30
de gener
del
2019
Actualitzat
a les
12:08h
Lara Grau (La Ràpita, 1984) és mestra, músic, esportista i una de les líders de Women in Bike a l’Estat espanyol. Es tracta d’un projecte promogut per la Federació Espanyola de Ciclisme per fer accessible este esport a les dones i equiparar la seua pràctica als homes. Ella és una apassionada de la bicicleta de muntanya, disciplina que practica des de fa uns anys i que complementa amb la bicicleta de carretera. El seu primer contacte amb les dues rodes va ser pedalant una BH durant els estius d’infantesa a Freginals. Passats els anys, explica que la vida la va dur fins a la BTT i que això li ha fet experimentar la llibertat que necessitava. Ara, com a líder del projecte Women in Bike a les Terres de l’Ebre i Camp de Tarragona, treballa per fer que les dones no siguen minoria en este esport.
Com vas arribar al món al món del ciclisme?
Estava passant per un moment complicat a la meua vida, fa anys, i això em va crear la necessitat de fer activitats a l’aire lliure. Abans havia fet marxes de muntanya, però això no m'acabava de donar la llibertat que necessitava. A finals del 2015 em vaig comprar la primera bicicleta de muntanya i a partir d'aquí tot va començar. Al 2016 em vaig fer sòcia del club BTT la Ràpita i amb l'ajuda de dos dels seus membres, Elena Reverté i Àngel Lucas, vaig començar a entrenar per poder participar en la meua primera cursa, la “Bandolers 6.0.” Es pot dir que a partir d’aquí ja vaig quedar captivada. L’any següent vaig marxar a la zona d’Olot a fer un Track Girls (Track del Diable) on vaig conèixer a la Erkuden Almargo (fundadora de Bizikume) i va ser ella mateixa qui, un any després, i durant la Marató d’Orbea Monegros em va proposar ser líder de Women in Bike a la demarcació de Tarragona.
Què et va captivar d’este esport?
La bicicleta en general et dona un gran sentiment de llibertat i felicitat i la bicicleta de muntanya, en concret, per a mi, és un reflex vida quotidiana. Perquè la vida està plena d’obstacles, i un cop els superes, la satisfacció que això et provoca, et fa oblidar les penúries i dificultats que has hagut de passar per a superar-los. Crec que amb la BTT passa el mateix.Durant les dures pujades tècniques o baixades, sofreixes i et lamentes de la duresa. Però un cop corones qualsevol cim o arribes a baix de tot d’una sendera o trialera, la satisfacció és tan gran que et fa sentir viu, això dóna sentit a tot. A més a més, és un esport molt agraït. Si ets constant, veus els resultats dia a dia. És la meua passió i no m’imagino una vida sense poder pedalar, encara que de vegades m’ha fet plorar i sofrir molt.
Quan vas començar amb la bicicleta, et vas trobar amb un món dominat essencialment per homes?
Rotundament, si. Encara que, qui em va invitar a introduir-me formalment en este món va ser una dona, puc dir que la gran majoria són homes i ho continuen sent. Encara que avui en dia i gràcies a projectes com el de Women in Bike, puc dir que les dones ens estem fent notar.
Practicant el ciclisme, has patit mai alguna situació de discriminació pel fet de ser dona?
Tot al contrari, en ser un esport minoritari per a dones, obligatòriament sempre he rodat més en homes que en dones i s’han portat sempre súper be amb mi. M’han esperat, m’han animat, m’han ajudat i m’han ensenyat moltíssim!
Existeix el masclisme en este món?
Des de que formo part del projecte intercanvio experiències amb líders de la resta de l’Estat espanyol i les meues companyes m'han explicat algun cop alguna anècdota de masclisme. Sobretot anys enrere i en competicions (em refereixo a classificacions i categories en l’entrega de premis). La veritat és que en la meua poca experiència puc dir que a Catalunya, i més concretament a les competicions de les Terres de l’Ebre, no he vist mai cap discriminació.
En quin moment vas tenir la oportunitat de ser ambaixadora del projecte Women in Bike?
Va ser quan em vaig retrobar amb la Erkuden a la marató d’Orbea Monegros. Ella era la coordinadora de quedades de Women in Bike i va ser allà on em va proposar ser líder.
Com us heu preparat per poder realitzar esta tasta?
Has de ser major d'edat i aficionada al ciclisme. No és necessari ser una experta, només tenir tècnica i el desig de fer que altres dones i xiquetes practiquen este esport. Hem realitzat un curs online i també has d’organitzar i gestionar almenys 5 quedades a través de les Quedades Women In Bike a la web womeninbike.com. Un cop compleixes els requisits anteriors, et fan entrega de l’equipació oficial de líder Women in Bike.
