24
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
16:57h
Els municipis de la costa de l'Ebre afectats per la suspensió de llicències i la revisió urbanística de desenes de sectors celebren la decisió del Govern però alerten que caldrà definir bé les afectacions i com s'assumiran les possibles demandes de responsabilitat patrimonial. A les Terres de l'Ebre, l'avanç del Pla Director Urbanístic (PDU) afecta el planejament de 45 sectors de tres municipis -l'Ametlla de Mar, Alcanar i Amposta- i la moratòria abasta 8.063 habitatges projectats. Els alcaldes consideren que la mesura permetrà posar fre al creixement urbanístic desenfrenat al litoral durant dècades passades però recorden que caldrà afinar bé i calcular les conseqüències de dixar fora espais amb possibles drets d'urbanització adquirits.
A Alcanar, on l'episodi de pluges torrencials de l'1 de setembre passat va tornar a posar sobre la taula la necessitat de regular la construcció en espais litorals i lleres fluvials, l'anunci del PDU s'ha rebut de forma positiva i ratifiquen la seua sintonia amb els objectius generals. "Estem d'acord que el model urbanístic del litoral català siga sostenible", apunta l'alcalde, Joan Roig, qui recorda que els aiguats van posar de manifest que la necessitat de la revisió com un "problema de país".
El terme municipal, segons recorda Roig, patix les conseqüències de plans urbanístics "del passat" que definix com a "totalment caòtics". Hi ha edificacions al mig de barrancs o, fins i tot, obstaculitzant el traçat normal dels carrers. Este escenari va agreujar les conseqüències de les pluges torrencials i va ajudar a maximitzar els danys, posat en perill la integritat de les persones.
En el cas concret d'Alcanar, el PDU preveu revisar fins a 30 sectors on es podien arribar a projectar 3.249 habitatges. Roig apunta que el consistori ja tenia la intenció de regular i posar en ordre tots estos projectes amb l'aprovació d'un nou POUM que el govern municipal encara no ha pogut posar en marxa per diversos entrebancs normatius. Així les coses, recorda que es tracta de sectors que emanen del pla aprovat el 1997. "No es correspon al model actual, vinculat a valors i la sostenibilitat urbanística. Està totalment desfasat", subratlla.
Desllorigar la situació, segons advertix, pot tenir, però, conseqüències econòmiques importants per al consistori. El fet que sòls que estaven reconeguts com a urbanitzables passen a ser no urbanitzables, recorda, podria ser font de reclamacions patrimonials per part de propietaris i promotors. "S'ha de definir molt bé amb la Generalitat qui es farà càrrec de les reclamacions, en cas que n'hi haja, i esclarir les qüestions en un procés participatiu amb els ajuntaments abans que quedi clar el pla. És absolutament necessari", conclou.
Lògica i sentit comú
L'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, secunda també esta demanda. El seu municipi és el que major nombre de potencials habitatges queda afectat per la moratòria de la Generalitat: 3.779 en vuit sectors. "Volem un urbanisme que puguem assumir, que no ens perjudique i no que siga a l'inrevés. Ha de seguir una lògica urbanística i de sentit comú. Un cop s'hi posa, la Generalitat haurà de tenir en compte les responsabilitats", ha subratllat, tot precisant que estudiaran la forma de "no haver d'assumir" estes possibles conseqüències.
En este cas, el PDU ha inclòs sectors amb els quals, anys enrere, s'havia previst expandir el nucli urbà i incrementar substancialment la població: és el cas de l'ampliació del sector 22b1, amb 2.348 habitatges previstos. "No estem ara en el mateix moment. Com a ajuntament estudiarem i assimilarem cada cas en el qual s'aplique la suspensió i que Urbanisme vol estudiar per trobar una solució: podria ser refermar-lo o que no podés tirar endavant. Hi estarem a sobre", ha apuntat Gaseni, qui ja ha avançat que estan preparats per obrir un cicle de reunions amb la Generalitat per traslladar-los el seus posicionament al respecte.
Tot i que sense efectes de suspensió concrets, també incorpora els espais d'Artilleria i Port Olivet, dos zones anteriorment destinades a albergar grans desenvolupaments urbanístics. Uns sectors que, per la complexitat en l'abordatge del planejament, el POUM aprovat el 2017 va dixar com a no urbanitzables –rústics- per tractar-los més endavant i evitar que l'allargament del procés d'aprovació seguís bloquejant la concessió de llicències. Gaseni s'ha compromès, en este sentit, a ser "el màxim escrupolosos amb la protecció d'allò més valuós que tenim: els espais naturals".
