per Sofia Cabanes, Alcanar | 23 de desembre de 2021 a les 09:00 |
Joan Roig és alcalde d'Alcanar des de l'octubre de 2019 | Sofia Cabanes
Han passat pràcticament 4 mesos dels catastròfics aiguats d'Alcanar i les Cases. El poble recupera poc a poc la normalitat, però l'impacte d'aquella desgràcia ha marcat el mandat del Govern municipal d'Alcanar. Així ho exposa en esta entrevista el seu alcalde, Joan Roig (ERC). Els republicans, que governen amb majoria absoluta, s'han vist obligats a reorientar les prioritats del seu projecte electoral per cobrir les necessitats més immediates, sense renunciar, però, a les obres cabdals.

Al mes de setembre, uns dies després dels catastròfics aiguats, vostè va manifestar que este tipus de fenòmens meteorològics, incrementats pels efectes del canvi climàtic, són una qüestió de país. Tres mesos després, creu que des de la Generalitat s’ha tingut en compte el cas canareu com una qüestió de país?
Sens dubte. La mobilització de recursos de la Generalitat per a poder arranjar tots els desperfectes en infraestructures municipals i el seguiment i monitorització que n’ha fet de l’emergència han estat excepcionals. El que ha passat a Alcanar s’ha considerat com una qüestió d’emergència que pot acabar passant en els propers anys a qualsevol poble del litoral català. Cal dir que en el cas canareu han arribat a actuar fins a 12 departaments de la Generalitat. Per tant, hi ha hagut una mobilització importantíssima de tota la infraestructura tècnica i administrativa.

A banda d’actuar ràpidament, una altra cosa que s’ha de destacar és que el cas d’Alcanar ha servit com a experiència a l’hora de gestionar futurs embats climatològics que de ben segur aniran passant al llarg dels propers anys. Nosaltres ja ho vam patir al 2018 i al setembre del 2021, però al final això serà una cosa que anirà succeint més freqüentment del que tots desitjaríem en altres punts del país.

S’ha notat en la reparació d’infraestructures esta resposta institucional?

Sí. Com us deia, hi han actuat una dotzena de departaments i s’han arribat a mobilitzar 1,2 milions d’euros per part de l’Administració catalana. Això s’ha notat, per exemple, en l’arranjament de camins i la neteja de lleres de barrancs on Acció Climàtica va destinar al voltant de 500.000 euros. Ara, arribaran 500.000 euros més del Departament d’Empresa que, en estes dates de Nadal ha esdevingut una ajuda totalment necessària, i Territori, abans que acaben les vacances de Nadal, haurà enllestit també les obres per reparar l’esvoranc del passeig marítim de les Cases.

«La subvenció de 700.000 euros destinada inicialment a l’Auditori ara es destinarà a fer pluvials i mirar de millorar les zones inundables del municipi»

Han passat 4 mesos des d’aquells moments catastròfics. El municipi va rebre una onada de solidaritat per intentar recuperar la normalitat el més aviat possible. És prop el municipi de recuperar-la?

El que és més visible ja està pràcticament arreglat. Però hi ha infraestructures perifèriques, sobretot de connexió del nucli urbà amb les explotacions agrícoles que estan encara afectades i que ja ho estaven pels aiguats del 2018 i, per tant, això ha agreujat encara més la situació. Un poble com Alcanar no té els recursos econòmics ni la infraestructura administrativa com per a poder fer-se càrrec de tot això.

O també el subsòl, on hem hagut de desviar molts de recursos econòmics. Com per exemple la subvenció de 700.000 euros destinada inicialment a l’Auditori, que ara es destinarà a fer pluvials i mirar de millorar les zones inundables del municipi, canalitzant tot el circuit d’aigua fins al riu. I això és una cosa que no es veu, però que és necessària. Per tant, encara queda molt per fer.

Pocs dies després d’aquell temporal. Vau remarcar que des del l’Ajuntament treballaríeu per retornar el poble al minut previ als aiguats.

