15
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
12:02h
El projecte de connexió per via marítima entre les Salines de la Trinitat i la Ràpita ja compta amb el vistiplau de la Generalitat de Catalunya. L'estudi i l'avaluació d'impacte ambiental ja té el llum verd per part de l'administració catalana i ara serà Costes de l'Estat qui enviarà el projecte al Ministerio para la Transición Ecologica y el Reto Demografico, amb l'objectiu d'aconseguir l'informe ambiental favorable i el vistiplau definitiu.
El projecte contempla la recuperació de la connexió tradicional via marítima que ja va haver-hi entre les salines i la Ràpita, mitjançant la construcció d'un nou pantalà i un embarcador fins on s'aconsegueix una profunditat de 4 metres, que permeti transportar a partir d'este punt els camions a través d'una embarcació de poc calat específica per a navegar en aigües poc profundes.
Esta connexió permetria no dependre de la barra del Trabucador, l'única connexió que existeix actualment entre les salines i la península, la qual, per la seua extrema fragilitat, cada vegada es trenca amb més freqüència per l'efecte del canvi climàtic.
Perquè els camions que transporten la sal puguin circular, la mateixa empresa, seguint les recomanacions de la Delegació Provincial de Costes a Tarragona i basant-se a la vegada en estudis i informes científics de la Universitat Politècnica de Catalunya, aporta sorres per a poder comunicar-se amb la península. Malgrat que els terrenys són públics i que la seua conservació correspon a l'Estat, INFOSA s'ha gastat ja més d'1,4 milions de € en moviment de sorres, mobilitzant més de 500.000 m³ (l'equivalent a 148 piscines olímpiques).
A més de deixar aïllades les salines posant en risc la seguretat dels treballadors, el trencament de la barra de sorra posa en perill les poblacions de nacres, les batees de musclos i el mateix port de la Ràpita.
La posada en marxa d'esta connexió suposaria un transport més ecològic, disminuint, segons dades de l'Agència Europea de Medi Ambient, les emissions d'uns 30.000 kg CO₂/any, la qual cosa és equivalent al CO₂ que emeten 25 cotxes a Catalunya a l'any o l'equivalent a recórrer la distància entre Barcelona i Tarragona 2.966 vegades.
Es mantindria l'antic pantalà declarat Bé d'interès Local, i se'n construiria un de nou amb un tracte més minuciós i quirúrgic dels hàbitats protegits i les espècies de fauna i flora, donat que l'espai es tracta d'una zona que compta amb el grau màxim de protecció del Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Les primeres versions del projecte s'han anat millorant, tenint en compte les observacions de diverses entitats de la Generalitat (IRTA, Agència Catalana de l'Aigua, Parc Natural del Delta de l'Ebre, etc.). S'ha augmentat el Pla de Vigilància Ambiental i s'ha modificat el traçat, reduint al màxim l'ocupació del fons marí i assegurant la permeabilitat del pantalà.
El projecte contempla l'abalisament de les zones amb presència de nacres de cara a la navegació i si fos necessari, es traslladarien els exemplars en risc, tot i que el nou pantalà està dissenyat per a no afectar els corrents i evitar danyar la vegetació submarina, com la Cymodocea Nodosa. També se salvaguarden les batees de musclos, tant les del port de la Ràpita com les de l'extrem de l'antic pantalà.
El delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó, ha subratllat la importància del projecte: "pensem que cal disposar d'una alternativa que ens permeti blindar l'accés a les salines i la Punta de la Banya davant del canvi climàtic i estem treballant amb les salines per poder disposar d'un projecte alternatiu que pugui ser amable i per tant compatible amb l'entorn natural, però que a l'hora pugui garantir la continuïtat de l'activitat industrial".
Salines de la Trinitat, importants pel medi ambient
A les salines es troben unes 156 espècies diferents d'aus de les més de 600 existents a Europa, amb presència d'algunes en perill d'extinció com el cames llargues, el corriol camanegre, la garsa de mar, el bec d'alena o l'ànec blanc entre altres.
Les Salines de la Trinitat es troben en plena ruta migratòria de l'oest del Mediterrani. Cada any milions d'aus es detenen a les Salines de la Trinitat just abans de creuar cap al Sàhara. Les masses d'aigua salada creen un hàbitat estable i permanent que proporciona aliment i refugi durant tot l'any. Gràcies a les diferents concentracions de sal, cada llacuna té unes condicions de vida diferents i, amb això, diferents tipus d'espècies. Per estar situades en una península amb prou feines, connectada per terra, es produeix un efecte illa, fent que no hi hagi depredadors terrestres ni amenaces per a les aus.
Tots estos factors fan que a les salines es trobi el 100% de la població reproductora del flamenc a Catalunya, sent la 2a colònia estable d'Espanya, així com colònies d'importància mundial de gavina corsa i capblanca, xatrac becllarg i comú i gràcies a l'activitat salinera es manté per una banda, els refugis de la major part de població mundial del fartet i la nacra, tots dos en perill d'extinció, i un dels punts de reproducció de la tortuga babaua.