Amposta és el tercer municipi inclòs la revisió que planteja el PDU. En este cas, abasta set sectors –entre els quals, l'accés nord de l'N-340, amb 238 habitatges, o dues fases de Favaret, que en sumen gairebé 200-. La suspensió afectat un total de 1.035 habitatges potencials.
A Alcanar, on l'episodi de pluges torrencials de l'1 de setembre passat va tornar a posar sobre la taula la necessitat de regular la construcció en espais litorals i lleres fluvials, l'anunci del PDU s'ha rebut de forma positiva i ratifiquen la seua sintonia amb els objectius generals. "Estem d'acord que el model urbanístic del litoral català siga sostenible", apunta l'alcalde, Joan Roig, qui recorda que els aiguats van posar de manifest que la necessitat de la revisió com un "problema de país".
El terme municipal, segons recorda Roig, patix les conseqüències de plans urbanístics "del passat" que definix com a "totalment caòtics". Hi ha edificacions al mig de barrancs o, fins i tot, obstaculitzant el traçat normal dels carrers. Este escenari va agreujar les conseqüències de les pluges torrencials i va ajudar a maximitzar els danys, posat en perill la integritat de les persones.
En el cas concret d'Alcanar, el PDU preveu revisar fins a 30 sectors on es podien arribar a projectar 3.249 habitatges. Roig apunta que el consistori ja tenia la intenció de regular i posar en ordre tots estos projectes amb l'aprovació d'un nou POUM que el govern municipal encara no ha pogut posar en marxa per diversos entrebancs normatius. Així les coses, recorda que es tracta de sectors que emanen del pla aprovat el 1997. "No es correspon al model actual, vinculat a valors i la sostenibilitat urbanística. Està totalment desfasat", subratlla.
Desllorigar la situació, segons advertix, pot tenir, però, conseqüències econòmiques importants per al consistori. El fet que sòls que estaven reconeguts com a urbanitzables passen a ser no urbanitzables, recorda, podria ser font de reclamacions patrimonials per part de propietaris i promotors. "S'ha de definir molt bé amb la Generalitat qui es farà càrrec de les reclamacions, en cas que n'hi haja, i esclarir les qüestions en un procés participatiu amb els ajuntaments abans que quedi clar el pla. És absolutament necessari", conclou.
Lògica i sentit comú
L'alcalde de l'Ametlla de Mar, Jordi Gaseni, secunda també esta demanda. El seu municipi és el que major nombre de potencials habitatges queda afectat per la moratòria de la Generalitat: 3.779 en vuit sectors. "Volem un urbanisme que puguem assumir, que no ens perjudique i no que siga a l'inrevés. Ha de seguir una lògica urbanística i de sentit comú. Un cop s'hi posa, la Generalitat haurà de tenir en compte les responsabilitats", ha subratllat, tot precisant que estudiaran la forma de "no haver d'assumir" estes possibles conseqüències.
En este cas, el PDU ha inclòs sectors amb els quals, anys enrere, s'havia previst expandir el nucli urbà i incrementar substancialment la població: és el cas de l'ampliació del sector 22b1, amb 2.348 habitatges previstos. "No estem ara en el mateix moment. Com a ajuntament estudiarem i assimilarem cada cas en el qual s'aplique la suspensió i que Urbanisme vol estudiar per trobar una solució: podria ser refermar-lo o que no podés tirar endavant. Hi estarem a sobre", ha apuntat Gaseni, qui ja ha avançat que estan preparats per obrir un cicle de reunions amb la Generalitat per traslladar-los el seus posicionament al respecte.
Tot i que sense efectes de suspensió concrets, també incorpora els espais d'Artilleria i Port Olivet, dos zones anteriorment destinades a albergar grans desenvolupaments urbanístics. Uns sectors que, per la complexitat en l'abordatge del planejament, el POUM aprovat el 2017 va dixar com a no urbanitzables –rústics- per tractar-los més endavant i evitar que l'allargament del procés d'aprovació seguís bloquejant la concessió de llicències. Gaseni s'ha compromès, en este sentit, a ser "el màxim escrupolosos amb la protecció d'allò més valuós que tenim: els espais naturals".
Amposta és el tercer municipi inclòs la revisió que planteja el PDU. En este cas, abasta set sectors –entre els quals, l'accés nord de l'N-340, amb 238 habitatges, o dues fases de Favaret, que en sumen gairebé 200-. La suspensió afectat un total de 1.035 habitatges potencials.