Exacte. Ens hem de preguntar “Quan s’acaba l’emergència?”. No s’acaba quan hi ha les primeres accions, ni quan arriben les primeres subvencions, ni quan els carrers estan nets,... l’emergència s’acaba quan et trobes en la mateixa situació que el dia anterior a les pluges; quan totes les persones que han sofert danys materials als seus domicilis estan igual que el dia anterior a les pluges; quan totes les infraestructures públiques i camins tornen a estar igual; quan tots els equipaments municipals estan igual i quan, també molt important, la salut emocional de les persones torna a estar com al dia anterior. Pensa que entre la gent del poble ha quedat una sensació de vulnerabilitat. Això és gravíssim, perquè cada vegada que hi ha una amenaça climatològica aquí a Alcanar tenim la sensació que els nostres carrers es tornaran a inundar. Emocionalment, és molt complicat de digerir.
 

Joan Roig durant l'entrevista amb l'Aguaita.cat Foto: Sofia Cabanes



Tornar al minut anterior als aiguats s’ha acabat convertint en el projecte més important de la legislatura?

Sí. Sense entrar en el pessimisme, ni amb el victimisme i fugint del desànim i de la desesperació, hem de ser conscients que el nostre mandat ha quedat totalment condicionat pels aiguats de l’1 de setembre. Ara ens dediquem, sobretot, a gestionar la postemergència derivada dels aiguats. I això és important saber-ho, perquè el nostre mandat tal com el coneixíem s’ha acabat. Haurem de reconvertir les nostres prioritats per poder cobrir les necessitats més essencials dels nostres veïns i veïnes i, a partir d’aquí, seguir avançant amb el pla de Govern inicial, que ho intentarem, però sabent que és molt difícil.

Suposo que el primer impacte ja es notarà en els pressupostos municipals que esteu elaborant. De quina manera han quedat condicionats els números de l’any que ve ?

L’esfera social ocuparà el carril central dels pressupostos municipals del 2022. Ja ho feia en època de pandèmia, però encara s’accentuarà més. Ara toca cobrir les necessitats de les persones més vulnerables.

Haureu de retirar alguna inversió que teníeu prevista com a conseqüència d’això?

La gestió exemplar dels recursos econòmics de l’Ajuntament en els darrers anys ha fet que tinguem un romanent prou important per a cobrir estes necessitats i, a més, continuar executant les obres més importants del mandat, com per exemple l’Auditori, la urbanització del sectors dels Codonyers o també el poliesportiu de les Cases, l’Oficina Delegada,... Tot això ho acabarem executant, però perquè hem fet la faena prèviament.

«La nostra autoestima ha de créixer com a poble. Aquelles coses que semblen impossibles només ho són si no ho intentes»

Fa unes setmanes va enviar una carta al director de TV3, Vicent Sanchís, demanant que les campanades es fessen a Alcanar, com a mostra de solidaritat pels difícils moments que ha hagut d’afrontar el municipi. La resposta no es va fer esperar. No han estat les campanades, però sí un espot nadalenc amb les Cases com a protagonista. Com ho valora tot plegat?

Ha estat una lliçó. Hem d’aprendre a mirar el futur amb un objectiu gran angular. No hem de ser conformistes, la nostra autoestima ha de créixer com a poble. Aquelles coses que semblen impossibles només ho són si no ho intentes.

Vam escriure una carta a TV3 demanant visibilitat per al municipi després dels aiguats de l’1 de setembre. I, a més, pensem que també és una forma de millorar l’estat emocional dels veïns del municipi. Això s’ha materialitzat en un espot publicitari molt bonic i que tindrà un gran ressò mediàtic. És una campanya publicitària per al nostre municipi que mai haguessem pogut assumir econòmicament. Vull agrair este gest al director de TV3, Vicent Sanchís, que ha estat des del primer minut pendent de nosaltres en un compromís que s’ha de tenir molt en compte, amb molta sensibilitzat amb tot els que vam viure l’1 de setembre. La mostra és que aquella mateixa setmana va arribar al municipi un equip de producció al port de les Cases per treballar en este espot.

Dies després dels aiguats l’Ajuntament va activar un servei de suport psicològic. Quina és la petjada emocional que provoca una catàstrofe d’estes característiques?

Allò normal és sentir-se segur al teu poble, a casa teua. I quan ets a casa penses que no et pot passar res. Quan surts d’esta zona de confort d’una forma tan sobtada i veus que el teu poble es converteix en un riu de fang et genera una sensació de vulnerabilitat molt gran. Això és el que vam detectar durant aquells dies a peu de carrer i això és el que hem intentat gestionar amb experts, psicòlegs. Hem fet sessions individuals i grupals, on la gent ha deixat anar estos sentiments. Hi ha hagut famílies senceres que van acollir-se a este servei.