Una altra de les nostres tasques és promocionar les quedades que cadascuna de nosaltres organitza a través de les diferents xarxes socials, segons les indicacions de la Real Federació Espanyola de Ciclisme, amb l'objectiu d'animar a les dones a apuntar-se i també fer-ne difusió posteriorment. Periòdicament, reportem totes les activitats que hem dut a terme.
Quina és la teua tasca com a líder? Quines activitats feu?
Una líder de quedades Women in Bike és la dona que guia un grup de dones i les acompanya en les diferents quedades. La meua labor és inspirar a altres dones i introduir-les en este esport en un ambient lúdic i saludable.
Quins objectius t’has marcat?
Vull animar a totes les dones que tinguen una bicicleta a sortir. I les que no en tinguen i ho vulguen provar, també. Endavant! També organitzem quedades d’iniciació per a aquelles que mai han pedalat per un corriol. I perquè no, animar a la qui vulgue fer-se líder del projecte.
De fet hi ha una noia del grup, la Montse Pons, que ha participat a totes les trobades, i que s’està preparant per a ser-ho. En ser de la mateixa zona, a partir d’ara, ens repartirem els trobades. Ella dirigirà les trobades en bici de carretera i jo em centraré més amb les de muntanya, que és el que realment més m’apassiona.
A nivell personal, enguany he fitxat pel club OR BIKES, que ha creat el primer equip íntegrament femení al territori, format per una desena de noies, i els meus objectius seran ser Finisher de la Xallenger de les Terres de l’Ebre i de la Orbea Monegro i Trotamons. Això pel que fa al ciclisme.
Però a nivell personal, l’objectiu més important de l’any sense dubte serà poder fer el meu primer triatló en solitari. Si tot va bé això serà el proper mes de juny a Amposta. Fins ara només havia participat en triatlons per relleus fent només la part de ciclisme amb les “rondalleres Team”.
T’has trobat amb una resposta positiva per part de dones que els hi agrada la bicicleta però pel que sigue no prenien la iniciativa de sortir?
Una vegada t’hi poses vas veient que moltes dones no sortien per no fer-ho soles. Vam crear un grup de whatsappi veus com cada dia se'n van afegint més.
Creus que sense esta iniciativa hi ha dones que no s'atrevirien a començar a practicar l’esport amb la bicicleta soles?
Evidentment. Moltes noies han començat a fer ciclisme ja que la seua parella ja practicava esta disciplina. I ja sabem que moltes vegades entre parelles, la paciència que necessitem no està. Per tant, és més fàcil començar i aprendre entre nosaltres. Totes coneixem les nostres debilitats i pors. La veritat és que entre dones mos entenem molt bé i no tenim tanta rivalitat ni competitivitat. Sempre hi ha excepcions, però aïllades. A més a més, estes quedades són lúdiques, no competitives.
Tot i que encara queda camí per igualar el nombre de participants entre homes i dones en molts esports, per què creus que costa més, per exemple, que les dones puguen introduir-se a un esport com el ciclisme que en el running o el trail running?
El ciclisme, sobretot el de muntanya, és una disciplina dura. Tots els que la practiquem sabem i tenim les marques al nostre cos. Tots hem caigut, ens hem fet mal, ens hem embrutat, ... És normal i habitual. Però a diferència del trail running on només ets tu, al ciclisme ets tu i la bicicleta. T’has de dominar a tu i a ella, i això fa que de vegades perdem el control de nosaltres mateixos o de la bici. Però tothom és capaç i pot fer-ho. Jo sempre dic, que si jo ho he fet... tothom ho pot fer.
Amb projectes com Women in bike, creus que després de molts anys d'un esport dominat per homes, per fi, comencen a canviar les coses?
Jo crec que sí. Les dones estem entrant amb força al món del ciclisme. Només cal mirar a nivell territorial. Si ens centrem en la Xallenger Terres de l’Ebre, fa 3 anys corríem 6 o 7 noies. Encara no hi ha dades d’enguany, però et puc dir que l’any passat, va haver-hi curses on érem gairebé una vintena de participants fèmines. I tot perquè, prèviament, ens vam conèixer a les quedades de Women in Bike i unes a les altres ens animàvem a participar en estes proves de la lliga ebrenca. A més, com t'he dit abans, enguany OR BIKES ha creat este equip femení de noies i aixpo és una mostra més de que el ciclisme femení puja amb força.
On es pot trobar informació sobre les quedades i activitats que feu?
Podeu trobar informació a la pàgina web de la Federació Espanyola de Ciclisme a l’apartat de Woman in Bike. A més a més el grup de noies de la província de Tarragona ens hem batejat amb el nom de BICIADES. Som un grup perfectament consolidat on més que companyes, algunes som amigues. Tenim perfil de Facebook i Instagram. Així que qualsevol fèmina que vulgue posar-se en contacte amb nosaltres ho pot fer a través d’estos mitjans. Des d’aquí animo a totes a fer-ho.