El projecte contempla la recuperació de la connexió tradicional via marítima que ja va haver-hi entre les salines i la Ràpita, mitjançant la construcció d'un nou pantalà i un embarcador fins on s'aconsegueix una profunditat de 4 metres, que permeti transportar a partir d'este punt els camions a través d'una embarcació de poc calat específica per a navegar en aigües poc profundes.
Esta connexió permetria no dependre de la barra del Trabucador, l'única connexió que existeix actualment entre les salines i la península, la qual, per la seua extrema fragilitat, cada vegada es trenca amb més freqüència per l'efecte del canvi climàtic.
Perquè els camions que transporten la sal puguin circular, la mateixa empresa, seguint les recomanacions de la Delegació Provincial de Costes a Tarragona i basant-se a la vegada en estudis i informes científics de la Universitat Politècnica de Catalunya, aporta sorres per a poder comunicar-se amb la península. Malgrat que els terrenys són públics i que la seua conservació correspon a l'Estat, INFOSA s'ha gastat ja més d'1,4 milions de € en moviment de sorres, mobilitzant més de 500.000 m³ (l'equivalent a 148 piscines olímpiques).
A més de deixar aïllades les salines posant en risc la seguretat dels treballadors, el trencament de la barra de sorra posa en perill les poblacions de nacres, les batees de musclos i el mateix port de la Ràpita.
La posada en marxa d'esta connexió suposaria un transport més ecològic, disminuint, segons dades de l'Agència Europea de Medi Ambient, les emissions d'uns 30.000 kg CO₂/any, la qual cosa és equivalent al CO₂ que emeten 25 cotxes a Catalunya a l'any o l'equivalent a recórrer la distància entre Barcelona i Tarragona 2.966 vegades.
Es mantindria l'antic pantalà declarat Bé d'interès Local, i se'n construiria un de nou amb un tracte més minuciós i quirúrgic dels hàbitats protegits i les espècies de fauna i flora, donat que l'espai es tracta d'una zona que compta amb el grau màxim de protecció del Parc Natural del Delta de l'Ebre.
Les primeres versions del projecte s'han anat millorant, tenint en compte les observacions de diverses entitats de la Generalitat (IRTA, Agència Catalana de l'Aigua, Parc Natural del Delta de l'Ebre, etc.). S'ha augmentat el Pla de Vigilància Ambiental i s'ha modificat el traçat, reduint al màxim l'ocupació del fons marí i assegurant la permeabilitat del pantalà.
El projecte contempla l'abalisament de les zones amb presència de nacres de cara a la navegació i si fos necessari, es traslladarien els exemplars en risc, tot i que el nou pantalà està dissenyat per a no afectar els corrents i evitar danyar la vegetació submarina, com la Cymodocea Nodosa. També se salvaguarden les batees de musclos, tant les del port de la Ràpita com les de l'extrem de l'antic pantalà.
El delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Albert Salvadó, ha subratllat la importància del projecte: "pensem que cal disposar d'una alternativa que ens permeti blindar l'accés a les salines i la Punta de la Banya davant del canvi climàtic i estem treballant amb les salines per poder disposar d'un projecte alternatiu que pugui ser amable i per tant compatible amb l'entorn natural, però que a l'hora pugui garantir la continuïtat de l'activitat industrial".
Salines de la Trinitat, importants pel medi ambient
A les salines es troben unes 156 espècies diferents d'aus de les més de 600 existents a Europa, amb presència d'algunes en perill d'extinció com el cames llargues, el corriol camanegre, la garsa de mar, el bec d'alena o l'ànec blanc entre altres.
Les Salines de la Trinitat es troben en plena ruta migratòria de l'oest del Mediterrani. Cada any milions d'aus es detenen a les Salines de la Trinitat just abans de creuar cap al Sàhara. Les masses d'aigua salada creen un hàbitat estable i permanent que proporciona aliment i refugi durant tot l'any. Gràcies a les diferents concentracions de sal, cada llacuna té unes condicions de vida diferents i, amb això, diferents tipus d'espècies. Per estar situades en una península amb prou feines, connectada per terra, es produeix un efecte illa, fent que no hi hagi depredadors terrestres ni amenaces per a les aus.
Tots estos factors fan que a les salines es trobi el 100% de la població reproductora del flamenc a Catalunya, sent la 2a colònia estable d'Espanya, així com colònies d'importància mundial de gavina corsa i capblanca, xatrac becllarg i comú i gràcies a l'activitat salinera es manté per una banda, els refugis de la major part de població mundial del fartet i la nacra, tots dos en perill d'extinció, i un dels punts de reproducció de la tortuga babaua.