Ara, la gent del poble se sent insegura. Els meteoròlegs ens diuen que hem d’estar tranquils, que estos són fenòmens molt improbables i que no tenen per què passar ni a mig ni a curt termini. Però ja hem passat per dos experiències traumàtiques, la del 2018 i la del 2021 i sabem que la zona 0 del canvi climàtic a Catalunya és el Delta de l’Ebre, tal com s’ha constatat. 
 

Un dels principals projectes d'esta legislatura dels republicans serà el nou auditori José Antonio Valls Foto: Sofia Cabanes


Amb les inversions que teniu previstes fer, es pot garantir que el poble no tornarà a patir una situació com la del passat 1 de setembre?

El poble estarà més preparat, tot i que quan cauen més de 200 litres per metre quadrat en poc temps no crec que hi hague cap ciutat que ho puga assumir. Ha passat a Nova York amb infraestructures molt més preparades que les nostres. Això és un fenomen que es difícil prevenir, però sí que farem que les zones inundables ho siguen menys. Ja hem analitzat i sabem quines són les nostres zones inundables, quan es van fer estes infraestructures no es van tenir en compte els pluvials. En aquell moment segurament no s’era conscient d’este canvi climàtic, però ara sí i la nostra responsabilitat ara es virar la nostra acció de Govern cap a la millora d’estes zones inundables.

«Una de les lliçons que em reconforta més és la solidaritat. El moviment que va aflorar entre les runes va ser una cosa que no oblidarem mai de la vida»

Quines han estat per a vostè, les principals lliçons que n’ha extret d’este desastre?

Una de les lliçons que em reconforta més és la solidaritat. El moviment que va aflorar entre les runes va ser una cosa que no oblidarem mai de la vida. Centenars i centenars de persones que arribaven aquí al municipi des de tots els indrets de Catalunya per ajudar-nos.

La segona lliçó és que hem de reordenar els nostres planejaments urbanístics. No pot ser que encara estessem en estes herències de Plans Directors caòtics, que no tenen cap tipus de sentit i que ara s’ha constatat que no consideraven el pas dels elements naturals ni del canvi climàtic. Això és una qüestió de país, perquè nosaltres, amb la nostra infraestructura municipal, no ho podem assumir. El primer pas de la Generalitat, amb la moratòria que no permet donar llicències està bé. Ara cal mirar què està passant, fer una foto fixa de la situació i a partir d’aquí mobilitzem-nos.

Heu demanat a la CUP en reiterades ocasions que entre a formar part del govern. Ha quallat esta proposta?

El primer que m’agradaria apuntar és que l’equip de Govern de l’Ajuntament d’Alcanar ens hem sentit molt sols en tot este procés. Al 2018 ens vam sentir molts sols, als temptats d’Alcanar Platja el mateix, ni una trucada, ni una mínima consideració a l’equip de Govern per ajudar-nos a gestionar este tipus d’emergències,... i el mateix ens ha passat als aiguats del setembre d’este 2021.

A partir d’aquí vam fer una crida des del minut 1 a la cohesió social i a la unitat, que és el que es necessita ara per a superar estes adversitats sobrevingudes. I esta unitat entenem que es construeix amb el nostre soci natural, que ha de ser la CUP. Volem formar un govern progressista, feminista i encara més sòlid amb persones que pensem que ens podríem entendre. Al final ha esdevingut més que una oferta, una petició. No té cap sentit que la CUP faça esta oposició destructiva amb la resta de partits polítics, per això vam aixecar el braç i els vam demanar ajuda. Però la resposta ha estat un silenci inquietant. La veritat que és decepcionant. Vam demanar que les bases de la CUP convoquessen una consulta per debatre l’entrada al Govern municipal, perquè la sospita que tenim és que esta informació no arriba a les bases, es queda a una cúpula que per algun motiu que desconec no ha sabut interpretar esta voluntat real d’ERC i no capil·laritza esta informació. Estic seguríssim que el resultat d’esta consulta canviaria.