Com vas arribar al món al món del ciclisme?
Estava passant per un moment complicat a la meua vida, fa anys, i això em va crear la necessitat de fer activitats a l’aire lliure. Abans havia fet marxes de muntanya, però això no m'acabava de donar la llibertat que necessitava. A finals del 2015 em vaig comprar la primera bicicleta de muntanya i a partir d'aquí tot va començar. Al 2016 em vaig fer sòcia del club BTT la Ràpita i amb l'ajuda de dos dels seus membres, Elena Reverté i Àngel Lucas, vaig començar a entrenar per poder participar en la meua primera cursa, la “Bandolers 6.0.” Es pot dir que a partir d’aquí ja vaig quedar captivada. L’any següent vaig marxar a la zona d’Olot a fer un Track Girls (Track del Diable) on vaig conèixer a la Erkuden Almargo (fundadora de Bizikume) i va ser ella mateixa qui, un any després, i durant la Marató d’Orbea Monegros em va proposar ser líder de Women in Bike a la demarcació de Tarragona.
"La bicicleta en general et dóna un gran sentiment de llibertat i felicitat i la bicicleta de muntanya, en concret, per a mi, és un reflex vida quotidiana"
Què et va captivar d’este esport?
La bicicleta en general et dona un gran sentiment de llibertat i felicitat i la bicicleta de muntanya, en concret, per a mi, és un reflex vida quotidiana. Perquè la vida està plena d’obstacles, i un cop els superes, la satisfacció que això et provoca, et fa oblidar les penúries i dificultats que has hagut de passar per a superar-los. Crec que amb la BTT passa el mateix.Durant les dures pujades tècniques o baixades, sofreixes i et lamentes de la duresa. Però un cop corones qualsevol cim o arribes a baix de tot d’una sendera o trialera, la satisfacció és tan gran que et fa sentir viu, això dóna sentit a tot. A més a més, és un esport molt agraït. Si ets constant, veus els resultats dia a dia. És la meua passió i no m’imagino una vida sense poder pedalar, encara que de vegades m’ha fet plorar i sofrir molt.
Quan vas començar amb la bicicleta, et vas trobar amb un món dominat essencialment per homes?
Rotundament, si. Encara que, qui em va invitar a introduir-me formalment en este món va ser una dona, puc dir que la gran majoria són homes i ho continuen sent. Encara que avui en dia i gràcies a projectes com el de Women in Bike, puc dir que les dones ens estem fent notar.
Practicant el ciclisme, has patit mai alguna situació de discriminació pel fet de ser dona?
Tot al contrari, en ser un esport minoritari per a dones, obligatòriament sempre he rodat més en homes que en dones i s’han portat sempre súper be amb mi. M’han esperat, m’han animat, m’han ajudat i m’han ensenyat moltíssim!
Existeix el masclisme en este món?
Des de que formo part del projecte intercanvio experiències amb líders de la resta de l’Estat espanyol i les meues companyes m'han explicat algun cop alguna anècdota de masclisme. Sobretot anys enrere i en competicions (em refereixo a classificacions i categories en l’entrega de premis). La veritat és que en la meua poca experiència puc dir que a Catalunya, i més concretament a les competicions de les Terres de l’Ebre, no he vist mai cap discriminació.
Una de les quedades del grup 'BICIADES', promogudes per Lara Grau. Foto: Cedida
Va ser quan em vaig retrobar amb la Erkuden a la marató d’Orbea Monegros. Ella era la coordinadora de quedades de Women in Bike i va ser allà on em va proposar ser líder.
Com us heu preparat per poder realitzar esta tasta?
Has de ser major d'edat i aficionada al ciclisme. No és necessari ser una experta, només tenir tècnica i el desig de fer que altres dones i xiquetes practiquen este esport. Hem realitzat un curs online i també has d’organitzar i gestionar almenys 5 quedades a través de les Quedades Women In Bike a la web womeninbike.com. Un cop compleixes els requisits anteriors, et fan entrega de l’equipació oficial de líder Women in Bike.
Una altra de les nostres tasques és promocionar les quedades que cadascuna de nosaltres organitza a través de les diferents xarxes socials, segons les indicacions de la Real Federació Espanyola de Ciclisme, amb l'objectiu d'animar a les dones a apuntar-se i també fer-ne difusió posteriorment. Periòdicament, reportem totes les activitats que hem dut a terme.
Quina és la teua tasca com a líder? Quines activitats feu?
Una líder de quedades Women in Bike és la dona que guia un grup de dones i les acompanya en les diferents quedades. La meua labor és inspirar a altres dones i introduir-les en este esport en un ambient lúdic i saludable.
