«La Llei de ports fa una aposta per la lluita contra la crisi climàtica»

Ens pot descriure les principals línies estratègiques de la nova Llei de ports de Catalunya?

La nova Llei suposa un nou sistema de governança, on Territori i Sostenibilitat planifica i regula els ports i l’empresa pública Ports de la Generalitat els gestiona, i hi haurà consells portuaris d’assessorament en matèria portuària. Un nou règim jurídic per impulsar la col·laboració publicoprivada d’acord amb les directives europees i ajudar a promoure els sectors portuaris, tant des del vessant públic com del privat. Un règim econòmic  autosostenible i uniforme. La integració dels compromisos més estrictes en la mitigació del canvi climàtic i la sostenibilitat ambiental. Resumint, hi haurà una simplificació administrativa, un compromís ferm pel medi ambient, un reforç de l’autofinançament del sistema portuari català i un impuls a tots els sectors portuaris.

Quins canvis suposa per a Ports de la Generalitat? I en l’àmbit personal?

Sí, ara com ara,  Ports de la Generalitat gestiona 26 instal·lacions portuàries, amb l’aplicació de la nova normativa, gestionarà 45 ports de titularitat de la Generalitat, de manera directa o indirecta (a través de concessionaris). Si ho centrem a la costa de l’Ebre, als ports l’Ametlla de Mar, l’Ampolla, Deltebre, la Ràpita, les Cases d’Alcanar i el port industrial d’Alcanar, s’hi sumaran els ports de Sant Jordi d’Alfama i Calafat. Així mateix, Ports continuarà sent el titular dels quatre embarcadors de l’Ebre situats a Tortosa, Amposta, Sant Jaume d’Enveja i Deltebre.

En l’àmbit personal, actualment sóc el gerent de Ports de la Generalitat i, amb l’aplicació de la nova Llei seré Director, i l’empresa passarà a gestionar 45 ports del sistema portuari català.
 Com es potenciarà la col·laboració publicoprivada?

La nova Llei estableix un marc jurídic adequat per atendre les necessitats i les oportunitats que  presenta el sector portuari, tant des del vessant públic com del privat. En este marc, un dels accents es posa en la simplificació administrativa del règim concessional per agilitzar la col·laboració publicoprivada, per simplificar la gestió i promoure l’activitat econòmica als ports. Posem un exemple, Ports disposa d’una partida pressupostària d’un milió d’euros en el Pla d’inversions per construir un magatzem al moll número 2 del port industrial d’Alcanar, però esta inversió pública va lligada al compromís d’una empresa privada, en este cas un agent portuari, que aposte per operar mercaderies en este moll. Això suposa la creació de llocs de treball i la dinamització econòmica del municipi i del conjunt del territori. Per fomentar l’activitat econòmica als ports ebrencs i la resta de ports de la costa catalana, hem de treballar per la simplificació administrativa per poder potenciar la col·laboració publicoprivada.

"Amb el Pla d’inversions 2019-2022 s’invertiran 31 milions públics i 76 milions del sector privat a les 26 instal·lacions portuàries que es gestionen ara"

Quin règim econòmic aplicaran?

Ports de la Generalitat és una empresa que s’autofinança mitjançant Plans d’inversions quadriennals i gran part dels recursos econòmics que obté de les 26 instal·lacions portuàries que gestiona es destinen a la millora contínua de les infraestructures portuàries i els equipaments. Amb el Pla d’inversions 2019-2022 s’invertiran 31 milions públics i 76 milions del sector privat a les 26 instal·lacions portuàries que es gestionen ara.  

El 2019, amb estos recursos, a l’Ametlla de Mar s’ha millorat el moll pesquer i s’ha donat continuïtat al passeig marítim fins a la platja de l’Alguer. A l’Ampolla, s’ha millorat un tram de passeig marítim. A la Ràpita, s’ha potenciat la permeabilitat entre el port i la ciutat amb la millora del passeig marítim, s’ha potenciat el moll pesquer i ara s’està reconvertint el moll comercial en un moll multifuncional. A Deltebre i les Cases d’Alcanar, s’estan reordenant les dàrsenes pesqueres per potenciar este sector. Amb la nova normativa, volem continuar millorant els ports catalans i este règim econòmic d’autofinançament es vol reforçar i aplicar als 45 ports.

"Aviat es començaran a instal·lar punts de recàrrega de vehicles elèctrics a tots els ports ebrencs per potenciar la mobilitat sostenible"

La normativa preveu un creixement sostenible dels ports?

Sí, esta normativa es desplegarà amb el nou Pla de ports 2030, actualment en tramitació,  com a eina per desenvolupar les principals línies estratègiques, on s’aposta per l’aprofitament o, si fos necessari l’ampliació de les infraestructures portuàries actuals.

Dit això, en un moment que  Catalunya ha declarat l’emergència climàtica, la nova Llei fa una aposta per la lluita contra la crisi climàtica i els seus efectes sobre les infraestructures portuàries. També regula aspectes com el tractament de residus, l’eficiència energètica o la mobilitat sostenible, entre d’altres.  En este sentit, l’Administració portuària ja està fent els deures i instal·la als ports de la costa ebrenca, enllumenat públic amb tecnologia LED, torretes de subministrament d’aigua i llum amb targetes de prepagament per estalviar recursos energètics.

Aviat es començaran a instal·lar punts de recàrrega de vehicles elèctrics a tots els ports ebrencs per potenciar la mobilitat sostenible. Estos són exemples d’actuacions que fem i farem per potenciar el creixement sostenible i per mitigar el canvi climàtic. A més, l’any vinent s’instal·laran plaques fotovoltaiques als sostres de les llotges de pesca perquè el sector pesquer produeixi energia per a l’autoconsum, inicialment al port de la Ràpita, però es col·locaran a totes les llotges.
 

Els ports esportius s’identificaran per categories?

La nova Llei preveu que els ports esportius s’identifiquen per categories, d’acord amb la qualitat de les instal·lacions i la qualitat de servei que ofereixen. Amb este sistema es vol fomentar la competitivitat i el més important, estimular la qualitat. Catalunya disposa  de 33.000 amarradors esportius, dels quals els ports ebrencs disposen de 3.018 amarradors esportius, un 10% del total. L’objectiu és desenvolupar un reglament, similar al de les estrelles dels establiments hotelers, per incentivar les actuacions que permeten guanyar en qualitat i serveixin de guia als usuaris de les instal·lacions nàutiques.