Crec que després del que ha passat els ciutadans i ciutadanes d’Alcanar es mereixen un ajuntament unit. Les estratègies electorals ja vindran, ara no és el moment de pensar-hi. L’important és el benestar de les persones.

Parlem ara de l’obra de Govern. Hem superat ja l’equador de la legislatura. Fins a quin punt heu pogut desenvolupar el programa electoral?

Tot i les adversitats, que han estat moltes, devem estar al voltant d’un 60% d’execució del pla de Govern. Això, a l’equador del mandat, vol dir que és molt probable que puguem executar al voltant del 100% del programa, farem tot el possible per aconseguir-ho. Això és remarcable en un poble que ha patit dos aiguats torrencials, més el Glòria i el Filomena, amb tot el que això comporta,... El departament d’Urbanisme, la Brigada Municipal i la Policia Local estan molt tensionades,... són moltes hores de faena, moltes vacances sense fer,... i són persones.

Abans d’acabar la legislatura. Què vol veure acabat sí o sí?

Un dels projectes és el futur Auditori Municipal, que respon a un model de poble, amb la cultura com a pilar fonamental i eix de cohesió social. Som un poble amb una tradició bandística i musical de les més importants de Catalunya i ho volem potenciar més.
També farem tot el possible per arreglar i millorar tot l’entorn dels centres educatius i del Poliesportiu municipal, que és el sector dels Codonyers, un projecte de molta complexitat que ens està costant perquè hi hagut diferents criteris tècnics i jurídics a l’hora de desenvolupar-lo i que molt prompte podrem reactivar. També voldríem reforçar el servei de neteja al municipiper a respondre a les noves necessitats.

Les obres del futur auditori José Antonio Valls es troben en la recta final. Quan podrà ser inaugurat?

Ara mateix és molt agosarat posar una data d’inauguració de l’Auditori Municipal. A principi del 2022 s’acabarà l’obra principal de l’auditori i es licitarà el projecte complementari d’equipament electroacústic. Este projecte inicialment havia de comptar amb un pressupost de 700.000 euros. Una vegada es desvie la subvenció del Pla d’acció municipal per a la construcció de pluvials a la zona escolar del municipi, el pressupost es reduirà a 440.000 euros i està previst que es licite també a principis d’any. De manera que a l’estiu l’obra estarà totalment acabada per a poder-se inaugurar.

«Ens hem decidit a fer un pas més per la nostra cultura musical i impulsar, juntament amb l’escola de música municipal, un conservatori»

Recentment també s’ha aprovat el projecte executiu de la segona fase de reforma de l’escola de música per a poder ser un conservatori. Per què un nou conservatori a Alcanar?

Aquí tenim dues escoles de música. Dos bandes. Centenars de famílies que tenen com a eix principal de les seues activitats extraescolars i fins i tot com a element curricular l’ensenyament musical. Històricament el nostre poble ha girat al voltant de la música de banda. Hem detectat que moltes d’estes famílies han de dur als seus fills als conservatoris de Benicarló o Tortosa si volen continuar endavant amb els estudis musicals i nosaltres ens hem decidit a fer un pas més per la nostra cultura musical i impulsar, juntament amb l’escola de música municipal, un conservatori.
 

Joan Roig mostra el llibre 'Alcanar en imatges de 3000 anys d'història', de Núria Padres, amb textos de Jordi Sancho Foto: Sofia Cabanes


Serà un conservatori on s’impartirà també música moderna?

Hi haurà la vessant clàssica i moderna. Hem tingut present que a Alcanar s’imparteix també el Cicle Formatiu de Discjòquei i So i, a més, també s’ha de tenir en compte que  al nostre voltant no hi ha ensenyament musical de la branca de música moderna. Per això ens ha semblat important desplegar esta vessant que també podran aprofitar alumnes de tot el territori.

El Cicle de Discjòquei i So fa un parell d’anys que s’imparteix i ha tingut un èxit rotund. Ens quedem sense places per l’alta demanda que té. Ha estat un èxit aclaparador. També hem reformat l’escorxador per tal que la Agrupació Musical Canareva puga desenvolupar allà la seua activitat.

De les dues bandes han sortit importants talents musicals, tenim músics escampats per tot el món i això ho hem de potenciar.

Al febrer des de l’Ajuntament vau impulsar la creació de la regidoria de benestar animal. Una iniciativa pionera a la comarca del Montsià. Quines tasques desenvolupa i quins projectes preveu dur a terme?

