10
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
10:40h
El triple empat que vaticinen les enquestes i el percentatge rellevant d'indecisos que els partits persegueixen convèncer són les coordenades amb les quals s'arribava al debat de TV3, percebut com a decisiu en la darrera setmana de la campanya.
Els caps de llista independentistes han intentat treure rendiment al cos a cos amb el candidat del PSC, Salvador Illa, que s'ha convertit en la diana de bona part dels atacs. El duel dialèctic, marcat pel poc pes del procés i els decibels que hi ha posat Vox, ha deixat la carpeta dels pactes per al temps de pròrroga.
Aquest és l'1x1 de la contesa televisiva:
LAURA BORRÀS (Junts)
Efectista
L'anunci del fitxatge de Josep Maria Argimon com a conseller de Salut si Borràs és presidenta ha estat un dels principals moments del debat. La candidata de Junts ha transitat en perfil baix durant part de la confrontació entre caps de cartell -sobretot en el bloc econòmic-, però ha revifat quan ha arribat el moment de parlar del procés. Ha fet bandera del no surrender, ha defensat l'1-O -única candidata que el considera vigent i vinculant- i ha tret pit del fet de ser l'única cap de cartell amb possibilitats de ser presidenta de la Generalitat per primera vegada a la història.
La frase
"No hi ha hagut ni taula, ni diàleg. Només hi ha hagut una fotografia".
El dard
Els acords entre el PSOE i ERC a Madrid, com no podia ser d'altra manera, han estat el flanc que ha fet servir Borràs per atacar els dos principals rivals que té per vèncer el 14-F. Davant d'una picabaralla entre Illa i Aragonès, la candidata de Junts ha saltat com un ressort: "No es poden ser socis a Madrid i fer veure que hi ha un enfrontament a Catalunya".
PERE ARAGONÈS (ERC)
Institucional
Conscient que la seva batalla passa per la polarització amb Salvador Illa, ha buscat el cos a cosa amb el candidat socialista. Li ha retret el centralisme en la gestió a Sanitat i dels fonts europeus, mentre ha tret pit dels recursos abocats des de la Generalitat. Perseguint el perfil institucional, ha vinculat la investidura a l'aprovació dels pressupostos. Ha recorregut a les dades, que són el seu fort, i ha demostrat tenir-les al cap. Ha patit més quan li han retret la gestió a Treball -tot i que no ha negat l'autocrítica-, les aliances d'ERC a Madrid i la convivència amb l'independentisme "pur" de Junts. Sense ser el focus del seu missatge, ha marcat distància amb el món postconvergent, a qui ha retret les retallades dels governs d'Artur Mas al sistema sanitari. Ha sortit il·lès de les invectives de Laura Borràs, quan li ha retret el pacte a la Diputació de Barcelona com a resposta als requeriments sobre el suport del PSC en una eventual investidura.
La frase
"L'enemiga de la Catalunya lliure és la Catalunya pura".
El dard
En la primera intervenció, ha disparat contra els socis del Govern per la tisorada a la sanitat dels governs convergents. "Mai més retallades a la sanitat pública", un missatge que tenia com a destinataris tant el PDECat com Junts.
SALVADOR ILLA (PSC)
Altiu
Destinatari de la majoria d'atacs, tant dels partits independentistes -per la gestió de la pandèmia- com de les forces constitucionalistes -que li han retret altivesa-, ha sabut situar-se al centre del debat per alimentar la idea d'aspirant a la victòria, però amb un to paternalista. Ha transmès triomfalisme quan ha dit que es complirà el pla de vacunació, però no ha entomat cap responsabilitat davant la duresa de les dades que deixa la pandèmia, fins al punt de centrifugar els mals de la gestió en les comunitats autònomes. En el bloc sobre el conflicte polític, ha assumit un discurs fronterer amb Ciutadans i ha insistit a "passar pàgina". "Saben que el que proposen no ho faran, perquè no tenen ni la força ni el dret", ha dit sobre els independentistes. En el moment més tens del debat, amb Vox com a protagonista, ha afirmat que per "activa, passiva o perifràstica" no governarà gràcies a la ultradreta.
