24
de febrer
del
2021
Actualitzat
a la
13:22h
El Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha recuperat, de moment, 54 individus en una fossa de la Guerra Civil situada a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre). Es tracta de soldats republicans morts a la Batalla de l’Ebre.
La fossa es troba situada a Mas de Santa Magdalena, a la serra de Cavalls, als afores de la capital de la Ribera d'Ebre. Els arqueòlegs han obert fins ara 14 de les més de 60 rases o zones d’enterrament que hi ha a la finca. Es preveu que els treballs continuaran durant els pròxims dos o tres mesos i que hi apareguin, per tant, més cossos. La consellera de Justícia, Ester Capella i el conseller que la va precedir en el càrrec, Raül Romeva, han visitat este matí els treballs d'exhumació.
L’exèrcit republicà va utilitzar el Mas de Santa Magdalena com a hospital de guerra durant almenys l’agost i el setembre de 1938, en plena Batalla de l’Ebre. Els metges hi operaven d’urgència els soldats més greus. La resta es traslladaven als hospitals situats a la rereguarda. Hi havia soldats que ja hi arribaven morts i d’altres que no sobrevivien a les operacions. Els cadàvers s’enterraven a la fossa annexa al Mas.
L’única pista per intentar identificar els individus que s’estan recuperant és una llibreta en què un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada al Mas. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat.
Les investigacions han permès, de moment, localitzar els familiars de dos soldats, el nom dels quals és a la llibreta del doctor Gras. Es tracta de Josep Aubeso i Joan Urgell. Els encreuaments genètics hauran de confirmar si els dos homes són entre els individus que s’estan recuperant a la fossa.
La Direcció General de Memòria Democràtica també està en tràmits per adquirir un fons del fotògraf Alec Wainman, un brigadista britànic que va captar imatges del moment en què es cavaven les rases de Santa Magdalena. Les fotos són a mans del seu fill, que viu al Canadà. A banda del valor històric i documental, són unes imatges que podrien permetre descobrir nous punts d’enterrament. Alec Wainman va fer de conductor d’ambulàncies durant la Guerra Civil i va documentar episodis com el front d’Aragó o la Batalla de l’Ebre.
La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.
Nou d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.
A banda d’aquestes nou persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses.
El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.
La fossa es troba situada a Mas de Santa Magdalena, a la serra de Cavalls, als afores de la capital de la Ribera d'Ebre. Els arqueòlegs han obert fins ara 14 de les més de 60 rases o zones d’enterrament que hi ha a la finca. Es preveu que els treballs continuaran durant els pròxims dos o tres mesos i que hi apareguin, per tant, més cossos. La consellera de Justícia, Ester Capella i el conseller que la va precedir en el càrrec, Raül Romeva, han visitat este matí els treballs d'exhumació.
L’exèrcit republicà va utilitzar el Mas de Santa Magdalena com a hospital de guerra durant almenys l’agost i el setembre de 1938, en plena Batalla de l’Ebre. Els metges hi operaven d’urgència els soldats més greus. La resta es traslladaven als hospitals situats a la rereguarda. Hi havia soldats que ja hi arribaven morts i d’altres que no sobrevivien a les operacions. Els cadàvers s’enterraven a la fossa annexa al Mas.
L’única pista per intentar identificar els individus que s’estan recuperant és una llibreta en què un dels metges de l’hospital, el doctor Miquel Gras Artero, va anotar el nom d’una trentena de soldats que van morir durant l’estada al Mas. La llibreta l’ha facilitat l’associació No Jubilem la Memòria, del Priorat.
Les investigacions han permès, de moment, localitzar els familiars de dos soldats, el nom dels quals és a la llibreta del doctor Gras. Es tracta de Josep Aubeso i Joan Urgell. Els encreuaments genètics hauran de confirmar si els dos homes són entre els individus que s’estan recuperant a la fossa.
La Direcció General de Memòria Democràtica també està en tràmits per adquirir un fons del fotògraf Alec Wainman, un brigadista britànic que va captar imatges del moment en què es cavaven les rases de Santa Magdalena. Les fotos són a mans del seu fill, que viu al Canadà. A banda del valor històric i documental, són unes imatges que podrien permetre descobrir nous punts d’enterrament. Alec Wainman va fer de conductor d’ambulàncies durant la Guerra Civil i va documentar episodis com el front d’Aragó o la Batalla de l’Ebre.
La fossa del Mas de Santa Magdalena és la 34a actuació del Pla de fosses, el programa que des de 2017 planifica i calendaritza l’obertura de fosses i els treballs per identificar-ne les víctimes. El Pla ha facilitat la recuperació de les restes mortals de 393 persones.
Nou d’aquestes persones han estat identificades amb el Programa d’identificació genètica, que és el sistema que disposa d’una base de dades amb els perfils genètics dels familiars de les víctimes i els perfils genètics de les restes localitzades a les fosses. Les dades s’encreuen per veure si hi ha una coincidència genètica.
A banda d’aquestes nou persones, el Programa també ha facilitat la identificació d’un veí de Salamanca recuperat d’una fossa de Pamplona, arran d’un conveni signat entre els governs de Catalunya i Navarra per compartir l’ADN. El fill de la víctima residia a l’Hospitalet de Llobregat i la Generalitat en tenia una mostra genètica.
El Programa d’identificació genètica disposa actualment d’unes 2.500 mostres d’ADN de donants vius i d’uns 300 perfils genètics de restes de fosses.
El Cens de persones desaparegudes disposa d’uns 6.000 casos inscrits, uns 1.500 dels quals corresponen a persones de la resta de l’Estat que van morir o desaparèixer a Catalunya.
Es calcula que a Catalunya hi ha unes 20.000 persones enterrades en fosses de la Guerra Civil. La Direcció General de Memòria Democràtica té documentades 527 fosses.