En anterioritat ja estàvem desenvolupant alguns projectes vinculats amb el benestar animal però des d'altres regidories. La creació d'aquesta regidoria ens ha permet dotar-la de recursos propis per a poder desenvolupar tot tipus de campanyes, accions i projectes per defensar i consciència el benestar dels gats i gossos del nostre municipi, així com articular un canal de comunicació més directe entre l’Ajuntament i aquelles entitats del municipi que fan este tipus d’accions de forma altruista.  Va naixer després d'haver dut a terme la Campanya de Nadal "Els animals no son coses, no els regales per Nadal. Adopta'ls responsablement tot l'any".

També vam desenvolupar, junt amb la protectora AgosaGats un projecte molt atractiu per a dignificar les colònies de gats ferals millorant la seva imatge i acondicionant els seus refugis, aprofitant els antics contenidors de vidre que ja no es fan servir, projecte que ha tingut molt bona acollida. També aboquem molts de recursos amb el conveni signat amb AgosaGats per tal de que s'encarreguin del control, esterilització i menjar de les colonies del municipi. D'altra banda, vam construir dos gàbies amb tots els elements necessaris per a que els animals que són recollits del carrer puguen estar-s’hi fins que es fa la seua recollida per part dels propietaris o de la protectora Engescades.

I dintre de les campanyes de consciencia ciutadana cal destacar la que hem fet sobre la tinença responsable de mascotes, el respecte als animals a l'hora de tirar petards, consells davant situacions meteorologiques adverses, aixi com una campanya continuada de denuncia i comdena davant  del maltracte animal.

Seguin en estes polítiques de benestar animal tenim previst, continuar amb les campanyes descrites i anar afegint d'altres que  hem detectat del tot necessaries per concienciar  en la importancia de microxipar i d'esterilitzar als gats de casa, prou abandonaments de camades. Dintre de l'adequació d'espais, aquest any hem començat amb la transformació de la zona que, durant l'any vinent, farà que el projecte del Parc Cani sigue tota una realitat.

Un altre dels projectes empresos esta legislatura  ha estat posicionar Les Cases com a destí turístic associat a l’activitat nàutica i també el projecte «Esport blau escolar» amb el propòsit que la pràctica esportiva de la vela forme part del currículum escolar de l'Escola Marjal. Quin balanç en fa d’este projecte? Es repetirà enguany?

El primer objectiu turístic a les Cases era posicionar-la com a referent gastronòmic. Per la qualitat del nostre producte i dels restaurants, penso que s’ha aconseguit i aquí el Col·lectiu Gastronòmic de les Cases ha tingut un paper molt important. Esta feina ens ha permès assolir El Segell Vila Marinera, una de les acreditacions més prestigioses de l’Agència Catalana de Turisme.

El segon objectiu és posicionar l’activitat nàutica com a model de desenvolupament turístic a les Cases. En primer lloc hem introduït esta activitat nàutica en el currículum dels alumnes de l’Escola Marjal de les Cases. Hi ha 56 xiquets i xiquetes que van a fer vela i, vist l’èxit, l’objectiu ara de la Regidoria d’Educació és ampliar esta activitat als alumnes d’Alcanar. També esmentar l’activitat essencial en este sentit del Club Nàutic, que sense la seua infraestructura i col·laboració no hagués estat possible.

En l’àmbit també turístic, quina valoració fa de la campanya d'estiu als Josepets amb l'entrada al programa vacances en família?

Després de molts anys d’esforç per tirar endavant el projecte dels Josepets, ara s’ha demostrat que és un actiu turístic importantíssim. Teníem poques possibilitats de pernoctació al nostre municipi i esta, a banda de ser una possibilitat econòmica i familiar, és estratègica també per desestacionalitzar el turisme més enllà de l’estiu. Tenim grups escolars i també turisme familiar. I, en concret, este estiu hem acollit 4.175 persones en este espai. Una xifra excel·lent.

De cara l’any vinent, Setmana Santa, estiu,... les Cases ja tindran tota la seua infraestructura altre cop a punt per acollir el turisme?

Totalment. Totes les infraestructures estaran preparades per acollir amb total normalitat a tothom que hi vulga venir.















 



 

 

Participació