L'Informe de Conjuntura Econòmica del Camp i l'Ebre del primer trimestre apunta a una «certa millora» de l'activitat

Les dades interanuals assenyalen la reducció de l'atur al territori en un 1,03%

per Marc Busquets, Reus | 19 de maig de 2021 a les 16:13 |
La presentació de l'informe s'ha fet a la seu de la Cambra de Reus | Cambra de Comerç de Reus
"Hi ha llum al final del túnel". D'esta manera ha descrit el president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just, el context actual d'activitat de les empreses al Camp i l'Ebre. La sala d'actes de la seu de la corporació ha acollit, este matí de dimecres, l'acte d'exposició de l'Informe de Conjuntura Econòmica relatiu al primer trimestre d'enguany.

L'efecte de la vacunació contra la covid, les dades d'ocupació del territori i les inversions han estat altres de les qüestions tractades per experts com els professors Joaquim Margalef i Mercedes Teruel, de la Càtedra Innovació Empresa de la Universitat Rovira i Virgili (URV), en una sessió que ha comptat igualment amb les aportacions de la gerent de La Fira Centre Comercial, Mayte Forján, i del director general de La Industrial Algodonera (LIASA), Jaime Cabré. Les cambres de Tarragona, Tortosa i Valls i la Diputació són implicades també en la confecció i l'impuls de l'informe.


Ha estat Just el primer en intervenir, abans de les exposicions de Margalef, per demanar al Govern que "cal cuidar les empreses, mimar-les. Contràriament, moltes de les que es moren no renaixeran". El president de la cambra reusenca ha reclamat "inversions en infraestructures al Camp i l'Ebre per tal que tinguem empreses competitives i els petits municipis no es despoblin". Per part del professor, s'ha apuntat a un "cert optimisme" al teixit empresarial per la vacunació contra la covid-19, el que fa que a l'horitzó s'hi albirin "perspectives de sortir de la crisi" arran de la pandèmia.

En essència, el seu discurs s'ha centrat en l'ocupació, que ha disminuït en dades interanuals un 1,03% a la zona. Amb tot, ha matisat que la situació dels mesos més durs del confinament s'ha pogut "controlar" perquè hi ha hagut més contractactions al sector de la construcció (26,34%). En este sentit, ha detallat que no ha estat pas perquè hi haja hagut obra pública, sinó que ha estat "per obres menors, com en el cas de les residencials". Al març d'enguany, la taxa d'atur a la demarcació era del 15,50%, per sobre de la mitjana catalana (12,90%). Acte seguit, Margalef ha explicat que les contractacions de treballadors han minvat un 4,64% a la zona, "menys que al conjunt català". Pel que fa a les afiliacions a la Seguretat Social, s'han vist incrementades al territori en un 3,80% en comparació al març de 2020, quan pels efectes de la covid "van caure en picat".


L'apunt més crític en la intervenció del professor ha estat a l'hora d'analitzar les possibilitats d'inversió de les empreses al Camp i l'Ebre. Ha demanat que el teixit "assumisca més riscos", tot apel·lant de passada les administracions a dinamitzar línies d'ajut. Amb tot, ha apuntat que les possibilitats inversores han augmentat, "si considerem l'increment dels crèdits a finals de 2020 (21,5%) i l'augment de la inversió per ampliar societats (0,64%)". La caiguda del crèdit hipotecari, amb tot, ha estat del 21,96%. "No volem ser pessimistes però les perspectives seguixen sent baixes, tot i que ara hi haja més confiança", ha dit.

Una altra dada rellevant ha estat l'augment del nivell de preus al territori, establert per Margalef en un 1,5% el març d'enguany, i "força" superior al de Catalunya (una mica més de l'1%). Tot plegat "ha afectat el consum de les famílies a la llar, i també al transport, fins i tot al privat" pel preu del combustible. El professor ha detallat que la variació interanual de l'IPC mensual del passat març ha estat la més elevada des de l'abril de 2019, si bé ha garantit que no es tem per una "dinàmica alcista" dels preus (la inflació subjacent és del 0,3%).

Un cop ha perfilat les diverses zones de la demarcació, ha destacat que els nuclis turístics (Cambrils, Salou i Vila-seca) van ser els "més afectats" pels efectes del confinament domiciliari i les restriccions més severes. Un cinquè (i últim) factor avaluat a l'informe és del comerç exterior, en el qual s'han posat en valor "els esforços de les empreses" per potenciar les exportacions. Si bé en aquest camp es va registrar una caiguda de més del 13% en les exportacions i de prop del 17% en les importacions, a finals de 2020, el cert és que en dos primers mesos de l'actual exercici la variació interanual ha estat positiva (5,5%) en el cas de les exportacions. En el capítol de conclusions, Margalef ha assenyalat que "tot i les dificultats" del context, s'ha entrat en un període "amb menys incerteses" econòmiques.

El professor ha alertat que l'aterratge postcovid "afectarà" moltes societats que s'han acollit a crèdits ICO i als ERTO. "La sortida en bones condicions i la temporada turística determinaran l'abast de la crisi de la pandèmia i la velocitat que tindrem per deixar-la enrere", ha argumentat. Això sí, "pels indicadors que tenim, sembla que este ha estat un entrebanc puntual, no pas com la crisi de 2008", ha conclòs.

Després han intervingut la gerent de La Fira, Mayte Forján, i el director general de LIASA, Jaime Cabré. La primera ha posat en valor "la capacitat d'adaptació" del comerç, i ha descrit un perfil de client "nou, i cada cop més exigent". Per donar resposta, doncs, el sector haurà de "reformular" les botigues tal i com les coneixem i implentar sistemes "híbrids" de funcionament, tot combinant la presencialitat i les possibilitats de la venda en línia. Per part seva, Cabré ha exposat que la innovació a les empreses "ha de ser constant" i que la digitalització de les empreses "és una necessitat". Tot referint-se a l'activitat de la seua companyia, i si bé les perspectives per al primer trimestre de 2021 "no eren bones", es preveu que el que queda d'any "siga molt millor".

 

Participació