26
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
15:52h
La Fundació Agroterritori ha presentat una campanya divulgativa de sis productes de proximitat de les Terres de l'Ebre. L'eslògan, 'Aliments del territori, ja els coneixes?', interpel·la el consumidor a conèixer com i on es produïxen i sobretot els beneficis de consumir-los. Menjar producte de proximitat, de temporada i de cultiu orgànic té efectes positius en el metabolisme i la genètica. Volen dignificar la feina del pagès i incidir en la petjada emocional del sector primari en el territori, i "reduir la distància de la terra a la taula" amb productes de Km0 als restaurants, millorant el context socioeconòmic. La campanya arranca amb fitxes de l'arròs, la taronja, la cirera, l'ametlla, l'oli, la cabra blanca de Rasquera.
La Fundació Agroterritori ha presentat este dimecres el material divulgatiu sobre els beneficis per al territori, la salut i la societat de la producció de sis aliments emblemàtics de Terres de l'Ebre. La iniciativa s'emmarca en el projecte PECT EbreBiosfera i està cofinançada amb fons europeus Feder. El projecte ha elaborat 6 fitxes amb dades tècniques de cada aliment (arròs, oli, ametla, cirera, taronja i cabra blanca), una recepta i un vídeo que l'acompanya.
Gerard Aragonès, investigador de la URV, ha explicat com interaccionen les dietes en l'organisme, la fisiologia i el metabolisme. Components bioactius específics dels aliments, com els polifenols, modifiquen la informació dels gens. Els entorns agronòmics i d'on prové la planta modifiquen la concentració d'aquests bioactius ( a causa de factors com l'exposició solar, la irrigació, la temperatura o la localització). També el processament, emmagatzematge i distribució afecta a la quantitat que en contenen.
"Cada fruita i verdura tindrà una marca distintiva clara depenen de l'entorn on ha crescut i ens dona diferencies en l'activitat saludable que tenen els polifenols", ha assenyalat. "Els efectes saludables depenen de l'estacionalitat, procedència i del tipus de cultiu utilitzat. Depenent d'on ve la mateixa varietat de fruita i verdura, pot tenir efectes saludables diferents", ha afegit Aragonès. És una hipòtesi d'estudi que s'assimila a la Teoria de la Xenohormesi, que diu que els polifenols de les plantes tenen la capacitat de senyalitzar els animals que consumixen estes plantes a l'entorn on les troben. Va lligat també a l'estudi del sistema digestiu com "un segon cervell".
"Quan mengem un aliment ens assenyala l'entorn i ens dona cert instint de supervivència. Per exemple, indica el mes de l'any que estem si menjo una cirera quan toca", ha explicat. "Hem vist, per primera vegada, que hi ha diferències i impactes diversos sobre el contingut de polifenols de les fruites i els seus efectes beneficiosos depenent de la procedència i estacionalitat", ha conclòs l'investigador. Aragonès ha argumentat que, més enllà de l'impacte mediambiental i la sostenibilitat, desenes d'estudis recents permeten aportar "valor al producte de proximitat" amb evidències científiques sobre la salut.
També des del col·lectiu Cuiners de Km0 han defensat que l'aposta de la restauració pel producte de proximitat evita el malbaratament, dignifica la pagesia, potencia l'economia ebrenca, augmenta la qualitat de l'oferta i la salut de les persones, del territori i del paisatge. "Com un efecte papallona, comprar als productors locals directament reduïx la petjada de carboni, però a la vegada estem treballant en este disseny del paisatge, amb un treball digne del pagès", ha apuntat Marisa Bordera, representant del col·lectiu.
L'equilibri en la transforació del territori, sota el paraigua de la sostenibilitat, ha de basar-se en l'economia, la societat i l'entorn. "Si respectem les tres branques per igual, tindrem una adaptació anticipada als canvis agressius (temporal Gloria) i a l'autogestió, com hem vist amb la pandèmia. Quan hi ha un bloqueig total, tenim aquesta riquesa, potencial i dignitat que ens permet tenir un territori sostenible", ha remarcat. "Ens ho hem de creure més que som un territori molt potent", ha afegit.
També els pagesos reivindiquen el consum de producte local per dignificar la seua feina. L'arrossaire i responsable de sectors vegetals a la Comissió Permanent Nacional d'Unió de Pagesos, Dani Forcadell, ha posat l'accent en "la petjada emocional" d'este consum de proximitat. "Cal transmetre l'esforç i l'estima a la terra i la unió que tenim a ella, perquè creiem que ho sabem tot i del que menys sabem és del que tenim a casa", ha lamentat. Forcadell ha reivindicat així que cal més coneixement del sector primari del territori perquè és qui conforma "el caràcter" de la gent i dels pobles.
