18
de març
del
2021
Actualitzat
a les
19:43h
El Departament de Salut ha presentat els trets principals d’una guia per a atendre les persones que presenten símptomes persistents de COVID-19 a Catalunya. En concret, es tracta d’una Guia clínica que té com a objectiu principal consensuar l’atenció integral d’aquestes persones per millorar la qualitat i l’equitat en la seua atenció.
Per a fer-ho possible, s’establix que per a la gran majoria d’estes persones prevaldrà l’atenció centrada en els equips d’atenció primària, com a referents d’este problema de salut. Cada cas tindrà un abordatge integral i amb una visió biopsicosocial, amb suport dels professionals: d’una banda, dels de salut mental i dels equips de rehabilitació, quan calgui; de l’altra, en coordinació amb les unitats de treball social, si en els casos es detecten factors de risc social.
En la presentació de la guia, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha posat en valor que Catalunya siga pionera en la seua creació, després de molts mesos previs de treball i molt abans que el Ministeri de Sanitat, que no ha inclòs la COVID persistent en els seus documents fins fa un parell de mesos. “La guia vol donar resposta a les persones afectades, majoritàriament dones, i millorar l’infradiagnòstic actual”, ha emfatitzat Vergés abans d’avançar que l’atenció primària a Catalunya, que serà “l’eix vertebrador de l’atenció”, ja compta amb la COVID persistent com un diagnòstic més.
Per la seua banda, la secretària d'Atenció Sanitària i Participació (SASIP) del Departament de Salut, Carme Bertral, ha emfatitzat la “pluralitat” de la guia, en tant que ha involucrat una dotzena de societats científiques, l’àrea assistencial del Servei Català de la Salut (CatSalut), la mateixa SASIP, la Direcció estratègica d’Atenció Primària i Comunitària i el Col·lectiu d’afectades i afectats persistents per la COVID-19. De fet, just abans de l’estiu passat, la SASIP ja va reunir-se per primera vegada amb este col·lectiu i ja es va crear un grup d’experts dedicat a la recerca de solucions.
Per últim, el codirector del Pla director de les malalties reumàtiques i de l’aparell locomotor, Xavier Surís, ha posat especial èmfasi en què és un treball entre “diferents disciplines sanitàries” i que això demostra la voluntat d’oferir una “atenció el màxim ordenada, organitzada i consensuada possible”.
Definició, incidència i símptomes freqüents
La Guia considera com a cas qualsevol persona amb el diagnòstic clínic de COVID-19 que, posteriorment a la fase aguda de la malaltia (a partir de la tercera setmana), continua presentant algun símptoma relacionat amb la infecció, ja sigui de manera persistent o oscil·lant.
De fet, un cop superada la fase aguda, s’estima que en entre un 10 i un 20% dels casos hi ha persistència de símptomes, que poden ser molt variats i fluctuants. Els més freqüentment associats a la COVID-19 persistents són dispnea, tos, fatiga, dolor toràcic, palpitacions, febre o febrícula, artràlgies i miàlgies, símptomes digestius, cefalea, símptomes cognitius (‘boira mental’, manca de concentració i de memòria, etc.), formigueig i adormiment, pèrdua total de l’olfacte o del gust, dermatitis i conjuntivitis.
Els símptomes afecten més a dones d’edat mitjana i tenen un greu impacte en la seua qualitat de vida. El pronòstic a llarg termini, per ara, es desconeix i l’escassa evidència científica existent i la manca de tractaments específics actualment, fan que l’objectiu de la guia sigue doble: d’una banda, acompanyar estes persones afectades per alleugerir-les el malestar i facilitar-les la reincorporació a l’activitat habitual; de l’altra, disposar d’una visió consensuada i conjunta, tot integrant la perspectiva de les persones afectades i de diferents professionals i nivells d’atenció.
La guia estableix que l’atenció primària serà l’eix vertebrador de l’atenció, de manera que serà on es farà la primera valoració dels casos i, si escau, la corresponent derivació especialitzada. En este sentit, hi haurà professionals coneixedors d’esta afectació que permetrà que el coneixement de la malaltia s’estengue tant entre els professionals com entre la ciutadania. A més, un dels punts rellevants de la guia són les recomanacions en promoció de la salut i consells sanitaris que conté.
Per últim, no es pot perdre de vista que les repercussions emocionals derivades de la situació generada per la pandèmia COVID-19 en molts casos acaben tenint un impacte en la salut mental. Molts dels estats emocionals associats a la persistència de símptomes COVID-19 s’han d’entendre com els que pot causar qualsevol malaltia crònica sobre l’estat emocional de la persona afectada.