A les Terres de l'Ebre hi ha un temor estructural i gairebé íntim: que mai s'arribe a declarar un incendi al massís del Port. També a qualsevol de les altres serres que donen oxigen i vida al territori, però per la seua magnitud imponent, valor ambiental i capacitat d'ignició, el parc natural origina un recel omnipresent. També perquè hi ha records inesborrables en la memòria col·lectiva d'altres ocasions en què ha cremat, com en l'incendi d'Horta, ara fa 16 anys, en aquella ocasió, amb cinc bombers víctimes mortals. Un dels molts aprenentatges d'aquell foc monstruós va ser la imprevisibilitat que comportava qualsevol canvi de temps sobtat. I va succeir en aquell fatídic 21 de juliol del 2009. "Això és un desastre", va reconèixer per telèfon una font que es trobava en aquell moment a tocar de les flames.
Este dilluns, 7 de juliol, començava un altre foc al massís del Port, al barranc de l'Infern, a Paüls, i ni el nom, ni el lloc, ni les condicions, auguraven res de bo. A les 11 de la nit, el foc ja havia cremat 510 hectàrees, un 90% de les quals dins del Parc Natural dels Ports, segons els Agents Rurals. L'inspector en cap dels Bombers, David Borrell, explicava a mitja tarda que el comportament del foc era "menys agressiu que a primera hora de la tarda", i no es preveia que es pugués estabilitzar fins a este dimarts al migdia. S'esperava, això sí, que la "dura situació de vent de nord-est" canviés per l'entrada d'un garbí que desplacés el mestral.
Va arribar el vent amb ràfegues de 90 quilòmetres per hora, i ja es va veure que la previsió d'estabilitzar dimarts al migdia quedava curta i aquest dimarts ha estat un dia extraordinàriament dur, extraordinàriament preocupant. D'allò que a mitja tarda es veia des del riu Ebre com una columna de fum a Paüls en van sortir llengües de foc virulentes, com la lava d'un volcà, que baixava muntanya avall cap al riu Ebre. Ni tan sols esta frontera natural va ser muralla suficient per aturar unes flames intractables que van arribar a aproximar-se a les portes de poblacions com Xerta i Aldover i fins i tot terrenys de Tivenys. Els vídeos de les cases envoltades de foc, de la negra nit vermella i l'olor de fusta cremada que ho impregnava tot, va dinamitar les previsions més optimistes.
Per sort, el foc que va saltar l'Ebre i amenaçava la serra de Cardó-Boix, un altre pulmó natural ebrenc, va poder ser apaivagat. L'incendi, però, va fer un salt exponencial en la seua afectació. A mitjanit l'afectació havia passat a 1.200 hectàrees, mig centenar de persones eren evacuades, i els efectius dels Bombers s'enfrontaven a una nit llarga i complicada. Empès pel vent de mestral, el comportament era "extrem", com reconeixien els Bombers, i a primera hora del matí, el foc havia engolit 2.300 hectàrees. Una desena de municipis han quedat confinats, una situació inaudita pel foc al territori.
Gairebé 400 efectius han treballat durant hores sobre un perímetre de 30 quilòmetres quadrats esperant que a migdia, arribés la marinada, i el foc es regirés cap a la seua cua, com un drac embogit. Així ho ha fet. Però al seu pas, de moment, ha arrasat més de 3.200 hectàrees de massa forestal. La ferida ambiental deixa l'Ebre tocat i trist. D'una banda, conscient que els incendis d'este temps de transició climàtica poden superar qualsevol capacitat humana i tècnica d'extinció. De l'altra, confiant amb certa impotència que algun dia la gestió dels boscos permeta reduïr la temor dels estius mirant al Port.
