Dades: Eleccions catalanes 14-F

Què voten els barris més rics i més pobres de Tortosa?

Anàlisi del comportament electoral comparant els resultats de cada formació en els barris més pobres i en els més rics, i també en els altres que se situen per sobre i per sota de la mediana, tant en l'àmbit nacional com de les principals ciutats

per Roger Tugas Vilardell, 18 de febrer de 2021 a les 15:52 |
El nivell de renda és un dels elements que impacta normalment en les preferències de vot dels electors. Ara bé, com ho ha fet en estes eleccions del 14 de febrer? En esta anàlisi, s'observa el comportament electoral per seccions censals, comparant els resultats de cada formació en els barris més pobres i en els més rics, i també en els altres que se situen per sobre i per sota de la mediana, tant en l'àmbit nacional com de les principals ciutats. Alguns dels resultats són força esperables i, en canvi, d'altres són sorprenents.



En el gràfic superior es pot consultar com haurien estat els resultats si només hagués votat el 10% de les seccions censals amb les rendes mitjanes més baixes del país o, per contra, si només ho hagués fet el 10% amb majors ingressos, així com els altres dos grups del 40% que es troben entremig. El mapa hauria canviat força en cada cas, com es pot observar, i en el gràfic inferior es resumixen les variacions en els vots rebuts per a cada formació -i amb l'abstenció- en cadascun d'aquests supòsits, en relació als suports obtinguts:



Abans d'entrar més en detall, cal subratllar algunes premisses. La primera és que rebre vots en un barri amb renda mitjana elevada no implica que siguen precisament els rics aquells que opten per esta opció política. Si un partit racista obtingués molts sufragis en barris amb molta immigració, això no voldria dir que els immigrants fossen qui el votessen, sinó que es podria tractar de població autòctona xenòfoba qui els triés. En el cas de la renda, és més complex trobar-hi explicacions alternatives directes, però, en tot cas, no es poden fer equiparacions automàtiques.

En segon lloc, correlació no implica causalitat, és a dir, que fins i tot si fos la població amb renda més elevada qui votés una candidatura, no es pot pressuposar que esta tria fos com a conseqüència d'una reflexió economicista, com un vot de classe. Caldria fer anàlisis més profundes, incloent més variables a l'equació per discernir quin és el factor més determinant a l'hora d'optar per una candidatura o una altra, atès que algunes característiques estan vinculades amb d'altres i es poden arribar a confondre.

En este sentit, la renda normalment manté una correlació elevada amb el nivell d'estudis o també amb l'arrelament familiar al país -migrants o fills de migrants vinguts d'arreu de l'Estat o de fora acostumen a tenir ingressos inferiors, precisament pel fet de provenir d'orígens humils de classe treballadora que s'ha hagut de traslladar a la recerca de feina-. Per este motiu, qüestions com la renda, la formació o les arrels familiars sovint s'entrecreuen a l'hora d'explicar les preferències electorals i cal filar més prim per aïllar quins factors pesen en realitat i en quina mesura.

El PSC, millor en barris humils, i Junts, en els rics

Dit això i tenint només en compte la renda de les seccions censals, el PSC obté millors resultats als barris humils i en va perdent a mesura que augmenta la riquesa, just al contrari que Junts i el PDECat. Així ocorre a nivell nacional i pràcticament a totes les ciutats analitzades, on millor es poden observar tendències, ja que són més homogènies que el conjunt del país.

Per altra banda, ERC i la CUP tenen un comportament molt similar, ja que punxen especialment en els barris més pobres i creixen en els de rendes mitjanes -sobretot mitjanes-altes-. En este cas, es veu un comportament molt diferent en ciutats de l'entorn metropolità com l'Hospitalet, Cornellà, Mataró, Sabadell o Terrassa, on els barris més rics voten estes opcions per sobre de la mitjana, mentre que, a Barcelona, Girona, Manresa o Sant Cugat del Vallès, cauen clarament entre stes seccions amb major renda.

Disparitat amb Vox als districtes de rendes més altes

Al contrari passa amb Vox, que obté normalment bons resultats als barris més humils, punxa entre els de rendes mitjanes-altes i, en els de les més altes, obté grans resultats en algunes ciutats (com Barcelona) i cau força en altres (com Terrassa o Badalona). La resta de partits tenen tendències menys clares, tot i que els comuns acostumen a tenir millors resultats en barris més humils, com Cs, mentre que el PP rep més suports a districtes rics d'algunes ciutats. Allò que és molt clar, en tot cas, és que l'abstenció cau molt amb la renda: fins a 28 punts més en els districtes més rics respecte els més pobres, a nivell català.

En el següent desplegable, es poden consultar totes estes simulacions per a 21 de les principals ciutats del país, tenint en compte en cadascuna d'elles l'escala de renda pròpia del municipi, no la usada a nivell català (i en les de menys de 50.000 habitants, agrupant les seccions en quatre grups equivalents, no amb el 10% de cada extrem aïllat, ja que n'hi ha menys). Així mateix, el resultat s'oferix com a mitjana dels resultats dels districtes de cada nivell analitzat, motiu pel qual els vots totals, a nivell de ciutat, varien una mica respecte les dades oficials, que computen els vots a nivell global.
 













































Altres notícies que et poden interessar





 

Participació