La frase
"El referent del seu partit és un senyor [Donald Trump] que deia que bevent lleixiu s'acabava la pandèmia", ha afirmat dirigint-se a Ignacio Garriga, de Vox.
El dard
Ha carregat amb duresa contra els governs independentistes. Ha promès "rescatar" els catalans de la "decadència" i l'"aïllament" que han generat, al seu parer, els executius de Junts i ERC.
CARLOS CARRIZOSA (Ciutadans)
Desdibuixat
La contundència verbal habitual de Ciutadans té les de perdre quan comparteix plató amb Vox, amb qui s'ha confrontat amb duresa pel "xiringuito" de Santiago Abascal per quan era membre del PP. Fins i tot la crítica a TV3 sembla de baixa intensitat al costat de la contundència de Garriga. Desdibuixat durant bona part del primer tram, només ha revifat quan ha posat l'amenaça del tripartit damunt la taula i quan s'ha tret de la butxaca l'argumentari habitual contra el procés. Ha quedat lluny de les actuacions d'Inés Arrimadas i Albert Rivera, els seus predecessors, de qui ha copiat la tàctica de vincular l'independentisme -atenció especial a Borràs- amb la corrupció.
La frase
"Prou ja que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont estiguin manegant TV3 a les nostres esquenes. Aquesta cadena ha de ser la cadena de tots, i ens ha de costar menys de la meitat del que ens està costant".
El dard
Tot i estar disposat a governar amb el PSC, Carrizosa no s'ha estat de criticar Illa pel fet que encara no es coneguin les dades concretes de morts a Espanya per la pandèmia. "És increïble i terrible que encara no sapiguem la xifra", ha apuntat.
JÉSSICA ALBIACH (En Comú Podem)
Àgil
Ràpida en les respostes quan ha tocat rebatre propostes i assenyalar flaqueses d'adversaris -per exemple, amb la convivència d'ERC amb Junts-, ha sabut desplegar un discurs de defensa dels serveis públics, proposant més despesa a la sanitat o rebatent la gestió feta a la conselleria de Treball. Ha perseguit elevar-se dels altres candidats quan ha demanat no repartir-se les culpes de la gestió de la pandèmia o mostrar com d'impol·lut és el seu espai polític en termes de corrupció. Tanmateix, no ha tret rendiment de les responsabilitats de govern assumides a Barcelona o l'executiu espanyol, perquè ha rebut quan el debat s'ha centrat en els ERTO. En la carpeta nacional, ha repetit el "diàleg, diàleg i diàleg" com a solució al conflicte polític amb l'Estat, sense aportar més concrecions.
La frase
"Vostè vol seguir el model de paradís fiscal de la senyora Ayuso", ha afirmat mirant Laura Borràs per rebatre el model impositiu de Junts.
El dard
Ha atacat Aragonès per haver qüestionat la implicació del govern espanyol en la tramitació dels ERTO. "Té barra que em parli de responsabilitat", ha dit al candidat d'ERC, abans de reivindicar la cobertura feta pel ministeri de Treball de Yolanda Díaz, una cobertura que ha xifrat en 725.000 catalans.
DOLORS SABATER (CUP)
Perifèrica
Amb poc protagonisme en l'arrencada del debat i presència testimonial en les interpel·lacions -menys quan ha topat amb Illa pel conflicte polític-, ha buscat la notorietat en el discurs social. S'ha referit al degoteig de desnonaments, les ajudes escadusseres als autònoms i el "col·lapse" del sistema sanitari per demanar canvis profunds. Ha abusat de la lectura de les notes, tot evidenciant dubtes -com quan no ha sabut respondre les preguntes d'Aragonès sobre la reforma fiscal-, i ha estat poc concreta en les propostes. No ha tret rendiment del seu fort, l'experiència municipalista, però ha tingut reflexos a l'hora de demanar que Vox no difongués missatges d'odi, i quan ha demanat explicacions al PSC i comuns pel paquet de lleis socials aprovades pel Parlament i frenades pel TC.
