El canal de rec Xerta-Sénia regarà en dos anys 190 ha de cultiu a Xerta i Aldover

La consellera d'Agricultura presenta la primera fase del projecte que s'iniciarà enguany

per Redacció, Xerta/Aldover | 7 d'abril de 2021 a les 15:45 |
La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, revisant sobre el mapa el desplegament del rec amb el canal Xerta-Sénia al fons. | ACN (Anna Ferràs)
El canal de rec Xerta-Sénia dixarà aviat de ser una promesa, que s'ha fet esperar gairebé mig segle. La consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, ha presentat este dimecres la primera fase del projecte, que abastirà les primeres hectàrees de reg (186) als termes municipals d'Aldover i Xerta. Les obres començaran a final d'any i els pagesos tindran rec de suport per als cultius en la campanya del 2023. La Generalitat invertirà 50,5 MEUR per posar en marxa les infraestructures. Les obres es faran en tres fases. Més d'un miler de propietaris s'han adherit al projecte que irrigarà una superfície de 4631 hectàrees. Jordà ha deslligat el sistema de rec de l'amenaça que el canal siga la porta d'un transvasament de l'Ebre cap al sud.

La consellera Teresa Jordà ha oficialitzat, des del punt de captació de l'aigua a Xerta i davant dels representants de la Comunitat de Regants i els alcaldes de Xerta i Aldover, "el compromís i l'execució" del projecte de rec enguany (es preveu que les obres comencen a finals d'any) i ha defensat que es tracta "d'una estructura vital, de país, tant o més important que la L9 del metro".


"El rec ens portarà unes produccions més estables, que és vital, i més productivitat i més eficiència", ha afegit. A tall d'exemple, una olivera en secà en estes terres produïx 1.500-2.000 quilos per hectàrea, però amb regadiu en pot produir entre 6.000 i 10.000 quilos de manera estable. El canal té una superfície potencial de regadiu de gairebé 16.500 hectàrees. De moment, s'hi ha adherit els propietaris de gairebé 4.800 ha. Són cultius d'oliveres, cítrics i ametllers que amb el reg de suport tindran produccions "més rendibles, més estables i de més qualitat" però que també permetrà la diversificació del sector i la investigació.

Un altre efecte que s'espera del projecte és que ajude "a falcar la gent al territori", que incentive el relleu generacional d'un sector agrícola ebrenc envellit i contribuïsca a frenar el despoblament. "És una de les nostres grans obsessions: la cohesió territorial. Que la gent del territori puga desenvolupar el seu projecte de vida on han escollit lliurement i això passa perquè puguen guanyar-s'hi la vida. Hem de ser els primers a posar estes condicions a l'abast de tothom i on som avui passa també perquè hi haja aigua i per la modernització del rec", ha defensat la consellera d'Agricultura.


Jordà també ha assenyalat que s'implementarà un regadiu d'alta eficiència, amb les noves tecnologies i amb l'ús d'energia renovable. Per tirar endavant estes obres, el Pla econòmic financer (PEF) d'Infraestructures.cat aprovat pel Govern inclou 50,5 milions d'euros per posar en funcionament tres zones de reg al Xerta-Sénia. Els projectes constructius de la segona zona a Roquetes (889 ha) i la tercera zona a Santa Bàrbara, la Galera i Mas de Barberans (2.447 ha) finalitzaran enguany i es preveu que l'any que ve es liciten. L'objectiu és que les tres fases estiguen regant, parcialment, el 2024.

Per identificar les zones de rec amb més adhesions, s'ha treballat durant quatre anys amb la Comunitat de Regants, la Federació de Cooperatives de Catalunya i el Departament. Fins ara s'han adherit 1.025 propietaris amb una superfície de 4.731 ha, però s'hi poden arribar a adherir les 16.480 ha que conformen la zona de regadiu del canal de Xerta-Sénia.

Reclamació i recels
Este regadiu és una actuació llargament reclamada pels agricultors i les cooperatives. El canal Xerta-Sénia es va començar a construir l'any 1972, com a Canal Francisco Franco Margen Derecho. Havia d'arribar a Càlig (Baix Maestrat). L'obra es va aturar a Godall, a tocar del riu Sénia, a mitjan anys setanta, va quedar inacabat i no ha funcionat mai. El derogat Pla Hidrològic Nacional (PHN) del govern de José María Aznar preveia restaurar-lo per dur aigua del riu Ebre a València i Múrcia, però finalment el Govern el posarà en marxa per ajudar els pagesos del Baix Ebre i el Montsià a rendibilitzar els seus cultius de secà.

El canal comença a tocar del riu Ebre i això fa que genere recels i crítiques. Entitats socials i ambientalistes com la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) hi veuen la porta a un possible transvasament d'aigua del riu cap al sud. "Hi ha una diferència abismal. Parlem de rec, de producció, de vida, de falcar gent al territori. És una altra història. No hem tingut cap mena d'oposició, ningú m'ha vingut a veure, però no té res a veure amb el transvasament, en absolut", ha assegurat la consellera Jordà.

 

Participació