El Consell Comarcal del Baix Ebre adquirix un manuscrit dels «Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa» de Despuig

Es traca de la còpia més antiga que es conserva de l'obra, una de les més importants del renaixement català

per Redacció , Tortosa, 13 d'octubre de 2020 a les 16:31 |
Manuscrit dels 'Col·loquis' de Despuig que ha adquirit el Consell Comarcal del Baix Ebre. | Cedida
El Consell Comarcal del Baix Ebre ha adquirit un valuós manuscrit dels 'Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa', de Cristòfol Despuig, escrita a mitjan segle XVI en un únic exemplar on hi descriu l'esplendor del Renaixement català. El text es va recuperar i publicar durant la Renaixença i ara l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre en tindrà un manuscrit, probablement el més antic que es conserva i que dataria del segle XVIII. Només n'hi ha un altre a Barcelona. L'obra l'ha comprat el Consell Comarcal. N'ha pagat 6.000 euros en una negociació discreta amb el seu propietari que ha prioritzat que l'obra tornés a Tortosa. El manuscrit l'havien heretat diverses generacions d'una família amb vincles a la capital ebrenca.

'Los Col·loquis de la Insigne ciutat de Tortosa' està datada com a obra escrita per Cristòfol Despuig el 1557 però l'original es va perdre. El pare jesuïta Fidel Fita la va publicar per primera vegada el 1877, durant la Renaixença, a partir d'un exemplar manuscrit localitzat per este editor a la ciutat de Tortosa. Actualment només es coneixia l'existència d'un únic manuscrit, a l'Arxiu Històric de Barcelona, en què s'han basat les darreres edicions crítiques de l'obra, entre d'altres la de l'Eulàlia Duran de 1981.


La investigació de l'arxiver del Baix Ebre, Albert Curto, i també "la casualitat", ha permès trobar un segon manuscrit a Barcelona que ara ha comprat el Consell Comarcal. El seu propietari, que vol mantenir l'anonimat, va mostrar l'interès per vendre l'obra i fruit d'una discreta negociació i de la voluntat del venedor perquè el manuscrit tornés a Tortosa, s'ha pogut tancar la compra este dimarts per 6.000 euros.

El manuscrit és "probablement" la còpia més antiga que es conserva i s'ha icorporat al fons patrimonial de l'Arxiu del Baix Ebre, que gestiona el Consell Comarcal. Esta peça emblemàtica podria ser, a més a més, el manuscrit que el pare Fita va fer servir per portar l'obra a la impremta però caldrà un estudi més a fons perquè "alguns detalls no coincidixen".


La primera edició dels 'Col·loquis' de Fita es va basar en un manuscrit que pertanyia a la família nobiliària Navás, concretament al descendent Josep de Salvador. En un inventari de l'arxiu particular de la família Piñol Navás de final del segle XIX consta l'existència del document, tot i que en un inventari posterior (1925) ja no hi figura i podria ser el que ha adquirit ara el Consell Comarcal.

Un dels detalls que ratificaria esta sospita és que la versió d'Eulàlia Duran basada en el manuscrit de l'Arxiu de Barcelona resol que el pare Fita va confondre el nom d'un dels personatges. Fita va donar el nom de Livio a un dels cavallers però Duran va considerar que era un error perquè al manuscrit que ella va fer servir i que fins ara era l'únic que es coneixia, se l'anomena Lucio. El text que ara té l'Arxiu del Baix Ebre corrobora que el nom original del cavaller és Livio.

"Ho hem d'acabar d'estudiar i caldrà precisar-ho amb una anàlisi detallada del manuscrit però el fet que existisquen ara dos còpies conegudes, ja de per si, denota la importància que té. Si acabem definint que és el manuscrit en què es va basar el pare fidel Fita per fer la primera edició del 1877, molt millor", ha destacat Curto. La còpia de l'Arxiu de Barcelona està malmesa i li falten les primeres pàgines i caldrà estudiar també si els propietaris d'estos dos manuscrits estaven emparentats.

L'obra de Despuig es va fer en clandestinitat perquè tractava aspectes "políticament incorrectes" a l'època i no hauria passat la censura del papat però va circular en ambients intel·lectuals de l'època. "No sabem quantes obres manuscrites hi havia", ha apuntat l'arxiver. "Ara sabem que segur, dos, sí", ha afegit.

El manuscrit consta de 308 pàgines, conté un índex dels sis col·loquis que formen l'obra i un altre índex temàtic, que fa referència als aspectes més notables que recull l'obra. "El tipus de lletra i les glosses escrites al marge de l'exemplar ens fan pensar que aquesta còpia data de la segona meitat del segle XVIII", ha explicat el director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre.

Curto ha apuntat que l'índex temàtic que té el manuscrit a la part final denota la "importància, l'interès i el caràcter pràctic" que tenia l'obra en la seua època. Este exemplar també incorpora uns llibrets cosits amb la traducció al castellà del primer col·loqui. "Hi ha una part que és com un esborrany i l'altre com passat a net. Si estem parlant del segle XVIII, és destacat que hi hagués interès per traduir-lo al castellà, que era la llengua imperant en aquell moment", ha explicat l'arxiver. "Està clar que l'anàlisi que se'n farà les pròximes setmanes donarà de si", ha afegit.

 

Participació