La frase
"Els autònoms havien de jugar a la loteria [durant la pandèmia]".
El dard
Ha criticat la responsabilitat dels comuns en la confecció dels pressupostos generals de l'Estat, per exemple, en la despesa assignada al Ministeri de Defensa i a la Casa Reial.
ALEJANDRO FERNÁNDEZ (PP)
Astut
Un dels vencedors del debat per la seva habilitat i saber estar. Li ha tocat el rebre a l'independentisme per les perspectives econòmiques del país, però també al PDECat perquè, tot i fer "propostes que podrien ser del PP", no es va queixar en el seu moment quan discrepava de Torra. Ha estat àcid amb Illa, però ha patit quan els rivals li han començat a treure els casos de corrupció dels populars.
La frase
"Per derrotar el separatisme calen propostes i experiència de govern".
El dard
Fernández, bregat en el debat parlamentari i dotat per la oratòria, ha buscat amb insistència el cos a cos amb Vox per denunciar el caire populista de les seves propostes. "Tancarà el Parlament? Perquè vostès, quan entren a les institucions autonòmiques, no els treuen ni amb una espàtula", ha reflexionat. També ha reclamat no aixecar "baixes passions" ni dir "barbaritats". I un dard de tipus històric a Garriga per la denúncia d'islamització de Catalunya: "Ni som a les Croades, ni vostè ni jo som templers".
ÀNGELS CHACÓN (PDECat)
Ideològica
Chacón afrontava el debat com la principal oportunitat que tindrà abans de les eleccions per accelerar en el repte d'entrar al Parlament. Ho ha fet amb les armes principals: distància amb la unilateralitat, reducció d'impostos i cos a cos constant amb Junts, perquè al PDECat tenen estudiat que un de cada cinc votants de Puigdemont del 2017 dubten entre ells i el nou partit de l'expresident. El cos a cos amb la CUP ha seguit un dels arguments clàssics de la campanya: les ocupacions "il·legals". Entre les mancances, la dificultat de combinar el missatge de crítica amb la gestió del Govern i el fet d'haver-ne format part fins que va ser cessada per Quim Torra a principis de setembre.
La frase
"La confrontació i el no a tot no serveixen per a res".
El dard
La política fiscal ha servit a Chacón per marcar perfil i, de passada, atacar Junts i ERC. La candidata del PDECat s'ha erigit com a única garantia per revertir l'impost de successions, una de les seves propostes estrella, i ha situat Borràs al mateix sac que els republicans i la CUP. "Volen governar amb qui defensa la ocupació il·legal?", ha preguntat la candidata postconvergent, hàbil per vincular Junts amb CDC.
IGNACIO GARRIGA (Vox)
Provocador
En castellà i català, ha desplegat el manual de la ultradreta: vocabulari bel·ligerant, discurs d'odi, criminalització de la immigració, i demagògia per castigar els candidats independentistes i, també, els representants constitucionalistes. Garriga ha estat hàbil per convertir-se en el centre del debat quan ha posat damunt la taula l'argumentari xenòfob de Vox. El rebombori generat i el xoc amb el moderador, que el candidat ha amplificat, li han regalat minuts de glòria. Les mancances són també les armes més afilades: missatges simples, arguments escassos i to bel·ligerant. Com era previsible, ha estat l'element distorsionador de la discussió.
La frase
"Aquest serà l'últim debat que se celebri en aquesta casa, TV3, perquè la tancarem".
El dard
El candidat de Vox, després d'una sèrie d'atacs de Fernández, ha tret l'artilleria per acusar el PP d'aplicar un 155 "tou" la tardor del 2017. Ha desbarrat quan ha amenaçat amb penes de presó algun dels seus adversaris, com Pere Aragonès. Tot un preludi dels debats parlamentaris que hi haurà a partir del 14 de febrer.