"Vull animar a totes les dones que tinguen una bicicleta a sortir. I les que no en tinguen i ho vulguen provar, també. Endavant!"
Quins objectius t’has marcat?
Vull animar a totes les dones que tinguen una bicicleta a sortir. I les que no en tinguen i ho vulguen provar, també. Endavant! També organitzem quedades d’iniciació per a aquelles que mai han pedalat per un corriol. I perquè no, animar a la qui vulgue fer-se líder del projecte.
De fet hi ha una noia del grup, la Montse Pons, que ha participat a totes les trobades, i que s’està preparant per a ser-ho. En ser de la mateixa zona, a partir d’ara, ens repartirem els trobades. Ella dirigirà les trobades en bici de carretera i jo em centraré més amb les de muntanya, que és el que realment més m’apassiona.
A nivell personal, enguany he fitxat pel club OR BIKES, que ha creat el primer equip íntegrament femení al territori, format per una desena de noies, i els meus objectius seran ser Finisher de la Xallenger de les Terres de l’Ebre i de la Orbea Monegro i Trotamons. Això pel que fa al ciclisme.
Però a nivell personal, l’objectiu més important de l’any sense dubte serà poder fer el meu primer triatló en solitari. Si tot va bé això serà el proper mes de juny a Amposta. Fins ara només havia participat en triatlons per relleus fent només la part de ciclisme amb les “rondalleres Team”.
T’has trobat amb una resposta positiva per part de dones que els hi agrada la bicicleta però pel que sigue no prenien la iniciativa de sortir?
Una vegada t’hi poses vas veient que moltes dones no sortien per no fer-ho soles. Vam crear un grup de whatsappi veus com cada dia se'n van afegint més.
Creus que sense esta iniciativa hi ha dones que no s'atrevirien a començar a practicar l’esport amb la bicicleta soles?
Evidentment. Moltes noies han començat a fer ciclisme ja que la seua parella ja practicava esta disciplina. I ja sabem que moltes vegades entre parelles, la paciència que necessitem no està. Per tant, és més fàcil començar i aprendre entre nosaltres. Totes coneixem les nostres debilitats i pors. La veritat és que entre dones mos entenem molt bé i no tenim tanta rivalitat ni competitivitat. Sempre hi ha excepcions, però aïllades. A més a més, estes quedades són lúdiques, no competitives.
"El ciclisme, sobretot el de muntanya, és una disciplina dura, però tots ho podem fer"
Tot i que encara queda camí per igualar el nombre de participants entre homes i dones en molts esports, per què creus que costa més, per exemple, que les dones puguen introduir-se a un esport com el ciclisme que en el running o el trail running?
El ciclisme, sobretot el de muntanya, és una disciplina dura. Tots els que la practiquem sabem i tenim les marques al nostre cos. Tots hem caigut, ens hem fet mal, ens hem embrutat, ... És normal i habitual. Però a diferència del trail running on només ets tu, al ciclisme ets tu i la bicicleta. T’has de dominar a tu i a ella, i això fa que de vegades perdem el control de nosaltres mateixos o de la bici. Però tothom és capaç i pot fer-ho. Jo sempre dic, que si jo ho he fet... tothom ho pot fer.
Lara Grau en una de les curses de la Xallenger BTT Terres de l'Ebre. Foto: EbreActiu
Amb projectes com Women in bike, creus que després de molts anys d'un esport dominat per homes, per fi, comencen a canviar les coses?
Jo crec que sí. Les dones estem entrant amb força al món del ciclisme. Només cal mirar a nivell territorial. Si ens centrem en la Xallenger Terres de l’Ebre, fa 3 anys corríem 6 o 7 noies. Encara no hi ha dades d’enguany, però et puc dir que l’any passat, va haver-hi curses on érem gairebé una vintena de participants fèmines. I tot perquè, prèviament, ens vam conèixer a les quedades de Women in Bike i unes a les altres ens animàvem a participar en estes proves de la lliga ebrenca. A més, com t'he dit abans, enguany OR BIKES ha creat este equip femení de noies i aixpo és una mostra més de que el ciclisme femení puja amb força.
On es pot trobar informació sobre les quedades i activitats que feu?
Podeu trobar informació a la pàgina web de la Federació Espanyola de Ciclisme a l’apartat de Woman in Bike. A més a més el grup de noies de la província de Tarragona ens hem batejat amb el nom de BICIADES. Som un grup perfectament consolidat on més que companyes, algunes som amigues. Tenim perfil de Facebook i Instagram. Així que qualsevol fèmina que vulgue posar-se en contacte amb nosaltres ho pot fer a través d’estos mitjans. Des d’aquí animo a totes a fer-ho.