Forcadell ha destacat que les Terres de l'Ebre és el territori amb més extensió de cultiu d'oliveres, arrossars i cítrics de Catalunya. "És brutal el que es fa i el poc coneguts que som", ha apuntat. "La SEAT pot estar a Martorell, Masdenverge o la Xina. Li és exactament igual. L'arròs del Delta només pot estar al Delta, igual que amb la resta de productes. No es poden deslocalitzar els productes del territori", ha defensat.
La Fundació Agroterritori ha presentat este dimecres el material divulgatiu sobre els beneficis per al territori, la salut i la societat de la producció de sis aliments emblemàtics de Terres de l'Ebre. La iniciativa s'emmarca en el projecte PECT EbreBiosfera i està cofinançada amb fons europeus Feder. El projecte ha elaborat 6 fitxes amb dades tècniques de cada aliment (arròs, oli, ametla, cirera, taronja i cabra blanca), una recepta i un vídeo que l'acompanya.
Gerard Aragonès, investigador de la URV, ha explicat com interaccionen les dietes en l'organisme, la fisiologia i el metabolisme. Components bioactius específics dels aliments, com els polifenols, modifiquen la informació dels gens. Els entorns agronòmics i d'on prové la planta modifiquen la concentració d'aquests bioactius ( a causa de factors com l'exposició solar, la irrigació, la temperatura o la localització). També el processament, emmagatzematge i distribució afecta a la quantitat que en contenen.
"Cada fruita i verdura tindrà una marca distintiva clara depenen de l'entorn on ha crescut i ens dona diferencies en l'activitat saludable que tenen els polifenols", ha assenyalat. "Els efectes saludables depenen de l'estacionalitat, procedència i del tipus de cultiu utilitzat. Depenent d'on ve la mateixa varietat de fruita i verdura, pot tenir efectes saludables diferents", ha afegit Aragonès. És una hipòtesi d'estudi que s'assimila a la Teoria de la Xenohormesi, que diu que els polifenols de les plantes tenen la capacitat de senyalitzar els animals que consumixen estes plantes a l'entorn on les troben. Va lligat també a l'estudi del sistema digestiu com "un segon cervell".
"Quan mengem un aliment ens assenyala l'entorn i ens dona cert instint de supervivència. Per exemple, indica el mes de l'any que estem si menjo una cirera quan toca", ha explicat. "Hem vist, per primera vegada, que hi ha diferències i impactes diversos sobre el contingut de polifenols de les fruites i els seus efectes beneficiosos depenent de la procedència i estacionalitat", ha conclòs l'investigador. Aragonès ha argumentat que, més enllà de l'impacte mediambiental i la sostenibilitat, desenes d'estudis recents permeten aportar "valor al producte de proximitat" amb evidències científiques sobre la salut.
També des del col·lectiu Cuiners de Km0 han defensat que l'aposta de la restauració pel producte de proximitat evita el malbaratament, dignifica la pagesia, potencia l'economia ebrenca, augmenta la qualitat de l'oferta i la salut de les persones, del territori i del paisatge. "Com un efecte papallona, comprar als productors locals directament reduïx la petjada de carboni, però a la vegada estem treballant en este disseny del paisatge, amb un treball digne del pagès", ha apuntat Marisa Bordera, representant del col·lectiu.
L'equilibri en la transforació del territori, sota el paraigua de la sostenibilitat, ha de basar-se en l'economia, la societat i l'entorn. "Si respectem les tres branques per igual, tindrem una adaptació anticipada als canvis agressius (temporal Gloria) i a l'autogestió, com hem vist amb la pandèmia. Quan hi ha un bloqueig total, tenim aquesta riquesa, potencial i dignitat que ens permet tenir un territori sostenible", ha remarcat. "Ens ho hem de creure més que som un territori molt potent", ha afegit.
També els pagesos reivindiquen el consum de producte local per dignificar la seua feina. L'arrossaire i responsable de sectors vegetals a la Comissió Permanent Nacional d'Unió de Pagesos, Dani Forcadell, ha posat l'accent en "la petjada emocional" d'este consum de proximitat. "Cal transmetre l'esforç i l'estima a la terra i la unió que tenim a ella, perquè creiem que ho sabem tot i del que menys sabem és del que tenim a casa", ha lamentat. Forcadell ha reivindicat així que cal més coneixement del sector primari del territori perquè és qui conforma "el caràcter" de la gent i dels pobles.
Forcadell ha destacat que les Terres de l'Ebre és el territori amb més extensió de cultiu d'oliveres, arrossars i cítrics de Catalunya. "És brutal el que es fa i el poc coneguts que som", ha apuntat. "La SEAT pot estar a Martorell, Masdenverge o la Xina. Li és exactament igual. L'arròs del Delta només pot estar al Delta, igual que amb la resta de productes. No es poden deslocalitzar els productes del territori", ha defensat.