Els caps de llista independentistes han intentat treure rendiment al cos a cos amb el candidat del PSC, Salvador Illa, que s'ha convertit en la diana de bona part dels atacs. El duel dialèctic, marcat pel poc pes del procés i els decibels que hi ha posat Vox, ha deixat la carpeta dels pactes per al temps de pròrroga.
Aquest és l'1x1 de la contesa televisiva:
LAURA BORRÀS (Junts)
Efectista
L'anunci del fitxatge de Josep Maria Argimon com a conseller de Salut si Borràs és presidenta ha estat un dels principals moments del debat. La candidata de Junts ha transitat en perfil baix durant part de la confrontació entre caps de cartell -sobretot en el bloc econòmic-, però ha revifat quan ha arribat el moment de parlar del procés. Ha fet bandera del no surrender, ha defensat l'1-O -única candidata que el considera vigent i vinculant- i ha tret pit del fet de ser l'única cap de cartell amb possibilitats de ser presidenta de la Generalitat per primera vegada a la història.
La frase
"No hi ha hagut ni taula, ni diàleg. Només hi ha hagut una fotografia".
El dard
Els acords entre el PSOE i ERC a Madrid, com no podia ser d'altra manera, han estat el flanc que ha fet servir Borràs per atacar els dos principals rivals que té per vèncer el 14-F. Davant d'una picabaralla entre Illa i Aragonès, la candidata de Junts ha saltat com un ressort: "No es poden ser socis a Madrid i fer veure que hi ha un enfrontament a Catalunya".
PERE ARAGONÈS (ERC)
Institucional
Conscient que la seva batalla passa per la polarització amb Salvador Illa, ha buscat el cos a cosa amb el candidat socialista. Li ha retret el centralisme en la gestió a Sanitat i dels fonts europeus, mentre ha tret pit dels recursos abocats des de la Generalitat. Perseguint el perfil institucional, ha vinculat la investidura a l'aprovació dels pressupostos. Ha recorregut a les dades, que són el seu fort, i ha demostrat tenir-les al cap. Ha patit més quan li han retret la gestió a Treball -tot i que no ha negat l'autocrítica-, les aliances d'ERC a Madrid i la convivència amb l'independentisme "pur" de Junts. Sense ser el focus del seu missatge, ha marcat distància amb el món postconvergent, a qui ha retret les retallades dels governs d'Artur Mas al sistema sanitari. Ha sortit il·lès de les invectives de Laura Borràs, quan li ha retret el pacte a la Diputació de Barcelona com a resposta als requeriments sobre el suport del PSC en una eventual investidura.
La frase
"L'enemiga de la Catalunya lliure és la Catalunya pura".
El dard
En la primera intervenció, ha disparat contra els socis del Govern per la tisorada a la sanitat dels governs convergents. "Mai més retallades a la sanitat pública", un missatge que tenia com a destinataris tant el PDECat com Junts.
SALVADOR ILLA (PSC)
Altiu
Destinatari de la majoria d'atacs, tant dels partits independentistes -per la gestió de la pandèmia- com de les forces constitucionalistes -que li han retret altivesa-, ha sabut situar-se al centre del debat per alimentar la idea d'aspirant a la victòria, però amb un to paternalista. Ha transmès triomfalisme quan ha dit que es complirà el pla de vacunació, però no ha entomat cap responsabilitat davant la duresa de les dades que deixa la pandèmia, fins al punt de centrifugar els mals de la gestió en les comunitats autònomes. En el bloc sobre el conflicte polític, ha assumit un discurs fronterer amb Ciutadans i ha insistit a "passar pàgina". "Saben que el que proposen no ho faran, perquè no tenen ni la força ni el dret", ha dit sobre els independentistes. En el moment més tens del debat, amb Vox com a protagonista, ha afirmat que per "activa, passiva o perifràstica" no governarà gràcies a la ultradreta.
