TURISME

El nou model de turisme passarà per viatjar menys sovint i més a prop de casa

L’investigador del Departament de Geografia de la URV , Antonio Paolo Russo, reflexiona sobre el panorama turístic que s’obre després de la pandèmia

per Aguaita.cat , Terres de l'Ebre, 12 de juny de 2020 a les 16:31 |
La massificació turística i els seu impacte sobre la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental de les destinacions ha estat tema de debat en els darrers anys. Però l’aturada obligada pel pas de la COVID-19 i les restriccions derivades de la pandèmia han accentuat encara més aquesta reflexió. Antonio Russo, investigador del Departament de Geografia de la URV va ser el convidat a la tercera sessió del cicle “Desconfinats. Una mirada al món que vindrà”. L’expert va parlar sobre els nous models turístics que s’obren pas després de la crisi sanitària, i sobre les perspectives del sector, que afectaran a diferents àmbits com el turisme de sol i platja, els creuers, el turisme low cost, la regulació de pisos turístics o el canvi climàtic. I també va parlar de la necessitat de buscar polítiques per mantenir un equilibri sostenible entre el turisme i la qualitat de vida de la població resident. Aquest és precisament l’objectiu del projecte europeu SMARTDEST, que coordina i lidera Russo.

En la seua opinió, les restriccions de mobilitat derivades de la pandèmia han estat una oportunitat per tornar a posar al centre de debat “la necessitat de transitar cap a un model turístic més sostenible i respectuós amb l’espai urbà i amb la vida dels veïns, per tal que puguin tornar a considerar el turisme com un agent beneficiós per a la societat i no perjudicial”. Este equilibri, segons l’expert, s’aconsegueix “quan els treballadors del sector turístic poden permetre’s viure a la seua ciutat, quan els residents poden dormir a les nits, podem comprar els productes que necessiten per a la seva vida quotidiana, quan poden utilitzar el transport públic perquè no està congestionat per turistes o quan els veïns no marxen del barri i poden mantenir la seua xarxa de suport. Quan tot això deixa de passar, el turisme es converteix en insostenible”.


Crisi econòmica i climàtica
Russo va vaticinar una crisi “molt dura que encara està per arribar, però que no serà tan dramàtica com la crisi climàtica que ens espera”. Per mitigar els seus efectes, l’expert aposta per fer canvis importants, i un dels primers és revisar els sistemes de mobilitat a gran escala, dels què el turisme en forma una part important. “Estem pagant per viatjar molt menys del que hauríem de pagar si volem protegir el medi ambient”, va dir en relació al turisme low cost, que si bé ha considerat com “una gran força de democratització de la societat que ha permès que joves o persones amb pocs recursos hagin pogut viatjar i conèixer altres cultures”, també admet que l’economia associada al low cost –baixa qualitat i alta quantitat- és el que perjudica aquest model de turisme. “Quan els destins s’omplen de molta gent hi ha una tendència natural a reorientar-se a la baixa qualitat”, i aposta per aplicar les regulacions necessàries per evitar este fenomen.


En este sentit, va apostar per “resoldre aquest problema plantejant sistemes de mobilitat molt diferents als que tenim fins ara. I és possible que per resoldre la crisi climàtica haurem de viatjar molt menys i més a prop de casa, utilitzant mitjans de mobilitat menys contaminants”, tenint en compte també el benestar dels residents que han de compartir espai, consum i experiències de vida en les destinacions turístiques amb els visitants.

De fet, va recordar que “els turistes cada cop més intenten mimificar els residents per no ser vistos com a turistes, i volen fer el mateix que la gent local. A la vegada, hi ha una ciutadania urbana que contínuament està redescobrint la seua ciutat”, i en este sentit va mostrar-se partidari per “vendre la idea als turistes i també als residents que abans d’anar al Carib de vacances hauries de conèixer molt millor la teva comarca o comunitat autònoma, paratges naturals i petits pobles de la teva regió que normalment no visitaries. I això es promou variant el discurs de la comunicació turística.
També va posar l’accent en la tendència cap al turisme d’interior: “Després del fet traumàtic del confinament es fa més atractiva l’oferta d’ecoturisme, turisme rural o de proximitat, que està generant més interès però això no serà la solució a la crisi econòmica, perquè no poden absorbir tanta demanda”, ha dit.

El problema de la dependència

“Si una cosa bona ens ha donat la COVID-19 ha estat que ha posat de manifest l’extrema vulnerabilitat de les economies que depenen estrictament del turisme, un sector que remunera molt malament els seus treballadors i que està molt exposat a crisis sistèmiques com la que estem passant”, ha afirmat Russo. En la seua opinió, això passa per la desestacionalització, però també per promoure altres sectors econòmics que generin sinergies amb el turisme com la indústria cultural, la rehabilitació del patrimoni, l’economia social o l’economia verda. “Són sectors que es poden expandir, que donen valor afegit al turisme i que ens porten cap a un model més sostenible”, i va recordar algunes accions que es van portar a terme en este sentit abans de la crisi econòmica del 2008, com potenciar el turisme rural o l’enoturisme al Priorat, la Terra Alta o la Conca de Barberà. “I aleshores, per recuperar l’economia, en comptes de continuar diversificant hem tornat a centrar-nos en el que ja sabem fer, que és el turisme de sol i platja, perdent de vista la ruta marcada anys enrere de diversificar, buscar la sostenibilitat i involucrar les comarques de l’interior en el model turístic de la Costa Daurada.”.

Fre a l’expansió dels creuers

Segons Russo, l’activitat turística de creuers és una de les que patirà les retallades més dràstiques en termes de número de persones que poden anar dalt del creuer. De fet, la majoria de les grans companyies internacionals estan aturades este estiu. Per este motiu l’expert dubta de la idoneïtat de plantejar una expansió de la capacitat dels ports en esta conjuntura. “Està comprovat que el turisme de creuer és un element disruptor de la ciutat en termes econòmics, mediambientals i socials, com ha passat en el cas de Barcelona. Si bé és cert que hi ha una economia de ports important a les ciutats, la despesa que aporten els creueristes és molt limitada, perquè tot es paga al vaixell”, afirma. I apunta que en aquest sector turístic s’està començant a veure de forma generalitzada ·que no surt a compte si es té en compte els sectors productius, però també la ciutadania com a sector social que ha de mantenir la ciutat”.

Regulació dels pisos turístics
Per a Russo, els nous models turístics han de passar per una legislació que reguli i prohibeixi el creixement dels pisos turístics. “De cara al futur caldrà plantejar molt seriosament a nivell estatal que un habitatge és per viure-hi i no per generar una activitat econòmica, perquè d’això se’n deriven problemes com la massificació turística i l’augment dels preus de compra-venda dels pisos per a la població local i que a Barcelona s’ha traduït en un increment del 15%”, explica.




 

 

Participació