LLIBRES

Cinta Pérez Llatse «A l'Illa de Buda hi havia un sentiment de poble i ajuda que hem perdut»

La periodista de Tortosa reconstrueix els records de la Josefina, la seua sogra, una de les darreres habitants de l'Illa de Buda, en el llibre 'Criada a Buda'

per Sílvia Altadill, Terres de l'Ebre | 31 de març de 2021 a les 17:05 |
La periodista Cinta Pérez Llatse amb un exemplar del llibre 'Criada a Buda' | Cedida
Aquesta informació es va publicar originalment el 31 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Criada a l’illa de Buda és un homenatge al poble que va donar vida a l’illa als anys quaranta, en un marc de postguerra, repressió i fam. En masos i barraques, entre camps d’arròs, horts, angules i fotges, els buderos i les buderes van viure en un dels pobles més lliures de tot Catalunya, on a la nit no hi entrava ni la Guàrdia Civil. La periodista Cinta Pérez Llatse (Tortosa, 1985) ens apropa a la crònica d’un poble català extingit i al retrat de vida dels seus darrers habitants amb els fets històrics reals i una ficció basada en el dia a dia de l'època amb el llibre 'Criada a Buda' (Círculo Rojo).

- La Josefina, la protagonista del llibre, és enviada a treballar a l'illa de Buda amb només vuit anys. El llibre sembla una crònica a través de la seua vida de la vida al Delta.Existeix la Josefina. Què retrata el seu relat?


Clar que sí! És la meua sogra, la mare del meu marit. És la seua història de la infantesa, mesclada amb la d'altres buderos i buderes. Quasi tot el que explico és real, tot i que hi ha una mica de literatura, també. Però la base és verdadera. És una història dura però bonica a la vegada, molt lligada a la realitat d'aquells anys.

- De què fuig la Josefina i que troba a Buda?


Josefina no fuig de res. Ella haguera volgut quedar-se a casa seua, amb sa mare, que estava molt malalta i no tenia ningú que la cuidés tant com ella. Però no va poder perquè son pare va decidir enviar-la a Buda. A casa dels pobres sobraven boques! I això es feia molt, enviar els nens a cases d'altres famílies a servir de criats.
 

La Josefina, protagonista de 'Criada a Buda' de menuda Foto: Cedida


A Buda hi troba un paradís. Perquè així era llavors. Encara ho és ara, encara que diferent. Abans hi havia un poble allí, enmig d'una vegetació preciosa. Ara és un espai verge, amb animals lliures, i camps d'arròs. Només hi queden els vestigis de les últimes construccions. Però l'essència d'aquella Buda ja no hi existeix. La Josefina a Buda pateix molt perquè tot el que li toca viure no és propi de la seua edat. Tot i que podem dir que allí troba el seu amor i la seua alliberació.

- Amb els anys pesa més el record bonic de la vida a Buda tot i la faena dura de fer de criada sent una xiqueta a Buda o creus que la gent com la Josefina ho tenen com un temps idealitzat en part perquè no tornarà. Quins sentiments desprenen la Josefina o gent com ella que ha fet la vida a Buda?

Sempre li queda un bon record de l'illa i la seua gent. Allí va conéixer amics per a tots la vida i va viure coses boniques, també. Són records agredolços! Però ella sempre explica que un lloc tan bonic no l'ha pogut trobar mai més. I sempre el recorda, amb melangia... Les persones d'aquella època van viure molt intensament i van patir molt, algunes. Les condicions de vida eren dures i el treball molt físic. La gent malvivia, treballava durament a canvi de poc i molts emmalaltien treballant dins dels camps d'arròs. Hi havia molta misèria! Els nostres iaios i iaies van sacrificar moltes coses perquè nosaltres estiguem tan bé ara.

- Al llibre es diu que a Buda es treballava molt, però mai hi faltava de res. Quines eren les faenes dels buderos/es?

Es detalla molt bé al llibre. Treballaven l'arròs, cultivaven el seu hort, pescaven, criaven animals. Era un paradís en aquells temps!

-Com descriuries la vida dels buderos i buderes d'aquells anys 50?

Molt bona. Sí que treballaven, clar, però vivien dignament i no els hi feia falta de res. Podien, si volien, parlar de llibertat sense que ningú els castigués. La guàrdia Civil no hi entrava i la llibertat es respirava per tota l'illa.
 

Colons de l'Illa de Buda al voltant de la Masia


-Sembla que en un temps de penúries i necessitats a Buda no es patia gana al contrari d'altres llocs de la comarca. Què hi pescaven?

Hi havia una gran varietat de peixos: fartets, samarucs, anguiles i angules, tenques, llobarros, cabeçuts, carpes...


