14
de maig
del
2021
Actualitzat
a les
19:32h
Al llarg del passat mes d’abril, el Consell Comarcal de la Terra Alta, a través del programa finançat pel SOC Treball a les 7 Comarques – Terra Alta Més, ha dut a terme sis tallers que han servit per realitzar una diagnosi socioeconòmica de la comarca i identificar els punts crítics i les oportunitats que, a partir d’ara i des de diferents àmbits, poden treballar els agents implicats i la ciutadania per contribuir al desenvolupament de la Terra Alta.
L’objectiu dels tallers, celebrats de manera online, ha estat només de diagnosi, no d’aportació de solucions, però han posat de manifest la implicació dels ciutadans terraltins perquè la comarca aprofiti els seus punts forts i treballe aquells aspectes més crítics que en condicionen el seu desenvolupament socioeconòmic. En total, 92 persones vinculades als diferents àmbits que s’han tractat en aquestes reunions han participat de manera activa introduint propostes i la seva visió sobre el tema abordat durant la sessió a la qual han assistit.
La presentació dels resultats de les diferents sessions s’ha dut a terme avui divendres, 14 de maig, a l’església del Poble Vell de Corbera d’Ebre, en un acte que ha reunit el diferents actors implicats en la realització d’aquesta diagnosi i participants dels tallers. A més de la presentació estricta, l’acte ha aprofitat el seu trasllat des de la virtualitat per posar en comú alguns dels temes tractats a través d’una taula de debat en què s’han analitzat alguns dels punts més remarcables dels resultats, com ara el model agrícola de la comarca, la cultura com a element de desenvolupament econòmic i turístic, la sostenibilitat ambiental i el model de governança i recursos amb la participació de tots els assistents.
L’acte ha finalitzat amb el compromís d’avançar en el model de concertació territorial sorgit d’aquesta diagnosi socieconòmica i que ha de permetre dotar la ciutadania dels instruments per tirar endavant les accions necessàries per abordar els reptes de la comarca.
Atracció de talent i diversificació econòmica
Els tallers han servit per posar en comú la realitat terraltina pel que fa a despoblament, el model de desenvolupament de la comarca, el sector serveis, l’atracció i retenció de talent, el sector agroalimentari i la formació i l’ocupació. En este sentit, s’han identificat diferents factors clau sobre els que cal incidir per afavorir el futur de la comarca. Un d’estos és la necessitat de revertir el despoblament i retenir i atreure talent, objectius sobre els quals els nous paradigmes i models de vida i consum que han emergit amb força arran del covid-19 poden ajudar a dur a terme. A la vegada, però, hi ha dos aspectes cabdals que sovint passen desapercebuts a les polítiques de desenvolupament i que els participants van voler destacar. Per una banda, l’aposta per la cultura i la participació en activitats culturals és fonamental per dinamitzar territoris vius als quals la gent se senti arrelada. Per l’altra, el contacte i les relacions socials, que sovint tenen una vessant positiva pel que fa a les cures i a les xarxes d’atenció i ajuda, però també una vessant negativa, com és el control i la sanció social cap a comportaments no normatius.
Els participants als tallers també van considerar que la diversificació econòmica amb l’impuls de sectors com el de la indústria agroalimentària o el turisme esdevé central per generar oportunitats i revertir la pèrdua de població. A més, una oferta formativa especialitzada permetria, a més de facilitar l’arrelament de la població local i atraure a persones joves en formació, obrir la porta a la diversificació de l’economia comarcal i a la creació de noves oportunitats laborals.
Els espais de concertació territorial també van ser uns dels àmbits que els participants dels tallers van destacar, ja que consideren que han de disposar dels recursos humans i econòmics necessaris per donar suport a les polítiques actives i de desenvolupament econòmic. En aquest sentit, van estar d’acord que falten espais de coordinació entre els diferents agents que impulsen aquestes polítiques, que sovint representen a administracions locals i regionals. A la vegada, durant les sessions també va sorgir la necessitat d’una governança renovada, més compartida i participada perquè la ciutadania pugui aportar les seves idees sobre quin és el model de desenvolupament que cal construir pel futur: el model turístic, l’energètic, l’alimentari, etc.
Els participants als tallers també van posar de manifest que la principal fortalesa en relació als serveis se situa en la baixa congestió dels considerats bàsics, fet que permet una atenció més personalitzada i integral i, a la vegada, en una major qualitat de l’atenció rebuda. Per contra, els entorns rurals difícilment disposen d’oferta de serveis especialitzats, com és el cas de l’atenció sanitària especialitzada, la cultura o la formació professional, entre d’altres àmbits. D’aquí que se n’haja destacat la necessitat d’estar connectats, tant pel que fa a les telecomunicacions com en relació a la xarxa de transport públic.
Treball i paisatge
La Terra Alta és la comarca de Catalunya amb un major pes del treball autònom sobre la seva força de treball, fet que ha acabat configurant un teixit empresarial en el que hi predominen l’autoocupació i les microempreses. Malgrat aquesta realitat, els agents participants als tallers van expressar que les iniciatives empresarials de la Terra Alta tenen dificultats per trobar espais de coordinació i tirar endavant projectes compartits. Per aquest motiu, van traslladar la necessitat d’intentar dur a terme una millora competitiva via la cooperació empresarial i la dotació d’infraestructures i serveis de suport a microempreses i a autònoms.