La frase
"El referent del seu partit és un senyor [Donald Trump] que deia que bevent lleixiu s'acabava la pandèmia", ha afirmat dirigint-se a Ignacio Garriga, de Vox.
El dard
Ha carregat amb duresa contra els governs independentistes. Ha promès "rescatar" els catalans de la "decadència" i l'"aïllament" que han generat, al seu parer, els executius de Junts i ERC.
CARLOS CARRIZOSA (Ciutadans)
Desdibuixat
La contundència verbal habitual de Ciutadans té les de perdre quan comparteix plató amb Vox, amb qui s'ha confrontat amb duresa pel "xiringuito" de Santiago Abascal per quan era membre del PP. Fins i tot la crítica a TV3 sembla de baixa intensitat al costat de la contundència de Garriga. Desdibuixat durant bona part del primer tram, només ha revifat quan ha posat l'amenaça del tripartit damunt la taula i quan s'ha tret de la butxaca l'argumentari habitual contra el procés. Ha quedat lluny de les actuacions d'Inés Arrimadas i Albert Rivera, els seus predecessors, de qui ha copiat la tàctica de vincular l'independentisme -atenció especial a Borràs- amb la corrupció.
La frase
"Prou ja que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont estiguin manegant TV3 a les nostres esquenes. Aquesta cadena ha de ser la cadena de tots, i ens ha de costar menys de la meitat del que ens està costant".
El dard
Tot i estar disposat a governar amb el PSC, Carrizosa no s'ha estat de criticar Illa pel fet que encara no es coneguin les dades concretes de morts a Espanya per la pandèmia. "És increïble i terrible que encara no sapiguem la xifra", ha apuntat.
JÉSSICA ALBIACH (En Comú Podem)
Àgil
Ràpida en les respostes quan ha tocat rebatre propostes i assenyalar flaqueses d'adversaris -per exemple, amb la convivència d'ERC amb Junts-, ha sabut desplegar un discurs de defensa dels serveis públics, proposant més despesa a la sanitat o rebatent la gestió feta a la conselleria de Treball. Ha perseguit elevar-se dels altres candidats quan ha demanat no repartir-se les culpes de la gestió de la pandèmia o mostrar com d'impol·lut és el seu espai polític en termes de corrupció. Tanmateix, no ha tret rendiment de les responsabilitats de govern assumides a Barcelona o l'executiu espanyol, perquè ha rebut quan el debat s'ha centrat en els ERTO. En la carpeta nacional, ha repetit el "diàleg, diàleg i diàleg" com a solució al conflicte polític amb l'Estat, sense aportar més concrecions.
La frase
"Vostè vol seguir el model de paradís fiscal de la senyora Ayuso", ha afirmat mirant Laura Borràs per rebatre el model impositiu de Junts.
El dard
Ha atacat Aragonès per haver qüestionat la implicació del govern espanyol en la tramitació dels ERTO. "Té barra que em parli de responsabilitat", ha dit al candidat d'ERC, abans de reivindicar la cobertura feta pel ministeri de Treball de Yolanda Díaz, una cobertura que ha xifrat en 725.000 catalans.
DOLORS SABATER (CUP)
Perifèrica
Amb poc protagonisme en l'arrencada del debat i presència testimonial en les interpel·lacions -menys quan ha topat amb Illa pel conflicte polític-, ha buscat la notorietat en el discurs social. S'ha referit al degoteig de desnonaments, les ajudes escadusseres als autònoms i el "col·lapse" del sistema sanitari per demanar canvis profunds. Ha abusat de la lectura de les notes, tot evidenciant dubtes -com quan no ha sabut respondre les preguntes d'Aragonès sobre la reforma fiscal-, i ha estat poc concreta en les propostes. No ha tret rendiment del seu fort, l'experiència municipalista, però ha tingut reflexos a l'hora de demanar que Vox no difongués missatges d'odi, i quan ha demanat explicacions al PSC i comuns pel paquet de lleis socials aprovades pel Parlament i frenades pel TC.