- I quins altres animals habitaven entremig els personatges de Criada a Buda? 

Fotges i ànecs, sobretot. La caça de les fotges era molt famosa. Els animals de treball, cavalls i mules, sobretot.
 
 

Ramon, un dels protagonistes del llibre envoltat d'ocells Foto: Cedida


-També a través del relat veiem com a algunes xiquetes com la Josefina se les posava a treballar de molt menudes. 

Sí, és molt dur.Però real! No li va passar només a ella, era habitual, això.

- Per qui no sàpiga la història dels colons que habitaven l'illa de Buda ens pots explicar breument la seua història?

Els propietaris de l'illa. Els germans Borés eren de Barcelona i estimaven molt l'illa. La van voler protegir, ja des del principi, separant molt bé els cultius dels llocs on habitaven els ocells i peixos. Sempre van fer una explotació molt sostenible i protegint l'ecosistema de Buda. Els Borés visitaven molt l'illa i els colons els volien perquè eren bones persones que es preocupaven per l'illa i pel benestar de la seua gent, també.
 

Arribada dels propietaris de l'Illa, els germans Borés, naturals de Barcelona Foto: Cedida

 

- En un dels capítols estan preparant les primeres festes Major en honor a Sant Pere hi ha la gran tempesta en què es fa malbé tota la collita i les barraques. Descrius la solidaritat entre els habitants. Buda era tot un per al bo i per al dolent?

Sí, era una Buda unida, un sentiment de poble que, a molts llocs, ja s'ha perdut. S'ajudaven molt i eren com família, encara que no es coneguessen de res, abans de viure a l'illa. M'agrada molt este sentiment de poble que es tenia abans i que, ara, amb les grans societats i les ciutats superpoblades i el camí cap a l'individualisme ha desaparegut.

- A Buda hi havia el Mas principal dels propietaris, l'església de Sant Pere, però com eren les cases? Com es guanyaven la vida els buderos/es?

Les cases eren d'obra i altres eren barraques.
 

Casa de l'Illa de Buda en els anys 40 Foto: Cedida


- Fins i tot hi havia escola pròpia, però la Josefina no hi va poder anar ens expliques. Malgrat tot ella se supera i aprén a llegir.
Com era l'escolarització a Buda en aquell temps i en el cas de la Josefina en particular.


Els nens i nenes de Buda van gaudir de l'escola molt a Buda perquè hi podien anar fins als setze anys! Impensable això als pobles del voltant on la majoria dels nens no hi anaven quasi mai perquè havien de treballar ajudant als pares.

- Hi ha un dia que tot Buda es posa de vint-i-un botons Josefina estrena roba I sabates després de molts anys. Quina simbologia tenen aquelles sabates?

Vaig voler ressaltar-ho perquè la Josefina no estrenava mai roba i per a ella qualsevol cosa, per petita que fos, era un regal.

Era costum anar descalç a Buda?

Sí. En una illa plena d'aigua i terra el millor era anar descalç! El més còmode quan no deixes de mullar-te els peus tota l'estona.

-Diu Guillermo Borés que perquè el Delta se salve ha de morir Buda. Sembla premonitori amb tots els temporals i regressions actuals que està patint el Delta. Què en penses d'estes paraules del Sr. Borés?

Em fan molta pena, la veritat. Em pren el cor només pensar-ho. Però és evident que el Delta va desapareixent a marxes forçades i el primer que ho farà serà Buda. Si no prenen mesures en un temps menor al qual pensem les conseqüències poden ser fatals.

- Queda alguna família actualment vivint a Buda?

No, ara ja no.

- El far de Buda queda engolit per la mar. El més alt d'Europa de l'època. Què significava per als buderos/ es ?

Suposo que era l'emblema de l'illa. Els hi agradava anar-hi els diumenges, a fer una paella als peus del far.
 

El desaparegut Far de l'Illa de Buda Foto: Marcel·lí Gausachs i Gausachs (1891-1931)


-Es pot visitar Buda actualment?

No. L'illa és privada i, l'altra meitat, de Medi Ambient. I com a qualsevol propietat, no s'hi pot accedir. Però si coneixes a Guillermo i li demanes, segur que t'hi porta!

- Quina acollida ha tingut el llibre als pobles del Delta?

Molt bona acollida. Estic molt contenta. Hi ha molts buderos i buderes que l'han gaudit molt, i també la seua família. Gent que, directa o indirectament, hi té un vincle amb Buda. En general, a totes les Terres de l'Ebre, el llibre s'està venent molt. I també a la resta de Catalunya, perquè el tema del delta de l'Ebre està a l'ordre del dia.

 

Participació