Pel que fa al model agrari i de producció agroalimentària, els participants dels tallers van estar d’acord en que, perquè el sector primari de la comarca sigui destacat, cal una relació productor-consumidor més personalitzada i menys industrialitzada. A més, posar en valor el producte local ha de convertir-se en el mecanisme que permeti incrementar les rendes i, en conseqüència, els salaris i la qualitat de l’ocupació. Així mateix, van destacar que la valorització de la producció agroalimentària de la Terra Alta ha permès diferenciar els seus productes i posicionar-los en l’imaginari col·lectiu, en part gràcies a l’actiu que han suposat els segells i les denominacions d’origen.
A través d’aquestes sessions, també es va fer palès que la comarca ha de plantejar un model propi de desenvolupament que aposti per factors endògens com el paisatge, el patrimoni històric, artístic, natural i cultural i el seu vincle amb l’agricultura i la ramaderia tradicionals de la Terra Alta, ja que la comarca té en el paisatge un dels seus principals actius. En aquest sentit, cal dur a terme activitats que posin en valor el patrimoni natural, històric, artístic i cultural de la Terra Alta, així com de l’agricultura i la ramaderia. Per altra banda, els participants als tallers també van destacar que el canvi climàtic i la manca d’un model propi de desenvolupament en relació a aspectes com la gestió forestal i la transició energètica posen en risc els actius agraris i turístics. Sobre aquest tema, van evidenciar també el risc que la massificació d’infraestructures renovables i el canvi climàtic malmetin els actius paisatgístics i naturals de la Terra Alta.
En l’àmbit turístic, el debat va girar al voltant del perill que comporta que l’aposta per determinats models de desenvolupament turístic puguin derivar en la concepció del propi territori com la zona d’esbarjo de l’àmbit metropolità. Per aquest motiu, el model turístic pel que hauria d’apostar la comarca s’ha de vincular a l’atracció de visitants a través d’activitats relacionades amb les tradicions i el patrimoni cultural, natural, històric i paisatgístic de la Terra Alta, sense arribar mai al punt de comprometre cap d’aquests elements. D’esta manera, el turisme també ha de donar valor al sector primari, que és el que sosté el territori i la idiosincràsia de la comarca.
Amb esta informació sorgida al llarg dels sis tallers de diagnosi socioeconòmica de la Terra Alta, la intenció és que els agents i la ciutadania puguin unir forces per treballar en la mateixa direcció i traduir aquesta diagnosi en accions que serveixin per aprofitar les oportunitats detectades i convertir les debilitats en possibilitats a millorar.
L’objectiu dels tallers, celebrats de manera online, ha estat només de diagnosi, no d’aportació de solucions, però han posat de manifest la implicació dels ciutadans terraltins perquè la comarca aprofiti els seus punts forts i treballe aquells aspectes més crítics que en condicionen el seu desenvolupament socioeconòmic. En total, 92 persones vinculades als diferents àmbits que s’han tractat en aquestes reunions han participat de manera activa introduint propostes i la seva visió sobre el tema abordat durant la sessió a la qual han assistit.
La presentació dels resultats de les diferents sessions s’ha dut a terme avui divendres, 14 de maig, a l’església del Poble Vell de Corbera d’Ebre, en un acte que ha reunit el diferents actors implicats en la realització d’aquesta diagnosi i participants dels tallers. A més de la presentació estricta, l’acte ha aprofitat el seu trasllat des de la virtualitat per posar en comú alguns dels temes tractats a través d’una taula de debat en què s’han analitzat alguns dels punts més remarcables dels resultats, com ara el model agrícola de la comarca, la cultura com a element de desenvolupament econòmic i turístic, la sostenibilitat ambiental i el model de governança i recursos amb la participació de tots els assistents.
L’acte ha finalitzat amb el compromís d’avançar en el model de concertació territorial sorgit d’aquesta diagnosi socieconòmica i que ha de permetre dotar la ciutadania dels instruments per tirar endavant les accions necessàries per abordar els reptes de la comarca.
Atracció de talent i diversificació econòmica
Els tallers han servit per posar en comú la realitat terraltina pel que fa a despoblament, el model de desenvolupament de la comarca, el sector serveis, l’atracció i retenció de talent, el sector agroalimentari i la formació i l’ocupació. En este sentit, s’han identificat diferents factors clau sobre els que cal incidir per afavorir el futur de la comarca. Un d’estos és la necessitat de revertir el despoblament i retenir i atreure talent, objectius sobre els quals els nous paradigmes i models de vida i consum que han emergit amb força arran del covid-19 poden ajudar a dur a terme. A la vegada, però, hi ha dos aspectes cabdals que sovint passen desapercebuts a les polítiques de desenvolupament i que els participants van voler destacar. Per una banda, l’aposta per la cultura i la participació en activitats culturals és fonamental per dinamitzar territoris vius als quals la gent se senti arrelada. Per l’altra, el contacte i les relacions socials, que sovint tenen una vessant positiva pel que fa a les cures i a les xarxes d’atenció i ajuda, però també una vessant negativa, com és el control i la sanció social cap a comportaments no normatius.