La frase
"Els autònoms havien de jugar a la loteria [durant la pandèmia]".
El dard
Ha criticat la responsabilitat dels comuns en la confecció dels pressupostos generals de l'Estat, per exemple, en la despesa assignada al Ministeri de Defensa i a la Casa Reial.
ALEJANDRO FERNÁNDEZ (PP)
Astut
Un dels vencedors del debat per la seva habilitat i saber estar. Li ha tocat el rebre a l'independentisme per les perspectives econòmiques del país, però també al PDECat perquè, tot i fer "propostes que podrien ser del PP", no es va queixar en el seu moment quan discrepava de Torra. Ha estat àcid amb Illa, però ha patit quan els rivals li han començat a treure els casos de corrupció dels populars.
La frase
"Per derrotar el separatisme calen propostes i experiència de govern".
El dard
Fernández, bregat en el debat parlamentari i dotat per la oratòria, ha buscat amb insistència el cos a cos amb Vox per denunciar el caire populista de les seves propostes. "Tancarà el Parlament? Perquè vostès, quan entren a les institucions autonòmiques, no els treuen ni amb una espàtula", ha reflexionat. També ha reclamat no aixecar "baixes passions" ni dir "barbaritats". I un dard de tipus històric a Garriga per la denúncia d'islamització de Catalunya: "Ni som a les Croades, ni vostè ni jo som templers".
ÀNGELS CHACÓN (PDECat)
Ideològica
Chacón afrontava el debat com la principal oportunitat que tindrà abans de les eleccions per accelerar en el repte d'entrar al Parlament. Ho ha fet amb les armes principals: distància amb la unilateralitat, reducció d'impostos i cos a cos constant amb Junts, perquè al PDECat tenen estudiat que un de cada cinc votants de Puigdemont del 2017 dubten entre ells i el nou partit de l'expresident. El cos a cos amb la CUP ha seguit un dels arguments clàssics de la campanya: les ocupacions "il·legals". Entre les mancances, la dificultat de combinar el missatge de crítica amb la gestió del Govern i el fet d'haver-ne format part fins que va ser cessada per Quim Torra a principis de setembre.
La frase
"La confrontació i el no a tot no serveixen per a res".
El dard
La política fiscal ha servit a Chacón per marcar perfil i, de passada, atacar Junts i ERC. La candidata del PDECat s'ha erigit com a única garantia per revertir l'impost de successions, una de les seves propostes estrella, i ha situat Borràs al mateix sac que els republicans i la CUP. "Volen governar amb qui defensa la ocupació il·legal?", ha preguntat la candidata postconvergent, hàbil per vincular Junts amb CDC.
IGNACIO GARRIGA (Vox)
Provocador
En castellà i català, ha desplegat el manual de la ultradreta: vocabulari bel·ligerant, discurs d'odi, criminalització de la immigració, i demagògia per castigar els candidats independentistes i, també, els representants constitucionalistes. Garriga ha estat hàbil per convertir-se en el centre del debat quan ha posat damunt la taula l'argumentari xenòfob de Vox. El rebombori generat i el xoc amb el moderador, que el candidat ha amplificat, li han regalat minuts de glòria. Les mancances són també les armes més afilades: missatges simples, arguments escassos i to bel·ligerant. Com era previsible, ha estat l'element distorsionador de la discussió.
La frase
"Aquest serà l'últim debat que se celebri en aquesta casa, TV3, perquè la tancarem".
El dard
El candidat de Vox, després d'una sèrie d'atacs de Fernández, ha tret l'artilleria per acusar el PP d'aplicar un 155 "tou" la tardor del 2017. Ha desbarrat quan ha amenaçat amb penes de presó algun dels seus adversaris, com Pere Aragonès. Tot un preludi dels debats parlamentaris que hi haurà a partir del 14 de febrer.