Els participants als tallers també van considerar que la diversificació econòmica amb l’impuls de sectors com el de la indústria agroalimentària o el turisme esdevé central per generar oportunitats i revertir la pèrdua de població. A més, una oferta formativa especialitzada permetria, a més de facilitar l’arrelament de la població local i atraure a persones joves en formació, obrir la porta a la diversificació de l’economia comarcal i a la creació de noves oportunitats laborals.
Els espais de concertació territorial també van ser uns dels àmbits que els participants dels tallers van destacar, ja que consideren que han de disposar dels recursos humans i econòmics necessaris per donar suport a les polítiques actives i de desenvolupament econòmic. En aquest sentit, van estar d’acord que falten espais de coordinació entre els diferents agents que impulsen aquestes polítiques, que sovint representen a administracions locals i regionals. A la vegada, durant les sessions també va sorgir la necessitat d’una governança renovada, més compartida i participada perquè la ciutadania pugui aportar les seves idees sobre quin és el model de desenvolupament que cal construir pel futur: el model turístic, l’energètic, l’alimentari, etc.
Els participants als tallers també van posar de manifest que la principal fortalesa en relació als serveis se situa en la baixa congestió dels considerats bàsics, fet que permet una atenció més personalitzada i integral i, a la vegada, en una major qualitat de l’atenció rebuda. Per contra, els entorns rurals difícilment disposen d’oferta de serveis especialitzats, com és el cas de l’atenció sanitària especialitzada, la cultura o la formació professional, entre d’altres àmbits. D’aquí que se n’haja destacat la necessitat d’estar connectats, tant pel que fa a les telecomunicacions com en relació a la xarxa de transport públic.
Treball i paisatge
La Terra Alta és la comarca de Catalunya amb un major pes del treball autònom sobre la seva força de treball, fet que ha acabat configurant un teixit empresarial en el que hi predominen l’autoocupació i les microempreses. Malgrat aquesta realitat, els agents participants als tallers van expressar que les iniciatives empresarials de la Terra Alta tenen dificultats per trobar espais de coordinació i tirar endavant projectes compartits. Per aquest motiu, van traslladar la necessitat d’intentar dur a terme una millora competitiva via la cooperació empresarial i la dotació d’infraestructures i serveis de suport a microempreses i a autònoms.
Pel que fa al model agrari i de producció agroalimentària, els participants dels tallers van estar d’acord en que, perquè el sector primari de la comarca sigui destacat, cal una relació productor-consumidor més personalitzada i menys industrialitzada. A més, posar en valor el producte local ha de convertir-se en el mecanisme que permeti incrementar les rendes i, en conseqüència, els salaris i la qualitat de l’ocupació. Així mateix, van destacar que la valorització de la producció agroalimentària de la Terra Alta ha permès diferenciar els seus productes i posicionar-los en l’imaginari col·lectiu, en part gràcies a l’actiu que han suposat els segells i les denominacions d’origen.
A través d’aquestes sessions, també es va fer palès que la comarca ha de plantejar un model propi de desenvolupament que aposti per factors endògens com el paisatge, el patrimoni històric, artístic, natural i cultural i el seu vincle amb l’agricultura i la ramaderia tradicionals de la Terra Alta, ja que la comarca té en el paisatge un dels seus principals actius. En aquest sentit, cal dur a terme activitats que posin en valor el patrimoni natural, històric, artístic i cultural de la Terra Alta, així com de l’agricultura i la ramaderia. Per altra banda, els participants als tallers també van destacar que el canvi climàtic i la manca d’un model propi de desenvolupament en relació a aspectes com la gestió forestal i la transició energètica posen en risc els actius agraris i turístics. Sobre aquest tema, van evidenciar també el risc que la massificació d’infraestructures renovables i el canvi climàtic malmetin els actius paisatgístics i naturals de la Terra Alta.
En l’àmbit turístic, el debat va girar al voltant del perill que comporta que l’aposta per determinats models de desenvolupament turístic puguin derivar en la concepció del propi territori com la zona d’esbarjo de l’àmbit metropolità. Per aquest motiu, el model turístic pel que hauria d’apostar la comarca s’ha de vincular a l’atracció de visitants a través d’activitats relacionades amb les tradicions i el patrimoni cultural, natural, històric i paisatgístic de la Terra Alta, sense arribar mai al punt de comprometre cap d’aquests elements. D’esta manera, el turisme també ha de donar valor al sector primari, que és el que sosté el territori i la idiosincràsia de la comarca.
Amb esta informació sorgida al llarg dels sis tallers de diagnosi socioeconòmica de la Terra Alta, la intenció és que els agents i la ciutadania puguin unir forces per treballar en la mateixa direcció i traduir aquesta diagnosi en accions que serveixin per aprofitar les oportunitats detectades i convertir les debilitats en possibilitats a millorar.